UN PROFESSOR FRANCÈS QUE ESCRIU MOLT BÉ. Nom Laurent Binet i el vaig descobrir quan va publicar HHhH (Edicions de 1984), que havia guanyat el Premi Goncourt a la millor primera novel·la. El llibre, d´una forma molt original i a base de petits fragments que conjugaven passat i present, ens contava l´Operació Antropoide. Aquesta feta consistia en l´acció d´un grup de resistents antinazis per carregar-se un monstre de dolentia i terror, Reinhard Heydrich, el governador hitlerià de Bohèmia i Moràvia, ocupades pels nacionalsocialistes. D´una forma fascinant la lletra de Binet embolcallava el lector i el feia còmplice d´aquella aventura plena de perills. Un llibre molt recomanable. Ara he llegit La setena funció del llenguatge (Edicions de 1984), en una traducció estupenda de Josep Alemany. Si en l´anterior novel·la la ciutat protagonista era Praga, on Binet havia viscut, en aquesta és París, on Binet fa feina a la Universitat de Saint Denis (París VIII). L´eix de l´enjòlit és la mort de l´escriptor, crític i maître à penser, gran mestre meu des dels anys setanta, Roland Barthes. Barthes va ser atropellat per una camioneta d´una bugaderia quan sortia d´un dinar amb el president de França, François Mitterrand. Primer es pensaren que les ferides no tenien gaire importància i després els amics digueren que, deprimit per la mort de la seva mare, a la qual adorava, "es va deixar morir". Amb aquest tema Binet es munta un thriller de quatre-centes vuitanta pàgines que es llegeix com una novel·la negra en què un inspector de policia conservador i no gaire llegit i el seu ajudant, un professor de literatura, intenten treure l´aigua clara de les circumstàncies d´aquell presumpte atropellament. Amb aquesta recerca tot de personatges del món intel·lectual, social i polític dels setanta són retratats amb un pols extraordinari. Val l´alegria llegir aquest nou experiment de Laurent Binet que amb aquest llibre va guanyar el Premi Interallié 2015.
UN ARQUEÒLEG ENS CONTA UN CREUER PER LA MEDITERRÀNIA. Però no és un creuer d´ara, quan s´han convertit en un lloc comú que no serviria ni per a un fulletó barat. Es tracta del creuer que feren l´any 1933 professors i estudiants universitaris de tot l´Estat espanyol dins els esquemes innovadors de l´educació republicana que conjugava estudi, turisme i plaer. L´arqueòleg Maluquer de Motes i el creuer universitari per la Mediterrània de 1933 (Eumo Editorial), de Jordi Maluquer de Motes, és un estudi extraordinari per saber com va ser la participació catalana en aquest viatge històric. El nostre estimat i malaguanyat poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel ja ens havia donat poemes i impressions d´aquest creuer que per a ell fou font de saviesa i d´amistat. També havia llegit les Cartes de navegar del professor Guillem Díaz-Plaja, que dona noves fites personals d´un viatge ple d´esdeveniments. L´amiga Maria del Mar Bonet em regalà El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933 de Francisco Gracia i Josep M. Fullola, que feia una visió panoràmica i general de l´organització i el desenvolupament del creuer. El llibre de Maluquer de Motes té tres parts ben lligades. En la primera hi ha un magnífic estudi biogràfic de l´arqueòleg Maluquer de Motes fet pel seu fill Joan, on queda retratada la seva figura per un cantó i es corregeixen nombroses errades biogràfiques sobre aquest gran mestre per l´altre. En la segona part es fa un repàs valoratiu del creuer lligat a la política educativa de la República i s´especifiquen els trets més significatius de l´itinerari, les conferències que es feren i els llocs que es visitaren. Finalment la tercera part és la reproducció del diari del viatge que fins ara havia restat inèdit i que ens dona la riquesa de visions de tipus personal de Maluquer amb tots els ets i uts. Un conjunt de fotos del viatge procedents de l´arxiu familiar dels Maluquer i d´altres de Roser Rahola ens fan veure allò que hem llegit. I la cirereta d´aquesta obra que interessarà els exquisits és un apèndix d´articles de Rosselló-Pòrcel, Domènec Casanovas i Díaz Plaja. Una joia de llibre!
CHARLES MANSON I LES SEVES AL·LOTES. Un amic meu diu que Charles Manson, el gurú de finals dels seixanta que tenia tot un grup d´al·lotes que li anaven darrere i que feien allò que ell dictava, li recorda el personatge de Judes, tan necessari o més que qualsevol apòstol per a la redempció del món. A mi, que vaig viure en la meva joventut aquella dècada prodigiosa plena de llums i ombres, m´ha entusiasmat Les noies (Anagrama) d´Emma Cline, que d´una forma ficcionada ens conta les desventures de la família Manson. Quatre membres d´aquesta secta, que predicava una nova espiritualitat, mesclada amb el "Fer l´amor i no la guerra", les flors arreu arreu, el disc blanc dels Beatles, la positivitat i les bones vibracions, l´agost de 1969 apunyalaren mitja dotzena de persones en una luxosa urbanització de Beverly Hills. Una d´aquestes assassinades era l´actriu Sharon Tate, dona de Roman Polanski i embarassada de vuit mesos. Una de les protagonistes de la novel·la és Evie, que va viure una temporada amb la família Manson, i que ara, feta una dona madura, es troba en una casa a la platja que li ha deixat un amic i rep la visita del fill del seu amic acompanyat de Sasha, una al·lota de catorze anys en la qual ella es veu reflectida. Evie pensa que el 1969 quan ella també tenia catorze anys se sentia incompresa i abandonada per una mare a la qual havia deixat el pare i s´entretenia amb amants joves. Llavors la família Manson en aquell ranxo enmig del desert li semblava un paradís en què l´art, la religió, la drogoaddicció, el sexe i la música formava una atmosfera excitant i alhora meravellosa.
Evie es tem que els desitjos de Sasha són molt semblants als seus en aquell temps. I així comença una aventura molt ben escrita i que t´entreté i et fa pensar fins al final més enllà de la truculència i la morbositat dels fets. Emma Cline és una escriptora que va ser actriu infantil, hereva dels inventors del jacuzzi, que ha viscut a Califòrnia, que encara és en un museu viu de les ruïnes d´una època i que ens ofereix una novel·la magnífica amb aquest material. Gràcies, Emma! La traducció d´Ernest Riera va llatina com si fos un original. Molt recomanable!
