Nosaltres, comodament asseguts al sofà de casa davant el televisor, només en contemplan, enrabiats o resignats, sempre impotents, el final, el resultat. L´arribada a meta. Una meta que, massa sovint, és la simple, inevitable mort en l´aigua blava mediterrània. El Viatge el fan els somalís, els sudanesos, els libis, els palestins, els bosnis, ara els siris, tots els humans que fugen a qualsevol banda del món on els conflictes no tenen acabament i on impera l´odi o la fam, la penúria incorregible, la desesperació. Un Viatge menat per traficants sense escrúpols, cobdiciosos, assasins, amb la complicitat en massa ocasions de policies, de mercaders, de duaners, de militars... El llibre és de 2014 (octubre) i seria imperdonable no ressenyar-lo en aquesta secció. Té qualitat literària, té emoció, té versemblança, i sobretot té, ja, un recorregut llarg en traduccions i edicions. Un bon llibre, doncs. I que malauradament trata un tema que no perd la vigència ni l´interès.
El Viatge de Samia comença a Somàlia, passa per Etiòpia, pel Sudan, pel l´immens Sahara, on te tornes d´arena, per Líbia, on ja no ets una persona, sinó un animal que ha de pagar i pagar una altra vegada, i acaba en la Mediterània, quan ella és a punt d´agafar la corda que un vaixell italià ha llençat per la borda per rescatar els qui han gosat de llençar-se a les ones revoltades, per fugir de la barca inestable en què han navegat fins a l´horitzó d´un món de somnis i d´esperances.
L´esperança de Samia és córrer. Córrer sense por, participar en les Olimpíades, tenir possibilitats d´entrenar-se com cal, en un entorn de llibertat i de possibilitats. El llibre Córrer sense por, de Giuseppe Catozzella, és esverador. Molt ben escrit, conta una història versemblant i que arribam a saber que és real. Molt ben ambientada i documentada. Ens converteix, pàgina a pàgina, bé en víctimes, com ho és Samia i cadascuna de les persones de la seva família i amistats, bé en còmplices inconscients de l´organització irracional del món, de la injustícia, de l´abús. No ens facem mal a nosaltres mateixos, però. Arribam a tenir la impressió que poc o molt, tots ens aprofitam de la desgràcia de Samia i de la gent com ella. Samia viu en una família que estima i que l´estima. Viu en un lloc que seria bell i acollidor. Viu en un lloc on la guerra, l´odi entre clans, la droga i el fanatisme (en aquest cas musulmà, però, tant és) converteixen la vida dels sers humans en un infern.
Giuseppe Catozzella
Córrer sense por
Traducció de Anna Casassas
Sembra, 256 PÀGINES, 16,50 €
Córrer hacia un sueño
Traducció de César Palma Hunt
GRIJALBO, 256 PÀGINES, 15,90 €
