UN ALTRE ASSASSINAT DE FRANCO. El dictador ja estava ben malalt però no li tremolava la mà per signar sentències de mort contra els opositors a la dictadura. Salvador Puig Antich havia nat a Barcelona el 30 de maig de 1948 dins una família treballadora de classe mitjana i era el tercer de sis germans. Son pare era un perdedor de la guerra d´Acció Catalana. El 1939 es va exiliar a França on fou internat al camp d´Argelers de la Marenda. Va tornar a Barcelona, fou condemnat a mort i indultat en el darrer moment. Aquesta història familiar forta va tenir una poderosa influència sobre el nin Salvador, que va fer estudis al col·legi de La Salle Bonanova fins que fou expulsat per indisciplina. Després entrà als Salesians de Mataró, on va acabar el batxillerat de lletres. Des dels setze anys compaginà els estudis a l´Institut Joan Maragall amb el treball en una oficina. En aquest institut va conèixer els germans Oriol i Ignasi Solé Sugranyes i Xavier Garriga, que foren col·legues seus en el Moviment Ibèric d´Alliberament (MIL).
De la Comissió d´Estudiants de l´Institut Maragall passà a Comissions Obreres. La potent tradició anarquista de Barcelona junt amb els fets de Maig del 68 a París dugué el jove Salvador a idees anarquistes que rebutjaven el dirigisme polític de partits i sindicats de classe en la lluita dels obrers pel seu alliberament dins la dictadura franquista. Va fer estudis d´Econòmiques i el servei militar a Eivissa. En acabar-lo fou quan entrà a la branca armada de l´organització MIL. Atracaven bancs i Salvador feia de xofer. Els doblers que aconseguien eren per a obrers que feien vaga o estaven detinguts i per a publicacions clandestines. Tenien relació amb vells militants de la CNT que estaven exiliats a Occitània. L´agost de 1973, en una gran reunió a Tolosa de Llenguadoc, feren un congrés d´autodissolució del MIL. El setembre d´aquest mateix any atracaren una oficina de ´la Caixa´ de Bellver de Cerdanya. La policia ja els tenia molt controlats. Primer detingueren Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet. I després Santi Soler. Aquest, sotmès a tortures, va confessar els llocs de trobada clandestina amb els seus companys. I va ser utilitzat com a esquer per la brigada politicosocial de paisà per detenir Xavier Garriga Pituví i Salvador. Això tingué lloc l´horabaixa del 23 de setembre de 1973 a la cantonada entre els carrers Girona i Consell de Cent de Barcelona davant el bar Funicular. Els policies els feren entrar al portal del número 70 del carrer Girona. Hi hagué un tiroteig en el qual Salvador va quedar malferit i va morir el policia Francisco Anguas Barragán.
Després la justícia franquista organitza una farsa de judici, un consell de guerra, en què s´acusà Salvador de la mort del policia i de l´atracament d´un banc. Totes les proves estaven mangonejades per la policia. Feia poc que s´havia produït l´atemptat d´ETA en què mataren el general Carrero Blanco, i calia donar una mostra de la duresa i fortalesa del règim contra els seus opositors. Salvador fou el cap de turc, el sacrificat. El condemnaren a mort. Llegiu Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés (Angle Editorial) de Jordi Panyella. Sabreu com funcionava la injustícia!
2 DE MARÇ DE 1974 DAVANT LA PRESÓ MODEL DE BARCELONA. Recordaré sempre el jove lluitador anarquista, Salvador Puig Antich, que no sabérem salvar de l´assassinat franquista amb garrot vil aquell matí del 2 de març de 1974 a les 9.40 hores. Fa 42 anys i sembla que ara mateix, com llavors, em trob davant la Presó Model de Barcelona a les vuit i mitja del matí. No som gaires, ens envolten molts de grisos que no volen que estiguem plegats, hi ha en Miquel Bauzà, en Lluís Maria Xirinachs, en Ramon Barnils, en Pep-Maür Serra, na Maite Carrasco, n´Agustí Barrera, en Francesc Navarro, els companys de l´Enciclopèdia Catalana i amics i coneguts. Ens passàrem la darrera setmana sense aturall, ho remoguérem tot per aconseguir l´indult, el Col·legi d´Advocats, el Papa, les Nacions Unides, la UNESCO, les democràcies europees, el canceller alemany Willy Brandt, el Tribunal de l´Haia, els grups anarquistes europeus€ No hi va haver res a fer. No tinguérem prou força per aturar la bèstia feixista. Sé que vàrem plorar molt. Plorar de ràbia, de dolor, de tendresa, d´ira, de tristesa. Sé que vàrem patir molt. Havíem conegut na Margalida Bover, l´al·lota felanitxera d´en Salvador, i tot allò ens semblava impossible. Per què els partits d´esquerra i l´Assemblea de Catalunya i els sindicats no s´havien mogut més, per què no havien fet una vaga general? Per què no hi havia barricades per Barcelona? Per què Barcelona no era una rosa de foc per salvar un home bo, jove, lluitador? En Joan Miró quan en Salvador estava a la Model pintà aquella sèrie impressionant, L´esperança del condemnat a mort. El 1977 Els Joglars feren La torna, que dugué a un consell de guerra els integrants del grup. Lluís Llach va escriure la cançó I si canto trist, Joan Isaac, A Margalida, i Loquillo El año que mataron a Salvador. L´amic Ramon Barnils amb el col·lectiu Carlota Tolosa tregueren el 1985 el llibre La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL. El 2001 Francesc Escribano publicà Cuenta atrás. La historia de Salvador Puig Antich en què es basà la pel·lícula Salvador, de 2006, dirigida per Manuel Huerga amb música de Lluís Llach. Avui m´ha impressionat, 2 de març de 2016, i m´ha sorprès que Pablo Iglesias en el discurs que ha fet a Las Cortes contra la investidura de Pedro Sánchez començàs recordant l´assassinat de Puig Antich per la dictadura feixista, els cinc treballadors assassinats el 1976 a Vitòria i els assassinats dels advocats laboralistes d´Atocha. 42 anys sense Salvador Puig Antich!
M´han sortit aquestes paraules sentides: CONTINUAR EL COMBAT! Fer de cada matí una trinxera contra el clot del costum / besar cada estona els instants del contacte / saber fer del temps comptat un art de viure / donar a mans plenes sense estotjar res / riure i cantar i cosir els esqueixos quotidians / saber que l´altre ets tu i estimar-lo a voler / continuar el combat!
Salvador, no t´oblidaré mentre visqui!
