Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCLXXI)

Els clàssics segons Italo Calvino

´Alcina´, de Händel, basada en ´Orlando furiós´.

ESCENOGRAFIA DE LA PETITA FELICITAT. Entremig de dies de molta pluja (excessiva, ai las!, perquè mata persones i arrels), apareix aquest matí en què no hi ha niguls negres a l´horitzó i el Sol imita la calidesa de la primavera d´hivern. En aquest matí una de les petites felicitats és asseure´s a la butaca amb orelles i agafar un llibre estimat i llegir, llegir i llegir amb el gust i el sabor d´aquell que sap convertir aquest esforç d´atenció i de comprensió en una festa.

Per això he pensat, lector fervent, recomanar un llibre extraordinari d´un dels meus autors més estimats: Per què llegir els clàssics (Llibres a l´Abast, Edicions 62), d´Italo Calvino. Aquest italià que va néixer a Santiago de las Vegas, L´Havana, el 1923, i va morir a Siena el 1985, és un clàssic contemporani que m´ha acompanyat amb una obra narrativa plena de fantasia, humor i ironia de la qual aconsell la trilogia Els nostres avantpassats que formen El vescomte migpartit (1952), El baró rampant (1957) i El cavaller inexistent (1959), i Les cosmicòmiques (1965). Puc donar testimoni que els seus assajos Sis propostes per al pròxim mil·lenni (1985) són un dels meus llibres de capçalera, perquè tenen algunes de les qualitats que fan seductor un llenguatge: una escriptura nítida, unes idees originals i singulars, una profunditat cultural i una veritat senzilla que ho amara tot. Aquestes són les qualitats que també conformen els articles i assajos sobre els "seus" clàssics: els escriptors, els poetes, els homes de ciència que més va llegir en diferents moments de la seva vida, que l´enriquiren, que li donaren gust i que estimà de bon de veres.

QUÈ ÉS UN CLÀSSIC? En el primer text que encapçala el llibre hi ha tot un ideari personal sobre què és un "clàssic" i per què cal llegir-lo que és d´una claredat i senzillesa extraordinàries per fer-nos entendre en profunditat l´enriquiment que són aquestes obres per al vertader lector. La proposta de definició d´un "clàssic" m´enganxa des del principi: "Els clàssics són aquells llibres dels quals sovint se sent a dir: ´Estic rellegint...´ i mai ´Estic llegint´". I després, en catorze definicions més, s´esplaia per comunicar-nos algunes de les qualitats essencials dels clàssics. En destacaré algunes que m´han entusiasmat: "Cada relectura d´un clàssic és una descoberta, com la primera lectura. Cada primera lectura d´un clàssic en realitat és una relectura. Un clàssic és un llibre que no acaba mai de dir allò que ha de dir. Els clàssics són llibres que quan més penses que coneixes per haver-ne sentit parlar, més nous, sorprenents i inèdits trobes en llegir-los de veritat. El ´teu´ clàssic és el que no et pot ser indiferent i que et serveix per definir-te en relació i potser en contrast amb ell." I després d´aquest trampolí teòric es llança a la mar dels "seus" clàssics, els clàssics calvinians que ens conta amb tota casta de detalls i de singularitats: fem un itinerari odisseic amb els viatges d´Ulisses a l´Odissea amb la memòria i la desmemòria com a fites d´un itinerari; el teixit de l´Anàbasi de Xenofont és presentat com l´informe tècnic d´un oficial barrejat amb un dietari de viatge on cal no saltar-se res i seguir-lo punt per punt per gaudir-ne; Les metamorfosis d´Ovidi seria un tapís porpra multicolor en què la compenetració déus-homes-naturalesa implica un intricat sistema d´inter-relació en què cada nivell influeix en els altres amb una multiplicació de l´espai intern de l´obra amb nombroses narracions; de la Història natural de Plini el Vell ens recomana especialment tres llibres, el II i el VII, els més "filosòfics", i també el VIII, com el més representatiu d´una idea de la naturalesa que s´expressa en els trenta-set llibres de l´obra; ens fa una gola total quan comenta el llibre Les set princeses de Nizami (1141-1204), un musulmà sunnita, que crea una proliferació de metàfores que formen un tapís verbal comparable al de Les mil i una nits amb set faules d´un món visionari de tensió i trepidació eròtica i sublimat de clarobscurs psicològics; arribam al nostre Tirant lo Blanc, un cànon dels llibres de cavalleries i un últim dipositari de les virtuts cavalleresques que és salvat en l´auto de fe casolà que es fa a Don Quixot al costat de l´Amadís de Gaula, per motivacions estètiques; l´estructura d´Orlando furiós d´Ariosto fa que aquest poema inacabat fascini Calvino, que el compara a la imatge d´un camp de forces, que contínuament genera al seu interior altres camps de forces en un moviment sempre centrífug, i recomana viatjar-lo en qualsevol direcció, entrar, sortir, perdre-s´hi; el De consolatione de Gerolamo Cardano seria el llibre que llegeix Hamlet quan entra en escena al segon acte i per això el nexe Cardano-Shakespeare obre un territori que serà investigat més tard pels exploradors de la psicologia, de la introspecció i de l´angoixa existencial; el Saggiatore de Galileu és sedassat per Calvino com un dels llibres essencials sobre la naturalesa amb la imatge del llibre del món amb una llarga tradició des dels filòsofs de l´Edat Mitjana fins a Nicolau de Cusa i Montaigne; Viatge a la Lluna o L´altre món o els estats i els imperis de la Lluna de Cyrano de Bergerac és un precursor de la ciència-ficció en ple segle XVII; Robinson Crusoe de Daniel Defoe és considerat per Calvino com el fundador de la novel·la moderna; del Càndid de Voltaire, més enllà del valor de relat filosòfic, destaca el seu ritme ple de velocitat i lleugeresa; Jacques el fatalista i el seu amo és una antinovel·la, una metanovel·la i una hipernovel·la que trabuca la relació del lector amb el llibre; el Calcolo sopra la verita dell´historia e altri scritti de Giammaria Ortes és tot un descobriment sensacional del qual no tenia cap notícia i que m´ha entusiasmat conèixer; tots els Stendhals que ens comenta ens obren portes i finestres novelles; i la ciutat-novel·la de Balzac és Ferragus que brilla com un joiell parisenc; Our mutual friend de Charles Dickens ens parla dels inicis memorables; els Tres contes de Flaubert són pura essència d´un llenguatge en què la visualitat ho domina tot; Dos hússars de Lev Tolstoi ens mostra la manera de treballar d´aquest mestre rus.

Uff! Només som a la plana 203 i ja t´he fet cinc cèntims de la meravella d´aquest llibre on també sortiran Mark Twain, Henry James, Robert Louis Stevenson, Joseph Conrad, Pasternak, C. E. Gadda, Eugenio Montale, Hemingway, Francis Ponge, Jorge Luis Borges, Raymond Queneau i Cesare Pavese.

La traducció de Teresa Muñoz Lloret és elegant, precisa, acuradíssima.

Un llibre fastuós, bellíssim, inacabable, que fa llegiguera de molts grans mestres, un clàssic de bon de veres. Gràcies, Italo Calvino!

Compartir el artículo

stats