ORIGINAL SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ. No hi ha fira del llibre en català ni al Born, ni al Parc de les Estacions, ni al Polígon de Llevant, ni a la capella de La Misericòrdia de Palma. Les notícies que tenc és que la Setmana del Llibre en Català de Mallorca es farà a les llibreries palmesanes. I em sembla una bona iniciativa. Perquè en aquests temps precaris, de misèria mental i de crisi material i espiritual les llibreries s´han convertit més que mai en les apotecaries de l´esperit. Aquest lloc tot entapissat de llibres de tota casta i condició en què una dona o un home t´ajuden a cercar l´aliment més necessari, més gustós, més singular per a la teva vida és una de les illes més humanes que hi ha a les ciutats, als pobles, al llogarets, arreu. Per això que durant una setmana els mostradors i els interiors d´aquestes farmàcies de l´ànima es converteixin en visualitzadores de les obres escrites en català em sembla una idea magnífica. I per afegitó que cada dia de la Setmana s´hi organitzin presentacions, lectures, actes diversos d´animació i reanimació literària és una forma de difusió del llibre, un producte essencial que es consumeix tan poc quan és tan necessari per a la vida vertadera dels humans, per a l´entreteniment, per al gust, per a l´aprenentatge, per a l´ajuda, per a la supervivència. El llibre s´ha convertit en un vertader manual de supervivència en aquests temps carnissers i robòtics. Si no volem naufragar, ens hem d´aferrar fort als salvavides dels llibres, a les escales de socors dels llibres, al bàlsam dels llibres.
UN PARELL DE RECOMANACIONS. Acaba de sortir Veus al ras (Club Editor), de Sebastià Perelló, un llibre que agradarà als vertaders amadors de la literatura, dels llenguatges, de les històries que s´aguanten en l´alè, en el to, en el fervor de les paraules incandescents, alades: paraules amb matèria de forma que estan plenes d´ecos, de reminiscències, de fondals i de vertígens: una prosa cisellada amb la perfecció d´un rellotger de l´esperit, d´un escriptor que sap que se la juga en cada frase, en cada plana. Carn de llengua sense ni una gota de greix retòric, un text captivador, encisador, per llegir a poc a poc i, sobretot, per rellegir. Un llibre infinit.
Un llibre de poesia esplèndid: Pluja (Edicions Adia), d´Antoni Clapés. Una mà que esborra, amb la perfecció dels grans inventors del ritme dels mots que transparenten horitzons imperceptibles, objectes que no es poden tocar, sensacions que s´esvaeixen, sets que sadollen, teixits plens de veladures múltiples, de fils esfilagarsats, de gests perduts. Un mur escrostonat ple d´esquerdes i signes invisibles et pot dir molt més de la solitud que qualsevol tractat, discurs o sermó. Deixalles minúscules de paisatges viscuts, passeigs en què tot et reconeix quan passes i passes enllà el refilar del temps marcescent. Un llibre càlid.
Alguns anys després (Ara Llibres) de Jorge Wagensberg és una petita joieta per als amants de les autobiografies fetes amb delicadesa i profunditat. Aquest divulgador de les ciències, físic, musicòleg i professor de la Universitat de Barcelona ens lliura amb una prosa senzilla i modulada les seves aventures vitals des del naixement l´any 1948 en una clínica a les confluències entre Ganduxer i Modolell, passant per l´Escola Suïssa i el Liceu Francès, els anys setanta de Bocaccio i el descobriment de l´amor, fins a arribar als aprenentatges essencials amb creences, supersticions, savieses, divulgacions, acceleració de l´esperit crític i la Fundació "la Caixa", el Cosmocaixa i l´actualitat. L´itinerari d´un home savi del segle XX.
Som un fan de Patrick Modiano des que vaig llegir el seu primer llibre. I vaig tenir una alegria de no dir quan li varen donar el premi Nobel de literatura 2014. Ara acaba de sortir la seva darrera novel·la, Perquè no et perdis pel barri (Proa), que torna a ser un conjunt de passejades pel seu París ficcionat, viscut, adorat, inventat, refet, vivíssim. Un escriptor seixantí, com el mateix Modiano, rep una telefonada en què una veu li diu que ha trobat l´agenda de telèfons que ell havia perdut en un tren de la Costa Blava. Així arrenca un suspens que el durà a la coneixença d´un home i també d´una dona reservada, que li demanarà explicacions sobre un tal Guy Torstel que il·luminarà sense fer-ne comptes racons fosquíssims del seu passat. La traducció de Mercè Ubach sap traslladar aquesta prosa senzilla i misteriosa de Modiano que està plena d´ombres, de matisos, de fulguracions i de negranits. Una meravella per a paladars exquisits.
I per acabar recoman amb fervor la traducció de Salvador Oliva, amic i gran coneixedor de la llengua anglesa, les seves traduccions de Xècspir són mítiques, que ha passat al català Alícia al país de les meravelles (Empúries, Labutxaca), de Lewis Carroll, amb bellíssimes il·lustracions originals de John Tenniel. Una novel·la prodigi de saviesa i imaginació que no vol alliçonar, ni moralitzar. Les seves intencions, que aconsegueix amb escreix, són entretenir, fer pensar i construir un espai imaginari ple d´animals fantàstics i d´objectes animats per atacar les convencions socials amb la sàtira i la caricatura. Quan surts d´Alícia al país de les meravelles ets més jove, més imaginatiu, més fervent, ets un altre!
