D´entre la multitud de textos m´agradaria destacar Ramon Llull. Contes i exemples. L´edició d´Ensiola a cura del filòleg Gabriel Ensenyat recull un bon grapat d´exempla. Els exempla lul·lians són molt similars -estructuralment- als desenvolupats per altres autors al llarg de l´Edat Mitjana. Aquest subgènere de la literatura medieval és un dels grans recursos més utilitzats pels autors de l´època. Es tracta d´una història breu, segurament fàcil de recordar, que és inserida en el decurs d´un sermó o un discurs amb una finalitat clara: convèncer l´auditori -mitjançant aquesta anècdota- de la veracitat de l´argumentació i així enfortir els recursos usats.
Les històries -en paraules d´Ensenyat- sovint eren utilitzades per moralistes i predicadors contemporanis com Eiximenis o Vicent Ferrer. Per la seva banda, els exemples lul·lians semblen, però, tenir certes diferències en forma -i fins i tot contingut- amb els habituals del moment. Als textos de Llull, es manifesta poca atenció a la historicitat del relat, amb una varietat extensíssima i una quantitat que encara -a hores d´ara- manca per analitzar. Hi ha autors com Lola Badia o Anthony Bonner, que consideren que bona part d´aquestes històries foren creades ex professo per Ramon Llull per tal de donar sortida a la seva creativitat literària i seriadament configurar un univers personal. Aquest fet fa que la figura de Ramon Llull sobresurti del model habitual que configura el predicador i el moralista del segle XIII o XIV. Els quals recauen i retornen a històries més conegudes i repetides per tal de donar veracitat a les seves argumentacions.
A la selecció es presenten contes de diversa tipologia. Per una banda, els de caràcter literari, plens de recursos estilístics, que fan difusió del seu Ars o d´altres de tipologia social i política, on els cavallers, els menestrals o els reis són els protagonistes. També, a l´univers lul·lià dels exempla, hi ha cabuda per relats on critica obertament l´estament eclesiàstic i s´assenyala la pèrdua d´algunes virtuts i la decadència moral en el si de la institució religiosa a l´Edat Mitjana. Els mals endèmics de les institucions religioses se situen en primer pla i generen a l´autor no poques enemistats contemporànies i posteriors.
L´amor, la bellesa i les dones són protagonistes -també- d´un bon grapat de textos. Si bé a les crítiques anteriorment esmentades, dona i institució religiosa semblen ser motiu d´escàndols, també Llull fa referència a diverses anècdotes en què un jueu o un musulmà generen tota mena de realitats que utilitzarà l´autor com a recursos literaris, estilístics i filosòfics. Aquesta varietat temàtica, en fa molt complicada la seva anàlisi; la vida quotidiana, la ciència o els sabers són, no debades, objecte de trames d´allò més variades. Els exempla contenen prou textos i història del món animal o del vegetal en què podrien trobar -fins i tot- curiositats com un fragment en el qual un pebre i una rosa arriben a debatre sobre l´aigua, el foc i les seves bondats; sembla poc?
El mateix Ramon Llull apareix als exemples, amb debats vers les seves passions i projectes. Un rerefons ple de fantasies, metàfores i altres recursos per poder entrellegir part de l´argumentari lul·lià. El recull de contes d´Ensiola n´és una bona mostra.
RAMON LLULL
Contes i exemples
Edició de Gabriel Ensenyat Pujol
ENSIOLA, 174 PÀGINES, 15
