Tot i aquest acord, no tenim molta informació de les formes de vida d´aquests primers habitants. La migració -per diverses circumstàncies- de grups humans del continent europeu cap a les Balears va canviar a poc a poc l´entorn natural que inicialment van trobar. Sembla que el primer grup no degué ser molt nombrós i que s´instal·là sense problemes a coves i a cabanes de materials peribles.
La història i l´arqueologia de Menorca determinen que va ser una de les darreres grans illes de la Mediterrània en consolidar la presència humana. Tot i això, la presència de població sedentària fins a l´arribada dels romans va ser cada vegada més intensa i nombrosa. Menorca està plena de petjades històriques i tal vegada és un dels territoris on hi ha més concentració i densitat de restes arqueològiques. Els seus vestigis arqueològics són singulars i majestuosos, actualment, quatre mil anys més tard, la seva presència encara pot sorprendre tant els visitants com els habitants de l´illa.
La història de Menorca més llunyana aborda també el període de les navetes, la vida a les petites comunitats ramaderes i agricultores. Amb el desenvolupament de nuclis més grans, l´illa de Menorca comença a generar un modus vivendi cada vegada més autònom que ens portarà a l´etapa dels grans talaiots, les restes funeràries o la coneguda Naveta dels Tudons, icona de la prehistòria insular.
Menorca no es pot explicar sense aquestes restes arqueològiques, ni podem traçar un guió històric sense recordar les enigmàtiques taules. Aquestes construccions, exclusives de Menorca, estan envoltades de llegendes avui en dia encara recordades. Les taules presideixen amb la seva monumentalitat els grans i també petits poblats talaiòtics més tardans. El debat sobre la seva funció i origen és molt antic, al marge de les hipòtesis més exòtiques, avui es consideren com a vàlides dues idees. La primera assenyala que les taules no eren més que el pilar central d´un sostre desaparegut i, la segona, planteja que la taula és la presentació d´una divinitat i el seu recinte un santuari. Aquesta segona versió, que defensa el caràcter simbòlic de l´estructura creada a cel obert, és la més acceptada actualment.
Menorca talaiòtica no és només una guia arqueològica de Menorca. És un llibre que recull les restes prehistòriques i que explica amb gran detall el contingut arqueològic i el context històric. Compilar en un llibre tota aquesta informació és molt complicat, la feina desenvolupada per Elena Sintes, autora dels textos, la feina de Ricard Pla (fotografia) i Albert Àlvarez (dibuixos), genera un volum extremadament recomanable. La guia és un llibre-resum, un manual, de la prehistòria de Menorca que caldria recomanar a qualsevol que visiti l´illa.
El llibre, a cura d´Antoni Nicolau, combina a la perfecció textos, dibuixos, fotografies i rutes. Són 40 els jaciments recomanats agrupats per àrees geogràfiques properes. La diversitat de les visites inclou poblats, hipogeus, taules, necròpolis, talaiots, dòlmens, coves o sepulcres i genera una visió molt més àmplia de com degué ser la vida anys enrere.
Sens dubte un exemple a seguir per tal de consolidar la feina ben feta, la conservació necessària i l´aposta per gaudir, estudiar i reforçar les restes humanes i les construccions prehistòriques de Menorca.
AA VV
Menorca talaiòtica
TRIANGLE POSTALS, 319 P., 19,50
