CASTRATI ARREU ARREU! Ador els castrati, aquelles veus de dona dins un cos d´home, uns freaks avant la lettre que varen aparèixer en els monestirs medievals per cantar les glòries de Déu i es convertiren en megadives al segle XVIII.
Carlo Broschi, Farinelli, va ser una estrella del seu temps, era bon al·lot, exquisit, intel·ligent, solitari, amable, un gran artista. I va tenir molta de relació amb el rei Felip V. Enguany s´ha estrenat als Teatros del Canal de Madrid l´obra Farinelli, el castrato del rey Felipe, de l´escriptor i director Gustavo Tambascio, que ens conta la seva etapa espanyola i el contempla com a símbol i mèdium del segle de les llums que donarà la modernitat actual. Farinelli arriba a la cort gràcies a Isabel de Farnesio, que el va fer venir d´Anglaterra per intentar curar amb teràpies musicals les depressions espantoses de Felip V. Es conta que Felip V estava tancat a la seva cambra de La Granja de San Ildefonso sense voler canviar-se de roba, ni sortir. Farinelli, que acabava d´arribar d´un llarg viatge des de Londres, es va posar a cantar àries davant la porta de l´habitació. A l´ària que va fer nou el rei aparegué. Li pagaren un dineral i es va quedar vint anys, en els regnats de Felip V i Ferran VI. Va ser l´introductor de l´òpera que triomfava a tot Europa menys aquí i va ser un productor i inspirador d´espectacles.
A Londres, també Farinelli ha triomfat en una producció de The Globe Theatre, Farinelli and the King, que s´ha convertit en un dels fenòmens de masses d´aquesta temporada. L´obra, escrita per Claire van Kampen, segons em diuen algunes persones que l´han vista, és un farcit d´aberracions històriques que es poden superar fàcilment perquè els protagonistes són dos monstres de l´escena: Mark Rylance (l´actor d´El puente de los espías, de Spielberg), que és ferm i sobri en el paper de Felip V. I Farinelli està interpretat per un dels contratenors millors del món: Iestyn Davies, que troba que hi ha una sensació de circ en el tema dels castrati, com anar a veure l´home elefant.
I per afegitó arriba el llibre Il Farinelli ritrovato de Luigi Verdi, director del Centre d´Estudis Farinelli de Bolonya, ciutat on Farinelli passà els vint darrers anys de la seva vida. Verdi creu que la força de Farinelli es basa en el fet de ser un símbol del seu temps "més enllà de la música i de la recuperació del repertori de l´època que ha tingut lloc aquestes darreres tres dècades, Farinelli representa molts d´aspectes del segle XVIII: un home cultíssim, polític fi, promotor d´espectacles. Un home complex i polièdric, un bon exemple per a ara mateix". Lector fidel, escolta Farinelli per un contratenor com Iestyn Davies com jo faig ara mateix a través de Spotify, i sentiràs la veu d´un àngel diví.
DOS LLIBRES SENSACIONALS. Primer vull celebrar la reedició d´Els carnissers (Club Editor Jove), de Guillem Frontera, amb un postfaci de Nanda Ramon. Quasi cinquanta anys ens separen d´aquella primera edició del llibre d´un jove novel·lista de vint-i-tres anys que amb paraules ben triades volia contar fil per randa el panorama del món que l´envoltava en una Mallorca en què es produïa un fet que removia els fonaments socials des de la conquesta del rei En Jaume: la transmissió de poders entre classes socials, els nobles senyors botifarres, l´Ancien Régime, es veuen substituïts pels majorals amb negocis de souvenirs, els "nous rics", que es converteixen en els propietaris del casal i de les seves terres. I això ho feia amb un llenguatge planer i uns personatges quotidians. Lampedusa i Villalonga (aquest novel·lista havia resumit Els carnissers escrivint: "La rata i el moix s´estimen i es devoren mútuament, si la rata és molt grossa és ella qui encalça i mossega el moix." Quina passada!) també havien fet això a El guepard i Bearn però amb una visió de vells aristòcrates que veuen com el seu món s´esbuca i s´ensorra i canten aquest fet amb el to elegíac que li cal. En Frontera ho fa des de la joventut d´un xitxarel·lo arrauxat que quasi amb un estil documentalista ens mostra com la societat turística ho capgira tot i ens ho diu amb un saber i una gràcia per la qual el temps ha servit per demostrar-ne el caràcter profètic. Estic molt content que aquest llibre arribi a les noves generacions que podran veure que la literatura té entre moltes funcions la de convertir la història quotidiana, els canvis socials, en alguna cosa entretinguda, divertida i que et fa pensera. El text de Nanda Ramon situa el lector juvenil en el context de la història i l´ajuda a comprendre i entendre l´enjòlit de la contarella. I també el lector madur recupera el traspàs d´una societat, d´uns costums i d´uns paisatge amb la força de la lletra viva. Gràcies, editora Maria Bohigas, per aquesta recuperació! Un model a seguir!
I per acabar recoman un llibre a tots els amants del teatre i als sensibles en general: Actuación. Las seis primeras lecciones (La Pajarita de Papel) de Richard Boleslavsky. R. B. va ser oficial de la cavalleria polonesa quan pertanyia a la Rússia tsarista. I va descobrir el teatre gràcies a Stanislavski. Va entrar en el Teatre de l´Art i va actuar a Un mes al camp, Els germans Karamazov, Oncle Vania i L´inspector. Quan va triomfar la Revolució d´Octubre va tornar a Polònia i va rodar Miracle al Vístula sobre la batalla dels polonesos contra els soviets el 1919. L´any 1921 va anar als Estats Units amb la companyia de Stanislavski i amb l´actriu Maria Ouspenskaya es quedaren a Nova York per difondre les teories del Mètode i crearen l´American Laboratory Theatre, on estudiaren Lee Strasberg, Stella Adler, Cheryl Crawford o Harold Clurman, que després fundarien l´Actor´s Studio.
R. B. va dirigir a Hollywood més de vint pel·lícules, entre les quals El vel pintat (1934) amb Greta Garbo, i Els miserables (1937) amb Charles Laughton i Fredric March.
El llibre Actuación. Las seis primeras lecciones fou escrit el 1933, està estructurat com una sèrie de diàlegs entre socràtics i enciclopedistes, té un aire un poc antic però la veritat d´allò que diu conserva tot el seu fulgor i la seva energia irradiadora de saviesa. Propugna que la inspiració i l´espontaneïtat han de sorgir del càlcul i de la pràctica i predica "atrapar la vida del alma a través del arte, sumando el sueño de la perfección y el sueño de lo eterno".
Una meravella.
