Diu la saviesa popular que tot allò que ens resulta agradable o és pecat, o és il·legal, o engreixa, o totes tres coses. Cap els anys cinquanta, sota la dictadura de Franco, una petita roba tan quotidiana avui com un banyador de dues peces representava no tan sols la condemnació eterna, sinó també la condemna en la terra per part de les autoritats.
L´illa desvestida. Moralitat contra nuesa a les platges mallorquines és un recorregut breu, però tan rigorós com amè, per l´evolució de la societat illenca, i de les normatives legals i religioses, entre els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil i els començaments de la democràcia. Un recorregut que ratifica, també en aquest aspecte, la transformació espectacular viscuda en un període relativament curt.
Amb el present estudi, Canyelles (Palma, 1984), doctor en Història Contemporània, màster en Comunicació i membre del CEDOC i del Grup d´Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani de la UIB, s´apunta un altre encert, després de sengles monografies dedicades al punk mallorquí i als ´picadors´, així com un estudi sobre la recepció de la música beat juntament amb Francesc Vicens i una biografia de Bonet de Sant Pere. En aquest treball, l´autor no només fa servir documentació legal o mitjans de comunicació, sinó també testimonis d´escriptors com Anaïs Nin, Llorenç Villalonga, Antònia Vicens o Antoni Serra.
L´illa desvestida reflecteix actituds avui sorprenents, com la d´aquells que consideraven que, si els turistes havien de corrompre els nostres costums, millor que no vinguessin; o la mesura hipòcrita del règim de permetre el bikini d´Elke Sommer a Bahía de Palma (1962), per tal de donar una imatge més amable a l´exterior. Les fotografies (com les d´Óscar Pipkin) també constitueixen un testimoni fonamental.
TOMEU CANYELLES
L´illa desvestida
LLEONARD MUNTANER, 87 PÀGINES, 10 €
