La seva intuïció musical li deia que allò que presenciava -rebosillos, calçons en bufes i danses estrictament ritualitzades- no eren més que una petita mostra -possiblement la menys interessant- de la música genuïnament balear que ell volia conèixer i estudiar. Desprès de dos dies d´enregistrar aquell espectacle, curiosament celebrat a la Plaza de Toros de Palma, embafat de bombatxos i avarques, va decidir aventurar-se cap a Sóller, Consell, Formentera i altres llocs de les Illes. El que va trobar va ser tot un altre paisatge sonor: tonades de feina ondulants i orientals; els grunys aspres, hipnòtics i eròtics de la ximbomba; l´espant ancestral dels redoblats de les Pitiüses.
Aire!, el programa d´IB3 que s´acaba d´emetre però que es pot veure a la carta al mateix canal i a Youtube, és un immillorable repàs per la cultural tradicional de les Balears. En tretze episodis -presentats per un carismàtic Joan Frontera- es revisen de forma panoràmica músiques i balls tradicionals autòctons. Cada episodi se centra en un gènere musical introduït i explicat per experts com Francesc Vicens, Joan Parets, Felip Munar, Francesc Vallcaneres i molts altres.
El programa, però, està ben lluny de ser un museu de tradicions polsoses i, per actualitzar-lo, els realitzadors es fiquen dins els tallers dels fabricants d´instruments (com es fa una xirimia mallorquina? I les castanyoles de Formentera?). A més a més, cada episodi presenta grups de música actual que han absorbit, adoptat i adaptat els llenguatges musicals globalitzats del present: del blues de Victor Uris al hip hop de Talegos passant per un trobador modern com Oliva Trencada. S´ha fet, en conseqüència, un gran esforç per vincular les tradicions antigues amb les modernes, fins i tot més enllà de la música: la fi del món que augura la Sibil.la es relaciona amb el canvi climàtic d´ara mateix; els dimonis i l´infern, amb la plaga d´incendis estivals; i el glosat i els combats de picat, amb l´esport de l´esgrima.
Tots els entrevistats en els programes coincideixen a dir que aquestes tradicions, que en algun moment pareixien esvair-se, ara gaudeixen d´una impressionant salut. Certament, es diria que no hi havia hagut mai tanta gent interessada pels Cossiers, la Sibil·la i el glossat. Aquest revival no ha estat espontani, però, i això és important. Durant els anys seixanta i setanta la generació progressista -com Lomax molt abans, el 1952- també va qüestionar part de la tradició popular i va veure la necessitat de re-habilitar-la prescindint del regionalisme de la Sección Femenina. Uc, Maria del Mar Bonet, Biel Majoral i molts altres van voler tornar a l´essència de les tradicions.
En el fons, Lomax, acusat de comunista i perseguit per la cacera de bruixes de McCarthy, sabia que tots els règims totalitaris sempre acaben manipulant el "folklore" (el mot en sí, també es va deixar d´utilitzar entre els progressistes). Lomax va intuir immediatament el 1952 just en arribar a Palma i instal·lar-se en aquella Plaza de Toros franquista que l´entramat de la cultura popular -els balls, els instruments i vestits autòctons, etc.- és un conjunt d´eines òptimes per fer conformar la societat a certs comportaments. Les rutines i reglamentacions que imposen les festes, la forma com distribueixen el calendari, els dies de treball i de plaer, el ritus de matrimoni, d´adolescència i mort, o la coordinació gairebé militar dels balls populars no són expressions espontànies, innocents i innòcues sinó poderoses eines de poder. Als règims autoritaris aquesta reglamentació els pot venir molt bé i l´Espanya de Franco o la Unió Soviètica, entre molts altres, van saber canalitzar el plaer de cantar i ballar cap als seus propis interessos. Lomax sabia molt bé per què es canta i per què es balla i per què a vegades aquestes tradicions es manipulen i tergiversen. Aire!, amb la seva visió gojosa, impúdica i, a la vegada, molt rigorosa de la música i la cultura tradicional de les Balears, planteja altra vegada la rellevància de totes aquestes qüestions.
*
JOAN CABOT (IDEA ORIGINAL)
Aire!
Bàrbara Ferrer, producció executiva
Cesc Mulet, direcció
13 episodis de 45 minuts
LA PERIFÈRICA/IB3