Aquí es proposen alguns suggeriments per l´actual temporada primavera-estiu, alguns dels quals faran més profit al vostre esperit que no les propostes dels polítics per a les reeleccions que ens esperen.
Llegiu, o rellegiu, Judes i la primavera (1963), Club Editor, la tercera novel·la de Blai Bonet. Altre cop, la guerra del 1936-39 com a teló de fons, ambientada al poble d´Hostili, que podria ser qualsevol poble de l´Illa; s´hi continua el mateix esquema narratiu que a El mar; cada capítol és una veu que parla; en segona persona, una manera de narrar no molt habitual, però sabem el gust per a l´experimentació que tenia Blai Bonet. De l´edició n´ha tengut cura el professor Nicolau Dols, que restableix l´original que es va passar a censura, matisa algunes lectures anteriors i ofereix unes noves pautes interpretatives, sense menystenir dades curioses com que el títol primer que Blai Bonet havia triat era Les cabres.
Imma Monsó és una de les grans dames, juntament amb Marta Rojals, de la narrativa catalana actual; una de les seves novel·les, Un home de paraula, pot situar-se d´entre les millors novel·les escrites en català els darrers vint anys. L´aniversari, editorial Columna, continua demostrant-nos la seva qualitat; una parella en crisi, que decideix tanmateix celebrar un dels seus aniversaris, emprèn un viatge en cotxe innocu que acabarà convertint-se en una aventura claustrofòbica, enigmàtica, escarrufadora. Amb l´afegit d´un regal misteriós que no toca desvetlar. Hi ha lectors que han parlat d´un Stephen King a la catalana; tot i que un preferiria arrenglerar la novel·la de la Monsó amb alguns caires de la narrativa de Henry James.
Sebastià Perelló és un dels narradors més sòlids i madurs de la literatura catalana a Mallorca. Cada nova obra mostra els fonaments d´un projecte narratiu que pareix concebut com un edifici d´una extrema coherència i unitat; ho confirma Veus al ras, Club Editor. Sebastià Perelló opta per una narrativa complexa, d´aquelles en què «no hi passen coses», i, per tant, n´allunyen el lector que demana només una estona de distracció agradable. Algú ha escrit que Veus al ras és una conversa amb algú que no parla. La qui parla, en forma de monòleg, és un dona, innominada, que interpel·la l´ex-parella, un home també sense nom. És com a inevitable pensar en Thomas Bernhard o Samuel Beckett. Una novel·la de mons interiors i de fesomia intel·lectual que troben una aliança perfecta en l´estil inconfusible de Sebastià Perelló, bastit amb una sintaxi complexa, de períodes llargs, de modulació proustiana, morosa i reiterativa. En una línia ben confrontant hi podríem situar D´incògnit, editorial Tusquets, de Ponç Puigdevall, un dels crítics més durs i implacables de la cultura catalana; una novel·la, també, de parella trencada i de paraules desbocades. Immergida dins una atmosfera de pluja constant, les reflexions sobre la soledat, la nostàlgia, les pors, el tedi, van envoltades d´un estil de gran calatge; no erraríem si diguéssim que Puigdevall s´inscriu en la idea de «gran estil» que Juan Benet (justament el protagonista masculí nom Benet) va maldar per introduir en la narrativa espanyola. Un crític tan perspicaç com Vicenç Pagès ha dir que l´estil de D´incògnit es caracteritza per «la combinació de claustrofòbia en l´acció i d´arborescència en la sintaxi».
Sense dubte, La ciutat de les ànimes, editorial Ensiola, és el projecte narratiu més ambiciós de Miquel Àngel Vidal, que li ha valgut el Premi Ciutat de Palma de Novel·la Llorenç Villalonga; ell mateix ha parlat d´una novel·la a l´estil de John Dos Passos; s´hi agombolen un munter de personatges, tres-cents i escaig, i s´ofereix una vast panorama de la Palma actual, amb violacions, assassinats, negocis tèrbols, corrupció. Una novel·la volgudament realista i amb matisos no amagats de denúncia, com a les novel·les darreres de Ferran Torrent, Joan Francesc Mira o Rafael Chirbes. Amb una novel·la també farcida de realitat, Crui. Els portadors de la torxa, Edicions Aïllades, s´estrena l´ex-polític, activista i analista social, Joan Buades. L´autor ha deixat caure que la novel·la és una exploració sobre el Mal; novel·la viatgera, que ens parla dels mals particulars, però, de la societat illenca. Tomeu Matamalas, en canvi, ens transporta al passat, amb La família Amat, Edicions Món de Llibres, fent servir la tècnica narrativa del manuscrit ens ofereix un ben travada novel·la de suspens, amb uns truculents assassinats a la Mallorca del segle XV, un procés judicial contra la monja Sor Maria dels Malalts i debats teològics entre dominics i franciscans.
Un dels narradors més prometedors del panorama català és Joan Todó, home de comarques i frontera, com Francesc Serés, que ha arreplegat a Lladres, Labreu Edicions, tretze contes, de diferent qualitat, publicats abans a llocs diversos. Tots els personatges hi roben o hi són robats; són històries molt ben travades, d´una austeritat i mestria envejables.
Atès que la infantesa gairebé sempre ens mena pels viaranys de la felicitat, no deixeu de compartir un tast del paradís perdut que Pep Albanell, un excel·lent escriptor que ha dit adéu a la literatura, a Les fantasies del nàufrag, editorial Bromera, va viure, d´al·lot, a la Seu d´Urgell.
