UNES TRADUCCIONS PER LLEGIR FORT. Conec en Bernat Puigtobella des de fa anys. Va ser, a l´editorial Empúries, el meu editor en sentit anglès. Aquesta persona que agafa el teu llibre, el llegeix, el rellegeix, el despeça, l´esbutza, el reconstrueix i després et fa un informe en què et sedassa la teva lletra i et dóna un caramull d´explicacions amb tots els ets i uts. És un lector extraordinari que t´orienta i et fa veure coses que per mor d´estar aferrat a la teva escriptura has passat per alt, et diu les repeticions obsessives, et proposa tallar, ampliar, reformar, etc., et marca errors de tota casta. Amb ell tens una radiografia, una ressonància i un tac del teu llibre i pots fer-hi, a partir de les seves indicacions, la darrera feina abans d´enviar-lo a la impremta. En aquest sentit en Bernat Puigtobella m´ha ajudat molt.
Després va deixar l´edició en paper i va fundar Núvol (nuvol.com) que és més que un diari digital cultural a la desolada Catosfera: és una revista calidoscòpica i glamurosa i cool, un espai polifònic, crític, de debat, d´informació, de digressió, d´invenció, d´experimentació, de plaer que aquest abril que ve farà cinc anys que funciona amb la col·laboració d´alguns centenars d´escriptors, periodistes i amadors de la lletra. En un clarificador manifest (http://www.nuvol.com/manifest/) ja ho deia ben clar: "La nostra voluntat és generar un discurs lúcid al voltant del que passa i ens passa, i de donar als nostres continguts una sortida editorial que contribueixi a la difusió dels documents que publiquem més enllà del dia a dia. Davant del poder que exerceixen els grans mitjans, que tenen la força per representar, Internet ens dóna la possibilitat d´obrir i mantenir converses, agregar veus al voltant d´un interès compartit, establir xarxes que a la llarga poden proporcionar-nos informacions més fiables i properes que la que es genera i se´ns ven dins el gran caldo mediàtic."
I al mes d´abril celebrarem el cinquè aniversari d´una eina extraordinària de cultura digital. Perquè a més a més, Puigtobella, empès per la seva dèria d´editor, ens ha regalat a la Biblioteca del Núvol una col·lecció d´e-books, que es poden descarregar gratuïtament, on ha seleccionat un grup d´escriptors deixondidors i intel·ligents que amb els seus textos han eixamplat els territoris literaris, assagístics especialment, de la nostra cultura. El cotxe de Toni Sala, En mi no hi ha res de Sebastià Perelló, Llibres que fan idees d´Enric Pujol i Jordi Riba, El que es diu i el que passa de Ferran Toutain, La tonalitat de l´infinit d´Enric Casasses, Fedra de Jean Racine traduïda per Sergi Belbel, Mediterràniament de Damià Bardera i Eduard Espluga i Si dellà del riu... de Carles Camps i Mundó, Com si tinguessis temps d´Esteve Miralles i La catalana lletra de Jaume Subirana són els títols d´aquesta col·lecció que recoman fervorosament.
I ARA UN LLIBRE EN PAPER: SHAKESPEARE PER SELLENT. El retorn a la tinta i al paper és grandiós: Shakespeare (Versions a peu d´obra), traduït per Joan Sellent. Són mil pàgines d´un Shakespeare català en versions orals. No, no hi ha cap CD dins el llibre! Amb això vull subratllar que Sellent ha estat el gran traductor del clàssic anglès que s´ha representat al teatre català. Professor a la Facultat de Traducció i d´Interpretació de la UAB durant vint anys, al llarg dels quals ha exercit l´ofici traduint assaig, ficció, guions de cinema i televisió i sobretot teatre. Començà amb el Hamlet de 1999 que dirigí i interpretà Lluís Homar i ha seguit amb un conjunt de directors extraordinaris: Albertí, Pascual, Broggi, Bieito, Duran, Chornet, Mestres, Molins, Ollé, Rigola, Ribalta, Portaceli, Lavaudant. I aquest pròxim mes de maig s´estrenarà el seu Ricard III interpretat per Lluís Homar i dirigit per Xavier Albertí al TNC.
Sellent fa una feina més enllà de la del traductor. Va als assaigs, escolta els actors, fa correccions sobre la marxa i fins i tot els assessora en la pronunciació més correcta dels versos. Ell mateix ho diu: "No he donat mai una versió per totalment acabada fins que ha passat la prova d´una lectura compartida amb el director, amb la negociació dels canvis i retocs que això comporta, i d´escoltar-la en boca dels actors que han de defensar-la sobre l´escenari." La llengua shakespeariana catalana que llegim és àgil, desimbolta, senzilla i fresca: fa recitera!
Per això aquestes deu obres, El somni d´una nit d´estiu, El mercader de Venècia, El rei Lear, Nit de reis, Coriolà, etc., tenen una musicalitat de llenguatge excepcional i fa gust llegir-les en veu alta mentre les assaboreixes. Si, a més a més, voleu saber com ho ha fet fil per randa hi ha un e-book a la Biblioteca del Núvol, Traduir Shakespeare, en què Sellent ha reunit tres articles. "Entendre Shakespeare", que va ser llegit en el 3r Festival Shakespeare de Santa Susanna, el 5 d´agost de 2005. El segon article, "Paraula de Shakespeare", correspon a la conferència pronunciada a les XIV Jornades de Traducció: Traduir els clàssics, antics i moderns, celebrades a la Universitat de Vic, el 17 de març de 2010. Finalment, tanca el volum la conferència "Un foraster que ve sovint a casa", impartida a l´Institut d´Humanitats, al CCCB, dins el 10è Festival Shakespeare, l´11 de juny de 2013.
"És com si Shakespeare hagués escrit abans d´ahir i en català", diu la directora de teatre Carme Portaceli, que ha estrenat dues obres que ara es publiquen per primera vegada en aquest volum. "Les traduccions de Sellent són lluminoses, i molt teatrals", opina el dramaturg Sergi Belbel. "Arriben directament tant als sentits com a la ment de l´espectador. És un plaer llegir-les, però semblen fetes per ser dites, escenificades, encarnades. Crec que transmeten tant la profunditat i la complexitat del teatre de Shakespeare com la seva intensa i poderosa sensualitat". I Xavier Albertí, director del Teatre Nacional, afegeix: "Traduint Shakespeare, Sellent ha fet prodigis. Ens ha donat un rigor formal extraordinari, sense que això sigui una frontera per la comprensió profunda d´un món tan heterogeni com el de Shakespeare". "Les traduccions de Joan Sellent són per a un actor com les ales per a un ocell", diu l´actriu Sílvia Bel. Lluís Homar, que ha encarnat Hamlet i Coriolà, assegura que les versions de Sellent són "precises, entenedores, sempre poètiques".
Un llibre necessari per a l´alimentació de l´esperit en aquests temps de fam i misèria que corren. Un clàssic que acompanya sempre el lector, que el fa feliç, que el fa respirar a fons. Gràcies, Sellent! Gràcies, Puigtobella!
