Basta recordar William Shakespeare als quatre-cents anys de la seva mort per constatar el vincle entre el passat i els escenaris, si pensam en els monarques que protagonitzen les seves tragèdies. La commemoració shakespeariana (i cervantina) ha propiciat un bon grapat de novetats, entre les quals El món, un escenari. Shakespeare, el guionista invisible (Anagrama), de Xavier Pérez i Jordi Balló, o una versió del Hamlet per a joves publicada per Anaya.
Tot i això, el veritable protagonista de l´actualitat editorial a l´àmbit de cultura catalana, quan es compleixen set segles del seu decés, és Ramon Llull. Entre d´altres títols, podem destacar Ramon Llull. Passió i reflexió (Documenta Balear), a on Jordi Puigdomènech reflecteix la peculiaritat mallorquina com a punt d´encontre de cultures. O Ramon Llull. El viatger de la paraula (Illa), de Maribel Ripoll, comissària de l´Any Llull a Balears. També a Illa s´ha publicat Sanç I. El rei pragmàtic, de Jordi Maíz i Lluís Tudela, que s´ambienta a l´època lul·liana. Llull és, també, personatge dramàtic a La galera siciliana, primera obra de teatre de Guillem Frontera, que publica Lleonard Muntaner i s´inspira en un episodi de la seva biografia.
En la col·lecció de teatre de can Muntaner, un altre títol recent és Dels llargs camins, peça amb la qual Jaume Miró reconstrueix la trajectòria del darrer batle republicà d´Artà. Aquest mateix municipi mallorquí protagonitza els dos volums de La Guerra Civil a Artà (Documenta Balear), de Jaume Morey Sureda, nou lliurament de la col·lecció La Guerra Civil, Poble a Poble.
Els desastres de la Guerra Civil i la postguerra encara donen molt de sí. És el cas de Suborns i tretes a la presó de Can Mir (1936-1941). Noves aportacions (Lleonard Muntaner), a on Manel Suárez Salvà afegeix més dades al seu estudi precedent La presó de Can Mir. O La Segona República a Eivissa i Formentera (Documenta Balear), de Neus Escandell i Antonio Viñarás, que registra els canvis d´equilibri al poder polític i econòmic d´aquella etapa.
L´endemà de Fedra (AdiA), de Sebastià Portell i Clar, reprèn el mite clàssic i el converteix en obra musical. En canvi, Boom Boom Boom, de Xavi Morató (Premi Ciutat de Manacor, Món de Llibres) posa en solfa l´estupidesa humana, encarnada en un mediocre cantant d´èxit.
