Es tracta del relat, breu, amb el títol El xiquet i el poble perdut, de l´escriptor, professor de llengua, assessor editorial i expert en literatura infantil i juvenil Pere Martí i Bertran. El volumet és il·lustrat per Joan Miró Oró, artesà sensible: poques il·lustracions i oportunes, alhora realistes (tropes travessen el riu, pàg. 20) i emotives (la protagonista cus amb una màquina Singer, pàg. 28). L´edició és senzilla. La lectura és fàcil, perquè l´autor coneix la llengua amb què cal expressar les sensacions i els fets als lectors més joves. És un llibre que acosta els infants a la Guerra Civil. El tractament digne del tema és essencial, i digne és el que Martí i Bertran conta.
No és una història d´acció, El xiquet i el poble perdut. És un relat viu i feridor rescatat des de la memòria autèntica de fets que varen produir-se en una zona concreta del país, amb unes referències històriques clares i ressenyades en un molt útil apèndix, i que varen ser viscuts per persones conegudes en aquell entorn (la Terra Alta, Tarragona). Persones potser acovardides durant dècades. Perquè, la por fa acalar el cap i les mirades. Perquè la por arracona els records. Obliga a silencis que dolen.
El xiquet i el poble perdut ens recorda els fets de l´Ebre, del front de l´Ebre entre els anys 1936 i 1938. Els esdeveniments són luctuosos: entren els moros -les tropes, diguem-ne, colonials de l´exèrcit colpista, al final guanyador de la guerra i causant, via dictadura, del retard democràtic, econòmic i social espanyol- i maten. Escena escarrufadora. Es retiren els republicans, i els soldats que queden per permetre la retirada moren. També hi va haver assassinats promoguts i realitzats per anarquistes contra la gent camperola... La gent sempre és víctima. En totes les guerres. Per això, si pot, la gent en fuig. També es conta una fugida, aquí. I un retorn. I en tot el relat, amb el dol, la inevitable sorpresa d´un infant feliç que contempla sense saber què passa.
Quan es fa una recerca arqueològica al lloc on hi va haver trinxeres, i casamates, i refugis -tot un poble ocult- en certa part del front de l´Ebre -prop de la serra de Fatarella- es troba, entre d´altres restes, un cos amb una cantimplora de forma singular: pertanyia a un soldat de les Brigades Internacionals. És la troballa d´aquest objecte el que obre l´aixeta de les emocions i dels records del narrador, que es reconeix poruc i massa temps callat. Tants d´anys de silenci es converteixen en un broll de records francament emocionant, escrit amb gran sensibilitat, de necessària lectura.
