Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Música

Batutes femenines, l´assignatura pendent

Imaginem-nos que el nostre banc o caixa d´estalvis, el nostre hospital, el nostre bufet d´advocats, el nostre institut de secundària i el nostre ajuntament no haguessin tingut mai una dona en cap càrrec de responsabilitat

La directora d´orquestra Emmanuelle Haïm, en una de les seves actuacions.

Imaginem-nos -com solia passar abans- que tots els alts funcionaris, càrrecs elegits, diputats, senadors i regidors fossin únicament homes. Imaginem la premsa, els tribunals i la universitat sense cap dona que pugui prendre decisions amb independència d´un superior de sexe masculí. Per difícil que sigui imaginar-nos tot aquest desbarat, aquesta és la situació de la majoria de les orquestres simfòniques tant nacionals com estrangeres. ¿Com és possible que la societat hagi fet tantes passes cap a la igualtat de gènere i les orquestres s´hagin quedat encallades en un passat tan poc edificant?

No cal dir-ho però una orquestra pot sonar bé tant si la dirigeix un home com una dona. Si hi ha diferències, aquestes són difícils de quantificar. La principal raó perquè s´ha exclòs les dones de la direcció orquestral és perquè la batuta i el pòdium donen poder. El director d´una orquestra té la prebenda de crear una temporada de concerts, de contractar músics i solistes i fins i tot de contractar artistes que posteriorment el contractaran a ell -ai, ai, ai...- i que per tant el mantindran empleat. Si una dona accedeix a la direcció d´una orquestra, per tant, la temporada és distinta, hi ha més dones solistes i s´interpreten més composicions de dones compositores.

Històricament hi ha hagut marginació, no hi ha dubte. Alemanya té setanta-sis teatres d´òpera professionals; únicament quatre tenen dones de directores titulars, o com a caps amb poder decisió. I si bé es ver que a principis del s. XX la gran Nadia Boulanger va ser convidada a dirigir les millors orquestres dels EUA (NY i Boston), no li van oferir mai ser "titular" i va haver-se de conformar amb ser "convidada". Antonia Brico, devers els anys trenta, va dirigir el Metropolitan Opera de NY, però quan un infame baríton va negar-se a ser dirigit per una dona, subito, li van mostrar el portal. Si alguna lectora creu que ara les coses han millorat, que posi atenció: fa un parell d´anys, el conegut director Yuri Temirkanov va afirmar que l´essència de la professió de director és la "força" i que la de les dones és la "debilitat". Un desbarat, com dèiem.

I potser sí que les coses han millorat: aquest estiu vinent el prestigiós Festival de Lucerna estarà dedicat a onze (onze!) batutes femenines.Una d´elles, Emmanuelle Haïm, dirigirà la Filharmònica de Viena, tot un esdeveniment perquè fins fa poc aquesta orquestra no admetia dones de titulars. I és ver que ja hi ha grans directores d´orquestra. Marin Alsop, també present a Lucerna, va guanyar la plaça de titular de l´orquestra simfònica de Baltimore i dirigeix sovint a Sao Paulo; Jane Glover ha dirigit el Met de NY i s´ha creat un nom en la música barroca; Eve Queler ha establert amb gran èxit la seva companyia d´òpera. A Espanya, Inma Shara ha tingut molt d´èxit dirigint bandes sonores; Gloria Isabel Ramos-Triano ha dirigit arreu del món i ha debutat amb la London Symphony Orchestra; Mercedes Padilla va fundar l´Orquesta de Cámara Villa de Madrid y és professora, precisament, de direcció; Silvia Sanz ha dirigit més de dotze orquestres nacionals, entre elles l´Orquestra Simfònica Ciutat d´Eivissa. Sens dubte hi comença a haver oportunitats que van més enllà de dirigir una coral d´aficionats o muntar la teva pròpia orquestra al marge de les grans institucions, que fins fa poc eren les rutes de les dones que volien dirigir.

Si un vol distreure´s mirant la relativament nova pàgina web de l´Orquestra Simfònica Illes Balears veurà que per aquí les coses també van canviant, en general per a bé. L´Orquestra té una programació amb solistes de talla internacional que posa Palma al nivell de qualsevol capital europea. Hi ha a més a més, iniciatives de gran ambició i volada com l´Acadèmia que ofereix experiència professional amb la Simfònica als alumnes del Conservatori Superior. Hi ha els concerts de cambra i els concerts de temporada; com hi ha la temporada d´òpera i la de ballet. La Simfònica sembla viure un moment òptim que li pot donar una rellevància social que a vegades li ha faltat. ¿Per què, aleshores, no aprofitar aquest moment d´ebullició creativa per liquidar aquesta assignatura pendent contractant una dona directora de les moltes que ja hi ha?

Compartir el artículo

stats