"J´ai aimé New York", va escriure Albert Camus el 1947, pocs mesos després d´haver tornat d´un viatge pels EUA. Però aquest entusiasme inicial quedava matisat immediatament afirmant que aquesta estimació era "un amor poderós que ens pot deixar plens de incertesa i repulsió". Ara, setanta anys després d´aquella visita, NY li ha retut homenatge amb un cicle d´activitats, conferències, concerts, projeccions de pel·lícules, representacions teatrals i recitals de textos seus.
Poc després de la II Guerra Mundial, Camus va arribar a NY com a part d´un grup d´intel·lectuals francesos ex-membres de la Resistència. Un dels actes centrals d´aquesta ambaixada cultural va ser una conferència a la Universitat de Columbia que, a més a més, va servir per recollir fons pels orfes de la guerra a França. Posteriorment el New Yorker va entrevistar-lo i fins i tot Vogue li va oferir una party amb celebrities de tot color. Els fotògrafs, afinant l´ull, el van retratar en blanc i negre vestit de Bogart, que era tanmateix el seu abillament normal: gavardina, capell inclinat i cigarret en mà. Tots els intel·lectuals del moment
-Hanna Arendt, A. J. Liebling, etc.- van escriure articles sobre la nova filosofia que Camus involuntàriament representava, l´existencialisme i durant unes setmanes va ser, sense possible competència, the toast of the town (el centre de les festes). Un periodista discret, tanmateix, va escriure: "el sr. Camus és bastant esquerrà, però no tan comunista com Louis Aragon". I era així.
Camus: A Stranger in the City (www.facebook.com/CamusNYC2016), el festival per celebrar aquell viatge, va començar el mes passat amb el pianista de jazz Ben Sidran, compositor de diverses obres relacionades amb l´escriptor. L´acompanyava l´original i sempre sorprenent contrabaixista català Alexis Cuadrado, qui és resident des de fa anys a NY i ha glossat l´experiència de l´exili en diversos treballs discogràfics (www.alexiscuadrado.com). L´actor Viggo Mortessen va oferir una lectura i també presentar la seva pel·lícula basada en el poderós relat de Camus "L'Hôte".
El festival va concloure el 19 d´abril amb una lectura de textos de Camus per part de Patti Smith, precursora del punk i altres importants moviments socio-musicals i reconeguda escriptora sobretot pels seus dos darrers llibres al voltant del fotògraf Robert Mapplethorpe i la bohèmia del barri East Village de NY en els anys setanta. Smith, amb el seu "uniforme" contracultural (botes, texans, t-shirt sense planxar i americana negra a-sexual) és tanmateix una recitadora extraordinària que lluny de crear distància entre el públic i l´escenari, sedueix els espectadors amb humor i un to anecdòtic i anti-pontifical. El 2007, alguns recordaran, ja va participar a NY en una lectura de poemes de Martí i Pol, Palau i Fabre, Carner i Gimferrer (a la mateixa vetllada, Lou Reed va llegir Blai Bonet; i Laurie Andersen, Miquel Barceló).
Patti Smith va llegir diversos fragments amb estoïcisme i de de fet, segons va confessar, va ser l´estil fred i precís, com de novel·la policíaca, el que més li va cridar l´atenció quan d´adolescent va començar a llegir Camus. Els qui acusen Camus de "colonialista" i bleda humanista, no s´entendrien amb Smith. Ella va dir que no era una escriptora ni una lectora amb preocupacions polítiques, que en general llegia Camus com a literatura, no com missatge polític. Al final de l´acte va cantar sense acompanyament instrumental una cançó dedicada a l´escriptor. Smith, refent la frase de Camus sobre NY, hagués pogut dir: j´ai t´aimé Camus.
