LA POESIA ÉS UNA BONA COMPANYIA. De vegades trob lectors que tenen un poc de por de llegir poesia. És molt difícil, és molt embullada, és un llenguatge hermètic, és mala d´entendre, és incomprensible. Aquests són alguns dels comentaris que trob. I per desfer-los només hi ha una solució: agafar un poema i llegir-lo a poc a poc en veu alta. Llavors moltes de vegades el raonament es gira: ho he entès tot, que fàcils que són els versos escoltats, per què no fas un disc i així ho podré sentir? Mestre Antonio Machado deia que la poesia era contar i cantar, i això ens hauria d´atreure molt perquè amb la lectura de poemes podem aprendre moltes de coses amb una música dedins.
I a aquests lectors que tenen un poc de por de la poesia els recoman un llibre d´un poeta excel·lent, Jordi Cornudella, que escriu sobre les diverses maneres com els poemes fan companyia als llegidors en el curs del temps. Les bones companyies (Galàxia Gutenberg. Cercle de Lectors) té com a protagonista la tradició poètica occidental que Cornudella recorre d´una forma àmplia i detallada i ens convida a llegir amb l´atenció necessària per poder extreure gust i entreteniment. Comença amb els lírics grecs arcaics i ens conta com cal llegir la poesia d´Íbic, un poeta de Règion, a la costa occidental de l´estret de Messina, que va viure al segle VI aC i que escrivia poemes de motiu eròtic. D´ell ens destria la complexitat, com també ho fa dels poetes romans, amb Horaci com a figura major, dels poetes medievals catalans, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March, fins als catalans del segle XX com Carner, Riba i Ferrater. Aquest llibre que és com un bellíssim calidoscopi poètic, amb versos traduïts d´aquests grans mestres i amb versos de l´autor, es completa amb el repàs de figures senyeres de la poesia internacional com Petrarca, Goethe, Byron, Baudelaire i Frost. Una joia per aprendre a passar gust de la poesia.
Màrius Serra és un verbívor, un amador dels mots, dels llenguatges i un gran especialista en els mots encreuats. Ara ens ofereix una novel·la que podria ser com una gran superproducció hollywoodenca: Res no és perfecte a Hawaii (Proa). Però sobretot és un thriller entravessat de novel·la històrica en els millors sentits d´ambdues paraules. Quatre morts no és un balanç pobre per començar a investigar per un periodista de la badia de Kealakekua. La mort en mans dels aborígens de l´explorador James Cook, la recerca dels seus propis orígens i del seu pare, que va desaparèixer quan ell era un al·lot, mouen el periodista a investigar al voltant d´un d´aquells ressorts de luxe on es juga un conflicte d´interessos entre el gran capital que ho vol transformar tot i els habitants de Hawaii que no desitgen que les coses canviïn. Un llibre ambiciós, entretengut i que demostra que la ploma de Màrius Serra sap enfrontar-se amb els reptes de les forces tel·lúriques i sortir-ne triomfador.
Els escrits d´una monja enamorada és un anacronisme en els temps que corren. Però recoman ferventment Cartes d´amor de la monja portuguesa (Àtic dels Llibres), del comte de Guillerages, que d´una forma escandalosa ens transcriu unes cartes mig inventades de Mariana Alcoforado (Beja, 1640-1723). Les missives ens conten el sofriment d´una monja tancada que s´ha quedat penjada d´un oficial francès que no val un gafet. La sinceritat, el dolor i la força de l´amor d´aquesta religiosa han seduït des del segle XVII tots els amadors de les històries impossibles d´amor. Escriptors com Stendhal, Rousseau i Rilke quedaren embambats amb la monja portuguesa. I també Emília Pardo Bazán va ser una fan de l´Alcoforado, per a la qual va escriure un text el 1899 que aquesta edició ens ofereix en epíleg. La traducció de Clàudia Casanova és estupenda. Un llibre per als que adoren la incandescència amorosa.
Acabaré amb un llibre de poemes fulgurant i espasmòdic, tot ple de focs artificials del verb més sentit, més espasmòdic: Marinejant (Proa) de Pere Gimferrer. Setze poemes escrits entre el 22 de juliol de 1974 i el 24 de febrer de 2015, dedicats al seu padrí que li feia llegir Stendhal.
"He fet del meu present el meu passat, / he fet del meu passat el meu present." Poemes que parlen d´aquest tema tan bell i tan clàssic: el pas del temps. Poemes que juguen amb la llum i la foscor que formen els clarobscurs d´una vida. En aquests versos hi ha un ofici verbal impressionant conjugat amb imatges que et sorprenen i t´embolcallen en una atmosfera on els llenguatges rurals s´entrecavalquen amb els urbans amb la presència italiana de fons. Poesia compromesa en el sentit més estètic amb el temps del poeta que tant ens fica dins la violència de la guerra civil del 36 o en l´ocupació nazi de París.
En aquest món de densa obscuritat travessada de llamps fulgurants podem sentir ecos dels escriptors estimats de Gimferrer: Llull, Foix, Roig, Villon, Leopardi, Roussel, Mallarmé i la Marçal, per dir-ne alguns que ressonen entre els poemes. I el pintor Tàpies al fons de molts de versos.
"Acostumar-se a esdevenir mortal" és un dels extrems del llibre i la recerca de "l´instant etern de la immortalitat" l´altre. Marinejant és una navegació per aigües procel·loses que Gimferrer acara amb el coratge dels trobadors ardits i amb fam d´eternitat. Insuperable! Un bon company d´estiu! Rellegible a voler!
