Alguns lectors veuran en aquesta imatge una justificació de la tendència amorosa de la protagonista de La Malcontenta per allò salvatge. De nina, un cabridet; d´adulta, un bandejat, un criminal. La violència amb què viu en Joan Puig, "anomenat Durí", prové de la misèria dominant en el context gairebé selvàtic on va campar en vida: el Migjorn mallorquí de principis del XIX. Pobresa, economia agrària de subsistència, analfabetisme estructural, una legalitat i un estat febles, l´Església poderosa, secularment aliada amb una ideologia encara feudal. Una Mallorca certament aïllada del món, no suficientment estalonada per l´autor. El drama rural és truculent. La història d´amor i de venjança, fulletinesca. L´autor intenta configurar una novel·la sinuosa, amb els capítols, de diversa durada, enllaçats per una mena de xarxa d´espirals amb records de moments, amb escenes. Amb afegitons pretesament descriptors, com els de la geperuda cantaire.
És probable que nosaltres no haguem sabut copsar el sentit de l´obra nova d´Alzamora. Hi ha massa detalls que, des de les primeres pàgines i al llarg del text, esmussen: no acabam de comprendre com "en Durí va quedar penjant tres pams damunt el cadafal", quan vuitanta pàgines després i per descriure la mateixa mort d´ajusticiat, "es va obrir una trampa sota els seus peus i va quedar penjant pel coll d´una corda"; ni que, si uns reus porten una caputxa de tela de sac que els ofega i els impedeix la visió, entrin agulles de pi, mogudes pel vent, dins la seva gola. No es pot tractar d´infants dos al·lots de quinze anys i una al·lota de dotze, en un temps en què, per imperatius socioeconòmics i culturals, no hi havia infància. Ni es pot pensar sobre delinqüents juvenils en un temps en què aquest concepte no s´usava...
L´estructura que l´autor ha imaginat té, al nostre parer, desequilibris: els llargs capítols del penjament, de la discussió de n´Antònia Suau, la Malcontenta, amb el seu germà, on intervé el propi Durí (escena detonant), o la brega de dones de Binissalem (escena incongruent), ho són, llargs, per uns diàlegs reiteratius, d´expressions que no es corresponen amb el llenguatge del temps. El capítol dialogat entre Durí i Antònia, que podria explicar els motius inconscients de la seva relació, conté formulacions intel·lectuals impossibles en l´imaginari rural del primer terç del XIX, en una Mallorca tan profunda. Són detalls, entre d´altres, que minven el valor de la proposta de l´autor. La Malcontenta palesa, tal vegada, l´abandó que alguns editors han protagonitzat recentment en l´escenari de la literatura en llengua catalana. Els detalls discordants que brufen amb excés La Malcontenta han impedit la lectura plaent que esperàvem. No haurien passat per la malla dels bons editors de fa uns anys.
SEBASTIÀ ALZAMORA
La Malcontenta
PROA, 240 PÀGINES, 19 €
