XOSTAKÓVITX I EL RÈGIM SOVIÈTIC. Som un fan i lector apassionat de Julian Barnes. El vaig descobrir amb aquella joia, El lloro de Flaubert (Anagrama), l´any 1984 i no l´he deixat. Les seves darreres obres Anglaterra (1998), Arthur i George (2008), Res a témer (2010) i El sentit d´un final (2012), mostren la maduresa d´un autor intel·ligent, irònic i amb un punt d´humor. Ara ens ofereix la història del compositor rus Dmitri Xostakóvitx (Sant Petersburg, 1906 - Moscou, 1975) en tres moments essencials de la seva vida. El primer passa l´any 1936, quan l´òpera de Xostakóvitx Lady Macbeth de Mcensk és atacada des del Pravda pel mateix Stalin, que considera que una obra d´avantguarda com aquella era un insult a Rússia i al seu poble. Aquí comença el via crucis d´un compositor entre la por i l´art. Ha de degradar la seva música i a si mateix, com quan assisteix al Congrés per la Pau Mundial el 1948 a Nova York i ha de denunciar el seu amic Igor Stravinsky amb les mateixes paraules que han fet servir contra ell. El final, sòrdid i trist, és quan en temps de Khruixtxov ha de fer una terrible autojustificació per rebutjar ser membre del Partit Comunista. En El soroll del temps (Angle Editorial), Barnes ens explica la relació entre l´artista i el poder i ens dóna la biografia dura d´un dels compositors més importants del segle XX en un règim dictatorial. Essencial!
M´és igual si una novel·la està basada en fets reals. Un secret de l´Empordà (Edicions 62), d´Imma Tubella, parteix d´un fait divers, un accident que tingueren de bon de veres el príncep Mdivani i la seva amant, la baronessa Thyssen, a la carretera d´Albons a Viladamat l´any 1935. L´enjòlit és fort perquè desapareix un maletí ple de joies, i la Gestapo interroga els habitants d´Albons. L´interès dels nazis per les joies i la presència d´aquests personatges a l´Empordà són elements del suspens. El juliol de 1992 hi ha dos homes que es coneixen i recorden l´accident. Entretingut!
Record que l´amic i excel·lent escriptor Josep Maria Fonalleras em va dir que havia guanyat el premi de novel·la curta Just M. Casero 2013 una escriptora i periodista cultural de Girona, Mar Bosch Oliveras, que feia el seu debut literari. Bedlam. Darrere les hores càlides (Proa) era segons ell una escriptura en què es mesclava el surrealisme, el costumisme i la reflexió moral amb una contraposició entre l´absurditat i la normalitat. Ara acaba de sortir Les generacions espontànies (Edicions del Periscopi), en què la Bosch demostra la seva fusta de narradora amb una història que comença amb una escena tan vulgar com una entrevista de feina. A partir d´un fet tan banal la protagonista, Eva Bonet, que ha fet de tot i molt, detectiva, mestra, tanatopràctica, ha treballat al sector agrari, comença a contar un conjunt de fetes que volten en el territori brutal, cruel, difícil i fins i tot humorístic del món laboral i aconsegueix enrotllar-nos dues-centes planes. Entretinguda!
Sempre m´ha agradat la novel·la negra. Però si és tan bona com aquesta m´entusiasma. Una breu història de set assassinats (Bromera), de Marlon James, té set-centes pàgines on no hi ha ni gota de greix retòric. Passa a Kingston, capital de Jamaica, el 1976. Hi ha dos guetos, cadascun amb una banda violenta. Hi ha bipartidisme polític, i cada partit dóna suport a una banda. Els temes que es toquen són ben d´ara: el terrorisme violent, la corrupció, el racisme, el sexe, la droga i també el reggae i la misèria. Tot això té els elements d´una explosió. Explosió de monòlegs molt diversos: un periodista de la revista Rolling Stone, els caps de les bandes, un agent de la CIA, i gàngsters i assassins i una fan jamaicana d´El Cantant. Els secundaris també són magnífics i n´hi ha una seixantena: la família de la groupie jamaicana, el director de cinema que ha de gravar el concert d´El Cantant (que és l´alter ego de Bob Marley), la dona del cap d´estació de la CIA, infermeres, robacotxes, ambaixadors, etc. Una llengua sumptuosa traduïda amb bellesa i versemblança per Ramon Monton. Aquest llibre va guanyar el boníssim premi Man Booker de 2015. Sensacional!
Aquests dos anys dedicats a la memòria de Ramon Llull en els set-cents anys de la seva mort, han estat pròdigs en edicions i reedicions de l´obra del Mestre. Ara acaba de sortir una antologia a cura de Joan Santanach, professor de la Universitat de Barcelona i comissari de l´Any Llull, que trob estupenda per a aquells que no coneixen l´obra de Llull i volen tastar-la: Llull per Llull. Una antologia de textos de Ramon Llull (Institució de les Lletres Catalanes / L´Avenç). El llibre comença amb un pròleg de vint planes on el curador d´una forma sintetitzada ens contextualitza la vida i l´obra lul·liana i ens indica les principals obres que trobarem al llibre: el Llibre de la contemplació, el Llibre de l´orde de cavalleria, el Llibre del gentil e dels tres savis, el Romanç d´Evast e Blanquerna, el Llibre d´amic e amat, el Llibre de meravelles o Fèlix, l´Arbre de la ciència i el Cant de Ramon. La selecció és excepcional i els passatges escollits van acompanyats d´explicacions breus que ens ajuden a interpretar-los. Recomanat a mestres i estudiants que vulguin conèixer la dimensió literària del nostre escriptor nacional i pare i mare de la llengua catalana. Necessari!
I com a cirereta una reedició de 1968 de Guillem Frontera: Els carnissers (Club Editor). La va escriure quan tenia 23 anys i va ser la primera novel·la que d´una forma hiperrealista ens contava el boom del turisme dels anys seixanta i tot el capgirament que va produir en la societat mallorquina. La trama està ben trobada i ben travada: Miquel ha comprat la possessió de Son Puig-gros, la finca on va estar llogat de porquer quan era petit. Gràcies a una botiga de souvenirs ha pogut fer una fortuna i convertir la possessió dels nobles arruïnats en ca seva. I per celebrar-ho fa un sopar en què convida els antics senyors. Mentrestant els fills d´uns i dels altres es diverteixen en una Palma nocturna compartint al·lotes i barres de bars. Dos mons que es toquen i no es poden veure, dos mons en què poden passar moltes de coses. Frontera amb una gran traça literària per construir l´edifici novel·lesc ens duu a escoltar el sermó i llegim les dues-centes planes d´una tirada. Un postfaci de la professora Nanda Ramon contextualitza l´obra i la fa entenedora per a aquells que no saben la petita història del nostre turisme. Vintage bo!
