UNA FESTA CIUTADANA. Ahir, quan vaig arribar al Born baixant de Jaume III, em vaig trobar que no hi havia la Fira del Llibre. No pensis, Lector savi, que no sabia que la XXIV Fira del Llibre s´havia acabat feia més d´una setmana. Però així i tot em vaig trobar amb la sorpresa que la Fira del Llibre havia desaparegut. I això era perquè, després de molts d´anys (cinc? quatre?) de no poder veure el Born ple de llibres tenia un mono immens i vaig estar molt content quan vaig descobrir que les casetetes (m´agraden molt més aquests estands d´ara que les haimes d´altre temps) ocupaven aquell passeig estimat on he estat feliç moltes de vegades.
I no creguis, Lector hipòcrita, mon semblable, mon frère, que estic en contra de les terrasses. No, crec que Palma ciutat ha guanyat molt amb les terrasses als carrers, a les placetes, a les capavalles, a les capamuntes, arreu. Però caldria que les del Born, les que ocupen la sala bona de Ciutat poguessin estar d´una altra manera, col·locades en altres llocs, ser diferents. Per què? Perquè tallen el passeig, l´escorxen, el fan desaparèixer, destorben el passejador. No em demanis com s´hauria de fer. Només sé que d´una altra manera que pogués permetre viure el passeig i que unes persones prenguessin coses al costat d´aquest passeig. Per exemple es podria utilitzar el carrer per a vianants de l´esquerra (mirant cap al mar), o fer servir el mateix sistema que a la Rambla, on les casetes de flors i les terrasses estan a cada cantó i enmig s´hi pot passejar. No ho sé. Dissenyadors de ciutats hauria de tenir l´Ajuntament. I no em vénguis amb allò de la consulta popular. Allò va ser un doi immens. Primer, els polítics elegits pel poble han de governar i no s´han de dedicar a fer referèndums de pa amb fonteta. Segon, la meitat dels ciutadans no se´n va assabentar i tercer no s´hauria d´haver fet. És aquest populisme demagògic que pot fer tant de mal. Com un altre exemple recent es pot mirar la feta del monument feixista de l´Ebre i el referèndum de l´Ajuntament de Tortosa. No ho comment! I esper que amb el monument feixista de la Feixina no els pegui per fer un altre referèndum. Que el tomin al més aviat possible, perquè allò no fa mal d´ulls de lletjor, fa mal a l´ànima de qualsevol lluitador antifeixista i antifranquista. A hores d´ara ja no hi hauria d´haver cap al·leluia als que s´aixecaren en armes contra la República legal i ens dugueren l´assassina dictadura franquista que va durar quaranta anys. I la Fira del Llibre?
LA FIRA DEL LLIBRE: FESTA LITERÀRIA EN EL COR DE LA CIUTAT. Només puc dir meravelles d´aquesta XXXIV Fira del Llibre d´enguany. Començaré amb un exemple d´una fira de llibres barcelonina que em contava l´amic i crític Jordi Llovet. Escolta, Lector curiós: En una parada de llibres de la Rambla de Catalunya plena com un ou, vaig veure un home de cap a vuitanta anys, elegant, amb el cabell esbullat, ulleres de pasta, mans delicades i maneres de gran senyor de Barcelona. Es va adreçar a un dels nois que hi havia despatxant i va preguntar-li: "¿Tenen la Moralia, de Plutarc?" Cap resposta. "Vaja -va continuar-, ¿no tindran pas les Converses de Goethe amb Ekermann?" Perplexitat. "Ja es pega -hi va afegir-, però potser tenen les Memòries del subsòl, de Dostoievski?" Cap resposta. "I, per atzar, l´Elogi de la vida solitària, de Petrarca?" Silenci. "Ja em sap greu. ¿Qui sap si tenen cap llibre sobre Simeó Estilita?" Incomprensió del venedor, a la qual ja s´havia sumat el corifeu de la resta dels companys i companyes. L´home, inalterat i amb cara de resignació, va preguntar, per fi: "I unes Confessions, de sant Agustí, per un casual?" Aquí es varen acabar les preguntes però no les respostes. "Senyor, tenim tot això que veu". L´home va donar un cop d´ull a les taules parades amb munts de llibres i es va limitar a dir: "Ja em perdonaran, però això no m´acaba d´interessar." Va esmunyir-se entre la gentada i va desaparèixer sense haver comprat res.
Crec que és una bona paràbola del mal llibreter, del mal venedor de llibres. Tot el contrari dels llibreters i venedors de la XXXIV Fira del Llibre de Palma. A cada caseta hi havia les taules ben parades de novetats i clàssics, segons les especialitzacions de cada llibreria. I si no trobaves un llibre, només calia demanar-lo i el cercaven en un ordinador i et deien que el tenien i, si no el tenien, quan te´l podrien servir. De vegades l´endemà, si era al distribuïdor de Palma, o al cap d´uns dies, si havia d´arribar de fora. Una monada, com toca. I a més a més, molts de llibreters t´indicaven i t´aconsellaven novetats o reedicions que no havies vist i et cantaven les seves excel·lències en una conversa bellament sàvia. D´aquesta manera em vaig comprar Doscientas setenta y siete vidas en dos o tres gestos. Libro de las candelas (Periférica) del professor de literatura de Ravenna Eugenio Baroncelli, que m´entusiasma, i Las manos de los maestros. Ensayos selectos (Literatura Random House) de J. M. Coetzee, que és una joia.
I hi va haver una animació extraordinària: de gent que no s´aturava d´anar i venir. I d´escriptors de tota casta i condició que durant moltes d´hores signaven els seus llibres, els comentaven amb els lectors i donaven saborino a un passeig convertit en llibreria. La Gran Llibreria del Born també va tenir festasses (de presentació de moltes obres en la seva saleta d'actes amb Antoni Serra, Enrique Vila-Matas, Maria Llopis, etc., commemoració del centenari de l´escriptor Llorenç Moyà amb taula rodona de Biel Fiol i Toni Pou i Tot recordant Polifem amb Miquel Àngel Vidal i Bernat Pujol, diàleg homenatge Xècspir per Lina Mira i Joan Bibiloni amb Francesc M. Rotger, contacontes per nins per Arantxa Riera, homenatges a Ramon Llull, a Camilo José Cela i un llarg etcètera d´activitats) i moltes actuacions en un cadafal que hi havia al centre de la fira on els poetes llegiren versos i cantaren les tres al·lotes de Sweet Poo Smell en un comiat extraordinari.
Només puc assegurar que l´horabaixa del darrer diumenge 5 de juny de 2016 els Cataclístics Decade´N´Cia: 100 anys Dadaclísmics, que celebràvem el nostre deu aniversari amb un fanzín de 150 planes, i records de 20 catàstrofes fanzinero-cataclístiques amb gent de tots els Països Catalans, actuàrem amb poemes i cançons davant un públic fervorós i entregat. Va ser gros!
Gràcies, Llibreters, sal de la literatura! Gràcies, organitzadors del Gremi de Llibreters! Gràcies, Consell de Mallorca, pel patrocini! I gràcies a l´Ajuntament de Palma, que ha sabut que cap terrassa no ha de ser inamovible davant les grans fetes i festes ciutadanes de la cultura i del pler!
