Mentrestant, un artista de graffiti ha pintat a un carrer de NY un mural que el representa com un pilot d´excrement més o menys cilíndric, fumejant i amb les reglamentàries mosques vironeres. Facebook, segons la premsa, ha hagut de censurar una caricatura d´un Trump nu i que el representa amb un ínfim membre viril (posteriorment una galeria de Londres ha exhibit la imatge). Un artista de Lituània ha volgut representar Trump morrejant-se amb una altre gran populista, Putin. Un altre creador ha fet una instal·lació representant-lo penjant del sostre, possiblement mort. ¿Què deu haver fet aquest pobre home que tants d´artistes s´hagin acarnissat tan vehementment contra ell?
Intentar descobrir quina és la seva política cultural i educativa no és una tasca fàcil. Entre altres coses, la seva web no té un apartat especial dedicat a la cultura, però aquí i allà hi ha comentaris que deixen entreveure les seves posicions. Trump repeteix en moltes declaracions que el mercat ha de regular totes les activitats i que l´Estat federal (el Govern central de Washington) s´ha de desvincular de l´educació i el patrocini de la cultura. Així creu que el Departament d´Educació s´ha de reduir "molt, molt". Totes les decisions referent a educació les han de fer els estats i els districtes locals. Trump també és un enemic acèrrim de l´anomenat Common Core, les directius que Washington dóna en matèria d´educació i que especifiquen, entre altres coses, les assignatures comuns que han de fer els alumnes de tot el país de primària i secundària. Trump previsiblement defensa els vouchers, talons pagats pel govern perquè un alumne pugui anar a una escola privada si la pública ni li va bé. I no cal dir-ho: Trump vol liquidar els sindicats de mestres.
Es sabut que el 2005 Trump va fundar una entitat que va anomenar Trump University dedicada a oferir cursos en línia. Quan el Departament d´Educació (el mateix que ell voldria eliminar) va negar-se a acreditar-la, ell li va canviar el nom per evitar possibles investigacions, però finalment tanmateix ha acabat essent motiu de diversos plets per frau. ¿Com veu Trump, aleshores, el futur de l´educació universitària? Ell defensa, naturalment les universitats for profit, la matricula de les quals es pagada per l´alumne sense cap ajut ni del Govern ni de cap donació privada. Creu que els plans de Bernie Sanders de fer gratuïta tota la universitat pública (com ho era fins els anys vuitanta) és impracticable; i vol que els préstecs per estudiar els donin entitats privades i no el Govern, com fins ara.
Trump, emperò, creu que és important l´ensenyament de les Humanitats i ha arribat a dir que la literatura i les arts "creen bon ciutadans". Ell mateix braveja d´haver anat a una universitat d´elit (Ivy League). Precisament, el cap de la seva campanya electoral, Sam Clovis, és un obscur professor d´Econòmiques a una petita universitat privada d´Iowa. Clovis ha declarat que tothom hauria de conèixer les Humanitats per raons cíviques, però qui vulgui fer una carrera d´Humanitats, diu ell, ha de ser conscient del risc de no trobar feina mai. Trump a més de les Humanitats aprecia (nominalment) l´art: a més de ser col·leccionista -Ivanka, la seva filla, ha declarat que ha comprat obres de Cy Twombly i Chritopher Wool- el cap econòmic de la seva campanya electoral és Steven Mnuchin, inversor i fill d´un dels galeristes més poderosos del món. (Ai, ai, ai.)
Trump no ha detallat cap política concreta pel principal òrgan de patrocini públic de la cultura, el National Endownment for the Arts (NEA) adduint que el Congrés ha de decidir el seu pressupost. És per tant un gran interrogant si Trump intentarà mantenir, disminuir o augmentar el pressupost de la NEA amb el beneplàcit del Congrés. De tota manera, fa uns anys, Trump va comprar l´edifici on el NEA tenia la seva seu i pagava lloguer i els va desnonar immediatament. És un bon començament per a unes possibles relacions futures.
