Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCXXXIV)

S´acosta el XVIII Festival de Poesia de la Mediterrània

Llucia Ramis, participant al Festival de Poesia de la Mediterrània.

TRETZE POETES I NOU LLENGÜES I CULTURES. Falten pocs dies pel principi del XVIII Festival de Poesia de la Mediterrània i ja he entrat en un vertigen de vertígens perquè les coses del last minute s´han de tancar a les totes: els viatges dels poetes, el llibre, els cartells, els hotels, i, fins i tot, les visites programades o un cadafal a la plaça Major.

Algun dia escriuré algunes d´aquestes interioritats d´un Festival humil i noble que enguany celebra la seva majoria d´edat: divuit anys. I divuit anys ja és ser gran, ja és entrar de pinte en ample dins la vida adulta, ja és senyal d´una continuïtat esforçada, d´una petita tradició, d´un humus vital, d´uns bons fonaments per bastir-hi moltes perspectives i horitzons nous. I encara que ens manquen moltes de coses per poder posar-nos al costat d´altres festivals de poesia europeus o mundials, ja tenim una energia d´acció poètica i, sobretot, uns voluntaris i uns ciutadans que ens encoratgen fervorosament any rere any i que són la nostra força principal.

Però, perquè vegeu una complicació inesperada, us contaré una anècdota que m´ha sorprès molt i molt. Aquest any durem per primera vegada un poeta rus, Victor Kulle (si anau al sant Google veureu que és una de les veus poètiques actuals i joves més significatives de la llengua russa), i això em va omplir d´alegria perquè, a més a més de tenir la presència d´aquest creador, tendríem la traducció magnífica al català d´alguns dels seus poemes més essencials feta pel professor de rus de la Universitat de Barcelona Ricard San Vicente. I ara ve el problema: no és gens fàcil que li donin el visat per viatjar de Moscou fins a Palma. Aquest cronista, s´imaginava que amb l´actual situació política, sense guerra freda ni els dos blocs que vaig viure en la meva joventut, els russos tenien tanta facilitat per ser turistes a Mallorca com indicaven les xifres de russos que ens visiten cada any, i resulta que no és així. Hem hagut de moure l´associació PEN català, i el PEN Internacional, perquè posin bo a Moscou i Victor Kulle pugui arribar a Mallorca dia 22 d´abril. Ja sabeu que el PEN català és l´associació que serveix per a la projecció internacional dels escriptors catalans, per l´acolliment d´escriptors perseguits i per a la defensa de la literatura. Així està la cosa. A hores d´ara no sabem si podrem tenir Victor Kulle amb nosaltres. El poetes que participaran al Festival són: Miren Agur Meabe (en èuscar), Maria Cabrera (en català), Ruxandra Cesereanu (en romanès), Marçal Font (en català), Gonzalo Hermo (en gallec), Enrique Juncosa (en espanyol), Irakli Kakabladze (en georgià), Victor Kulle (en rus), Giorgio Luzzi (en italià), Llucia Ramis (en català), Diane Régimbald (en francès) i Pau Sif (en català). Tot un conjunt de veus que, en nou llengües diferents, cantaran i contaran la bellesa de la música dels mots confegits amb art.

TEATRE, MÚSICA I VINDICACIÓ DE L´ACOLLIMENT DELS REFUGIATS. El XVIII Festival de Poesia de la Mediterrània seguirà amb les seves reivindicacions que no s´acaben mai: celebrant el VII aniversari de la mort de Ramon Llull, seguirem lluitant per la normalització de la llengua i la cultura catalanes que amb la major sensibilització social i aquest nou govern d´esquerres pot atènyer un gran avanç; seguirem lluitant perquè les llengües i la poesia sien instruments de pau i de concòrdia en aquest Planeta travessat de guerres arreu i, especialment, en el cantó oriental de la nostra Mediterrània (Síria, Judea-Palestina, Iraq, Afganistan); seguirem lluitant per aquest més d´un milió de dones, homes i nins, refugiats i no refugiats, que volen arribar a Europa fugint de la guerra o de la fam i es troban amb les fronteres tancades per un cantó, o perden la vida en l´intent d´arribar per mar al nostre continent, víctimes de màfies i de tota casta d´abusos i vexacions. El poeta Irakli Kakabladze de Georgia, refugiat a Barcelona per la xarxa ICORN i el PEN català, ens podrà parlar del dolor i el sofriment de no poder viure lliurement al seu país.

I presentarem un conjunt d´espectacles teatrals plens de poesia. El dia 23 d´abril a les 21 hores a la Sala Petita del Principal, El gust és nostre, de Joan Gomila i dos músics que en faran arribar les veus de poetes tan significatius i diferents com Blai Bonet, Miquel Àngel Riera, Hilari de Cara, Vicent Andrés Estellés, Joan Margarit, Salvat Papasseit, Damià Huguet, Bernat Nadal, Jaume Santandreu, Ovidi Montllor i Guillem d´Efak. El dia 24 d´abril a les 21.30 hores a la Sala Petita del Principal, Parasceve, de Blai Bonet, dirigida per Jeroni G. Obrador, una obra en què la guerra i la tragèdia d´una mare i els seus dos fills es converteix en una metàfora terriblement humana de la injustícia i l´horror militar del combat: la psicologia d´una família en temps de guerra. El dia 25 d´abril a les 20 hores a la Sala Gran del Teatre Principal hi haurà el concert poètic de Joan Miquel Oliver: fidel a un imaginari càlidament familiar, el concert poètic Pegasus proposa un viatge per la illa de la calma que, partint de la mar, ens porta cap a l´interior i arriba a la ciutat com a metàfora de la civilització. Patrons de samba i ecos llunyans de cúmbia, electrònica i rock, en deu cançons al marge de tota regla i convenció.

El dia 26 d´abril a les 20 hores a la Sala Gran del Teatre Principal la Festa de la Poesia, amb els tretze poetes del Festival acompanyats dels músics Agustí Aguiló, Miquel Àngel Aguiló i Joan Roca: escoltar i sentir les tretze veus que en la llengua original de cadascú recitaran els seus poemes serà un concert inoblidable, memorable i magnífic.

I per acabar, el dia 30 d´abril a les 19 hores a la Sala Petita del Principal, L´incendi de les papallones: espectacle que recorre tres etapes. La primera és la de les fantasies, que són gairebé un objecte palpable al teu davant que condiciona, enriqueix, confon o encén la teva vida. En una segona etapa, aquestes fantasies entren dins la pròpia persona i actuen directament en la percepció que tens de la realitat. I, finalment, les fantasies obren un doble camí, el de la destrucció i el de la creació.

Poesia a voler per a la salut i la intel·ligència de tots els ciutadans! Hi estau convidats!

Compartir el artículo

stats