RESIDÈNCIA D´UN ESCRIPTOR I DEBATS SOBRE TURISME I CULTURA. Aquest podríem dir que és el bessó d´això que els coordinadors -Georgina Sas, Sebastià Perelló i aquest cronista- hem anomenat Habitació 2016. Els lligams entre l´hotel i l´escriptura són molt poderosos, fins i tot si només consideram, el fet d´allotjar alguns escriptors que han mitificat aquest espai d´acollida. L´hotel és un lloc novel·lesc, un catalitzador de la imaginació, una caixa de Pandora, un taller d´escriptura, un oasi d´hospitalitat, un creador de sensacions noves, un lloc eròtic, teatre de mil i una felicitats, drames i passions. Basta recordar l´Oriente (Picasso, Hemingway), el Tibidabo (André Pieyre des Mandiargues) i el Ritz (Paul Morand), tots tres de Barcelona, el Danieli de Venècia (Musset i la Sand, D´Annunzio i la Duse, Valery Larbaud, Fitzgerald, Steinbeck), el Géllert de Budapest (Louise de Vilmorin, Arthur Miller, Ilya Ehrenbourg), el Plaza de Buenos Aires (Borges, Victoria Ocampo, Ortega y Gasset, Octavio Paz), el Grand-Hôtel de Cabourg (Proust), el Formentor de Mallorca (Costa i Llobera, Ferrater, Calvino, Cela, Foix, Sagan), el Sis Pins del Port de Pollença (Tomàs Bernhard), la pensió de Benjamín a Port-Bou, la pensió Fortuna a Suïssa on es refugia Robert Musil per escapar de la invasió nazi d´Àustria, el Palace Hotel de Montreux (Nabokov). Bertold Brecht deia que viure a un hotel és la concepció de la vida com una novel·la.
Habitació 2016 apareix en aquest marc d´unes Illes Balears sobresaturades de turisme de sol i platja, amb explosions de turistofòbia, amb una manca de mirades pròpies sobre la maquinària turística i la seva relació amb la literatura, amb la cultura. Per això des d´un bon principi, amb el mecenatge de l´Hotel Son Jaumell (Capdepera) i l´organització de la Universitat de les Illes Balears i del PEN català, decidírem proposar una revisió i una apertura de debat que generen les relacions entre turisme i cultura literària. Posar damunt la taula una manera de refer vies comunes entre aquests camps, que es poden ampliar progressivament a les altres arts.
Ens inserim en el marc de la tradició dels hotels literaris sense oblidar que l´hotel pot ser també un espai de pas, tancat i anònim, un lloc de protecció, un escenari de joies, de drames, d´encontres, un asil del darrer desig, una arquitectura inoblidable del viatge. Per tot això volem promoure la interacció entre escriptors que provenen de contextos literaris semblants que ens permetin reflexionar sobre l´escriptura en relació al món turístic i ser una plataforma d´intercanvi entre creadors i també amb el públic lector. Per un cantó volem refer lligams entre cultura i turisme i per l´altre ser una font de debat i de qüestionament sobre els nostres sistemes literaris, un lloc d´afirmació d´idees i de confrontació i, alhora, un espai per pensar sobre el paper de l´escriptor en l´actualitat.
Cal rompre la dicotomia entre viatger i turista, cal demanar-se què és un turista, cal analitzar l´imaginari turístic (com ens veuen) i autòcton (com els veiem), cal dissoldre els tòpics, cal revisar conceptes, donar veu a tots els implicats, cal crear un espai de llibertat creativa oberta a la diversitat cultural.
PRIMER CONVIDAT D´´HABITACIÓ 2016´: ADAM ZAGAJEWSKI. Poeta i assagista en llengua polonesa. Neix a Lwów (actualment Ucraïna) el 1945. Els seus pares foren repatriats a Gliwice (Silèsia), on passà la infantesa. Va estudiar psicologia i filosofia a la Universitat dels Jagellons de Cracòvia on visqué fins el 1982.
El 1967 començà a escriure a la revista Vida Literària. Fou membre del grup poètic Ara (1968-1975), i està considerat com un dels poetes més significatius de l´anomenada generació de 1968 o de la Nova Onada, que es distingiren per fer una poesia combativa contra la dictadura del règim comunista i a favor de les llibertats democràtiques. Zagajewski creà dos dels principals lemes d´aquest grup: "Digues la veritat" i "Parla clar". Així mateix Zagajewski, que ha fet una poesia en què la recerca de la bellesa, del fervor i de la llibertat es fan u, es considera un dissident dels dissidents i ha declarat que "la poesia rau en una altra contrada més enllà de les immediates lluites partidistes, i, fins i tot, més enllà de la rebel·lió, sia més o menys justificada, contra la tirania." I ha defensat que el poeta ha de ser conscient de la història i conjugar la ironia i l´èxtasi, que ha de tenir un reservori de puresa i d´innocència, que la memòria de la infantesa ha de ser un dels seus fars orientadors.
Entre 1976 i 1978 les seves obres foren censurades i prohibides pel govern comunista. Zagajewski, l´any 1980, s´exilià a Alemanya i el 1982 a París on visqué fins l´any 1989 quan comença a fer de professor visitant en diverses universitats (Houston, Chicago, etc.) dels Estats Units. L´any 2002 retornà a Cracòvia, on ara viu.
De la seva producció poètica podem destacar Comunicat (1972), Carnisseries (1975), Carta. Oda a la majoria (1982), Anar a Lwów (1985) Llenç (1990), Terra del foc (1994), Desig (1997), Anhel (1999), Retorn (2003) i Antenes (2007). Entre la seva narrativa cal esmentar Calor i fred (1975) i Oïda absoluta (1982). I entre els seus assaigs El món no representat (1974), en col·laboració amb Julian Kormhauser, Solidaritat i soledat (1986), Dues ciutats (1991) i En defensa del fervor (2002). Té un esplèndid llibre de memòries: En la bellesa aliena (1998).
Entre els nombrosos premis literaris que ha guanyat recordarem el Prix de la Liberté del Pen Club de França (1987), el Premi de Literatura de la Fundació Konrad Adenauer de Weimar (2002) i el Premi Horst Bienek de l´Acadèmia de Belles Arts de Baviera (2003). El seu nom ha començat a sonar entre els possibles candidats al Premi Nobel de Literatura.
Zagajewski ha confessat que l´eix del seu destí és la poesia, l´amor i els viatges. Aquest poeta, que ja viu i escriu a l´Hotel Son Jaumell de Capdepera, el vaig conèixer fa deu anys gràcies a Miquel Barceló, quan ell va venir a l´illa per escriure sobre la intervenció del pintor felanitxer a la Capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca. Zagajewski és un caçador del sentit, dels sentirs, del sentit de les coses i del sentit de la vida. Li agrada la Mediterrània i sobretot nedar. Escoltau la seva veu: "M´agrada nedar en el mar que sempre / parla totsol / amb la veu monòtona del viatger / que ni tan sols recorda / quin temps duu de viatge. / Nedar és com una oració / les mans es junten i se separen / es junten i se separen / quasi sense fi."
