Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCXXXI)

Catany, Vicens, Vila-Matas

Exposició de Toni Catany a la Casa Milà de Barcelona.

Amics que es visualitzen a través de la seva obra. Quan ho vaig saber m´entrà una gola immensa: es preparava per a les sales d´exposició de La Pedrera (aquella Casa Milà del passeig de Gràcia, 92, de Barcelona, construïda entre 1906 i 1912 per l´estimat Antoni Gaudí i declarada el 1984 Patrimoni Mundial per la UNESCO) una gran retrospectiva de l´amic i fotògraf Toni Catany. Els darrers anys de la seva vida, en Toni havia seleccionat entre els 90.000 negatius i 4.000 còpies en paper aquelles fotografies que podien ser més representatives de la seva obra. Aquest és el material que han fet servir els dos comissaris, Antoni Garau i Alain D´Hooghe, per triar les 160 fotografies per a l´exposició Toni Catany. D´anar i tornar, que es va inaugurar el passat 15 de març i està oberta fins al 17 de juliol de 2016.

Els comissaris diuen: «Aquesta exposició tot i posseir un evident caràcter retrospectiu, proposa revelar un Catany força diferent de com se´l coneix i del record que s´acostuma a tenir del seu treball. Etiquetada sovint de "clàssica", de "tradicional", de "neopictorialista", i fins i tot de "nostàlgica", l´obra de Catany respon a vegades poc o molt a aquests epítets. Però també és una obra audaç, lligada al seu temps, sembrada de sorpreses; una obra moderna. La vida i l´obra de Toni Catany (Llucmajor, Mallorca, 1942 - Barcelona, 2013) es podrien definir potser com una successió incessant d´anades i tornades entre Llucmajor i Barcelona, entre el Mediterrani i la resta del món, entre l´interior i l´exterior, entre els projectes i els records, entre les tècniques fotogràfiques del passat i les tecnologies d´avui dia".

"Tot acaba sent una qüestió d´anades i tornades, de vaivé, de dintre i de fora, d´aquí i d´allà. Aquests moviments incessants i inextricablement lligats s´alimenten mútuament en una recerca apassionada: glorificar la bellesa i l´harmonia, destriar l´art en la quotidianitat, crear vincles, bastir ponts, trobar semblances a vegades inversemblants. I trobar-se un mateix; és a dir, mostrar-se. A través de les seves fotografies, Toni Catany no ha parlat mai de cap altra cosa que no fos de si mateix. Aquesta és la cohesió i la coherència que hi ha entre milers d´imatges que abracen mig segle.»

La primera imatge que rep els visitants és molt significativa: el retrat d´un nin eivissenc cap pelat amb dues velles molt negres darrere. És una foto de 1967 i en Catany sempre la va considerar com el començament de la seva trajectòria. Després hi ha moltes de sèries que formen el fonament d´una obra ferma, viva, personal i d´una poètica forta. Somniar Déus són uns nus forts i intensos que en Blai Bonet va prologar; Mirades fortuïtes, un conjunt de retrats fets a Cuba, Bangla Desh, l´Índia, Etiòpia o Veneçuela en què a tots els personatges els fa mirar directament a càmera; Vaixells i peixos és una sèrie que va fer a Barcelona amb els objectes recollits als seus viatges a Veneçuela entre 1991 i 2008 i va acompanyada amb alguns d´aquests objectes reals; Matèries obscures són vistes nocturnes fetes amb càmeres digitals en què la nit de Venècia és un dels centres; Parets mestres són els murs de llocs tan diversos com Llucmajor, Indonèsia, Mèxic, Marroc o Bangla Desh que em recorden Tàpies i, alhora, són abstraccions sensacionals plenes de textures; Cossiols, els tests que la seva mare, Maria, tenia a ca seva l´any 1985, i finalment Altars profans és el darrer batec de la seva obra en què apareixen els paisatges catanyians sobre taules recobertes amb estovalles que són teles esfilagarsades de collir ametles amb les fruites, les flors, els ramells, els objectes estimats que fan tremolar d´emocions i electricitats. Tanca l´exposició una bolla del món embolicada amb paper de diari que es va trobar als porxos de ca seva i que havia retratat l´any 1984. I també hi ha uns mapes que tenia al seu estudi on va marcar els llocs on havia viatjat.

A la inauguració de l´exposició hi va assistir la presidenta del nostre Govern Francina Armengol (i la consellera de cultura de les Balears, Esperança Camps, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de cultura del Principat, Santi Vila. Cit in extenso els polítics, i no els nombrosos amics, coneguts i fans perquè crec que és important que si hi ha tant de pes institucional es pugui realitzar el somni de Catany). La presidenta Armengol, a més de glossar l´obra de Toni Catany, va recordar que el Govern de les Illes Balears, l´Ajuntament de Llucmajor i la Fundació Toni Catany havien signat el proppassat novembre un acord per impulsar el Centre Internacional de Fotografia que desitjava en Toni i recuperar els 4,3 milions d´euros que haurien de ser la base d´aquest projecte.

Això darrer també m´entusiasma perquè crec que la creació d´un centre d´aquestes característiques seria una base cultural per aconseguir l´excel·lència (tant en temes de recerca, com d´exposició, com de residència, com de creació) en unes Balears que encara tenen necessitats urgents d´infraestructures culturals que permetin nous desenvolupaments artístics i socials..

Premis nacionals de cultura. La Generalitat de Catalunya a través del CoNCA va concedir els Premis Nacionals de Cultura. Don l´enhorabona als deu guanyadors però vull destacar-ne dos. N´Antònia Vicens, que el dia 27 de març farà 75 anys, veu premiada la tasca de tota una vida de dedicació a la literatura amb una de les obres més significatives i sòlides d´aquest final de segle XX en què ha vivificat la llengua per un cantó i ens ha donat un panorama d´uns personatges, especialment dones, que mostren a fons els problemes de l´individu en una societat difícil, ingrata i dura. Llegiu-la i, especialment, la seva biografia Massa deutes amb les flors (Lleonard Muntaner Editor, 2016) de Sebastià Portell.

I l´altre amic que ha guanyat és l´escriptor Enrique Vila-Matas, que també ha fet una obra original i molt avançada en la creació d´estructures i textures novel·lístiques que desdibuixen les fronteres de la ficció i creen universos, plens d´humor i amor, en què es poden reconèixer els grans trasbalsos personals i socials de la vida contemporània. Llegiu tota la seva obra i el darrer llibre, Marienbad eléctrico (Seix Barral, 2015), una festa verbal!

Compartir el artículo

stats