Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Història

Els prestatges del passat

Cada vegada que els llibres i les paradetes que els guarden surten al carrer, els lectors i els passejants simplement donen ullada, de vegades se'n guarden pàgines que els acompanyaran un temps i de vegades tota una vida

Ferran el Catòlic, personatge protagonista de la pel·lícula ´La corona partida´.

Els llibres i les històries que conserven enlluernen els silencis i fan que pocs quedin al marge del rerefons que descriuen.

Un bon exemple són els llibres d´història que any rere any ens tornen a sorprendre amb noves temàtiques o amb revisions d´allò que molts lectors ja donaven per fet. Així, per exemple, Pollentia (Islas Baleares. Hispania Citerior) d´Abraham S. Moreno (Universitat de Granada) aborda una classificació sistemàtica de les escultures que el jaciment ha tret a la llum des del segle XVI. Moreno organitza i analitza les representacions de la ciutat portuària romana, una feina necessària i no gaire fàcil si tenim en compte que bona part d´elles eren inèdites o sense catalogar fins aleshores.

Per la seva banda, Eduardo Pascual presenta Ferran el Catòlic. Rex Maioricarum (Illa), una acurada biografia de Ferran II en què podem entreveure un personatge a mig camí entre el món medieval i la modernitat; personatge que fins i tot va poder ser clau per l´elaboració del pensament polític del maquiavel·lisme. El professor Pascual relata la difícil gestió de Mallorca en plena crisi econòmica i també els efectes evidents de la perifèria política; el regne balear va quedar -podríem dir a totes- al marge de la realpolitik. Cal fer una passa endavant en el temps per llegir el llibre L´agricultura mallorquina del segle XX (1891-1960) de Mateu Morro (Lleonard Muntaner), on el santamarier s´aproxima a la història de la pagesia mallorquina en una etapa difícil a la qual conviuen els canvis d´una Mallorca cap a la modernització i una altra de tradicional que el temps esvaeix a poc a poc. Els nous models d´explotació del sector primari van generar prou canvis a l´interior de Mallorca per ser objecte d´anàlisi i extreure´n les conclusions que la lectura ens pot permetre. Les bases del nou model, la construcció i la turistificació de l´illa semblen ja comparèixer clarament a la part final del llibre, monopolitzant quasi les activitats econòmiques actuals.

També sembla una constant l´aproximació als temps històrics acompanyats de personatges amb biografies prou denses com per relatar-les específicament. Tal és el cas de la prussiana de naixement Clara Hammerl de Pere Sales (El Gall), qui fou una de les dones més dinàmiques establertes a l´illa. La seva relació amb el pollencí Guillem Cifre de Colonya fou transcendental per a la seva pedagogia. Les renovadores propostes de Hammerl es van manifestar en la seva pedagogia, propera a la de la Institució Lliure d´Ensenyança i en la gestió de la Caixa d´Estalvis Colonya. També Josep Massot i Muntaner ens presenta la biografia Arconovaldo Bonacorsi (Publicacions de l´Abadia de Montserrat). L´autonomenat ´Conde Rossi´ i la seva estada a Mallorca a partir de l´estiu de 1936 representen el feixisme en totes les seves expressions. La documentada biografia de Massot recupera la trajectòria del feixista Bonacorsi des de la seva configuració ideològica fins a la participació sanguinària a la Guerra Civil a Mallorca; on apareix per impulsar la repressió a les Balears i instaurar un règim de terror brutal.

Per finalitzar, i d´entre les innombrables novetats que hi ha sobre el centenari de la Revolució Russa, he volgut destacar el llibre Entre dos octubres (AA VV, Alianza). La selecció no està relacionada amb el fet de tenir una acurada revisió de la revolució, si no per la seva visió de conjunt i per analitzar a llarg termini l´anomenat segle rus. Una convulsa i interessant etapa que va des de 1917 fins a la desfeta institucional del comunisme el 1991 amb la descomposició de l´URSS. Com es crea un règim i com cau sempre sembla garantir una visió molt més completa que paralitzar la nostra mirada als esdeveniments de curt termini, que tenen el seu interès, emperò que dificulten una comprensió més estructural.

Compartir el artículo

stats