Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCXLIX)

Més lectures recomanades

Lucia Berlin, autora de ´Manual per a dones de fer feines´. luciaberlin.com

NO HI HA VACACIONS PER A LA LECTURA. I en aquesta època en què avança la incultura com un fantasma que recorre Europa i la resta del món, és més necessari que mai llegir i pensar per poder viure amb una certa serenitat. Vet aquí un autor que acab de conèixer i que m´ha entretingut i seduït. Juan Tallón va néixer a Vilaverdós (Galícia), va fer periodisme a La Región d´Ourense, va participar en el llibre col·lectiu Manuel Murguía: cartas d´un loitador (1997), va escriure també A autopsia da novela (2007), El váter de Onetti (2013), A pregunta perfecta (2014), Mientras haya bares (2015), i ara acaba de treure en espanyol Fin de poema (Alrevés Narrativa), un text escrit en gallec el 2013.

Vaig conèixer aquest darrer llibre gràcies a l´amiga poeta Núria Martínez-Vernís, que me´l va recomanar amb efusió. A les llibreries de Palma no es trobava i vaig haver d´esperar una setmana (visca la mala distribució de l´illa!). Mentrestant vaig llegir entrevistes de Tallón que em varen interessar. Diu coses així: "Fins ara he tret llibres relacionats amb escriptors. No acab de viure exactament en primera persona el fet d´escriure. I això té a veure amb una pregunta: per què escrivim? No he trobat mai cap autor que em sabés dir per quin motiu autèntic escrivia. Escrivim sense causa, o sense saber-ne la causa. Totes les respostes que hi podem donar es troben a l´extraradi de l´autèntica resposta. El que he escrit fins ara no m´ha permès obrir un camí. He recorregut indrets que altres autors ja havien trepitjat. Des de fa un any treball en una novel·la que m´ha fet entrar en una selva. Per primera vegada estic escrivint alguna cosa que em supera, però té un cert encant, perquè m´ajuda a sentir que és un repte. Cal obstinació i tossuderia per continuar empenyent en una direcció desconeguda.»

A la fi arribà Fin de poema i la vaig començar a llegir amb una curiositat total. No m´ha decebut gens ni mica, encara que també és un bon repte: Juan Tallón conta en tercera persona les últimes hores de quatre poetes extraordinaris: Cesare Pavese, Alejandra Pizarnik, Anne Sexton i Gabriel Ferrater. Tots quatre tenen un destí comú: se suïcidaren. I també hi ha en ells una sensibilitat especial que voreja la hiperestèsia. Els títols de cada capítol ens introdueixen al lloc on viu el poeta. Comença amb un "Turín» que ens fa viatjar a la ciutat pavesiana amb aquell home que escriu L´ofici de viure (magnífica traducció a l´editorial Anagrama), i fa el balanç d´una vida sense amor vertader. Després "Buenos Aires» ens duu una Pizarnik que entra i surt d´un psiquiàtric on conviu amb joves assassines i vells folls muts que li donen una visió del món ben terrorífica i desencantada. "Boston» és aquella bellíssima i elegant Sexton que surt d´internaments hospitalaris i intents de suïcidi amb pastilles farta de veure la destrucció de la innocència. "Sant Cugat» ens pinta un Ferrater amant de Musil i el seu L´home sense qualitats i amb la saviesa de saber quins eren els seus articles de primera necessitat: alcohol, tabac i llibres. La lectura és magnètica, devoradora, dura i deixa empremta. Són vides si cau no cau en l´abisme que es mostren d´una forma nua, dura, clara i estremidora. Molt recomanable.

MES NOVETATS. El llibre dels Baltimore (La Campana en català i Alfaguara en espanyol), de Joël Dicker, és un best-seller bo. Això vol dir que està fet d´una manera artesana i seductora per aquest jove escriptor suís que aconsegueix amb la figura de Marcus Goldman enganxar el lector. En un continu canvi temporal ens conta la infantesa del protagonista quan convivia amb els seus tiets Saúl i Anita i els seus cosins Hillel i Woody i formaven un trio sensacional. Amb un suspens continu que no decau en cap moment podem seguir les peripècies d´uns personatges, les seves vides, els seus sentiments i emocions amb aires de la gran novel·la nord-americana encara que estigui feta per un suís. Ben entretinguda per als horabaixes calorosos d´estiu. Engrescadora!

La voluntat de comprendre (Arcàdia), de Xavier Antich. Un filòsof que escriu als diaris sempre m´ha semblat ben actual i necessari. I a més a més, si és un home com Antich que es planteja temes candents, com els refugiats, l´estètica quotidiana, la bondat necessària o l´economia insolidària, fa que el seu llibre sigui un manual que posa la filosofia a l´abast de tothom. És un llibre que fa pensera, t´ajuda a observar el món i aprendre moltes de coses de cada dia. Un pensador intel·ligent, crític i estimulant. Per rellegir sovint!

Terra del foc (Poesia dels Quaderns Crema), d´Adam Zagajewski, és un poemari que et fa molta de companyia. En els seus versos hi ha cases al llarg del camí, gust de fulles, hiverns plens de neu, l´anhel i la memòria, els refugiats i els no refugiats de tots els temps, arbredes infinites, la comprensió de l´altre, el temps circular, elegies, planetàriums, aeroports, passeigs, lectors, trens de ferro, boires i crepuscles, caminois que no duen enlloc, cigales i caderneres... Paraules que són la celebració de les coses i imatges de les coses, paraules epifàniques, bones, vertaderes, que ens alimenten, ens fan créixer, ens il·luminen dins la nit fosca. Un llibre imprescindible!

Manual per a dones de fer feines (L´Altra en català i Alfaguara en castellà), de Lucia Berlin. Un llibre de relats que no et deixarà indiferent. Pot estar empeltat dels grans mestres, Cheever i Carver, però té unes diccions singulars plenes d´humor i amor, sorpresa i suspens, intriga i casualitat. Ha guanyat el Premi Llibreter 2016. Ben recomanable!

I també recordau Veus al ras (Club Editor), de Sebastià Perelló, Jules i Jim (Adesiara), d´Henri-Pierre Roché, Judes i la primavera (Club Editor), de Blai Bonet, i el meu Trèmolo (Empúries), que us poden entretenir i fer passar gust! Et desig, Lector dels mil i un sexes de l´esperit, un estiu prodigiós!

Compartir el artículo

stats