UN LLIBRE ENCISADOR. Som un amador dels llibres de fotografies. Per mi em recorden els àlbums de la infantesa amb moltes d´imatges que em servien com a trampolí per a la meva imaginació. Per això quan l´amic fotògraf Albert Fortuny em va dir que pensava recollir les seves millors imatges dels anys setanta a Barcelona vaig tenir una alegria extraordinària. I quan em va demanar un text meu per a preludiar el llibre li vaig dir que sí tot d´una i vaig pensar que era impossible encabir en les planes que em donaven tota la riquíssima complexitat d´aquella dècada prodigiosa, magnífica, moguda, sorprenent, brutal, de lluita, de somnis, de creativitat, sensacional, de solituds, de comunes, d´encontres, de canvis, de plaers, d´alliberaments, jovenívola, de deliris, de canvis, de derrotes, de descobriments, fulgurant, de punyalades, de batalles, de clarors, de conquestes, d´inicis, de verdors, d´invencions, epifànica, de sofriments, de metamorfosis, d´efervescències, d´obertures, d´inutilitats, d´amors i desamors i noves formes de relació entre els humans i de transformacions de la societat, d´entrada a l´edat adulta. Ufff! Hi havia tanta de sobreabundància que em vaig dedicar a mirar les fotos de prim compte. I vaig quedar seduït per aquestes 139 fotografies que formen un fresc en què la ciutat i els seus personatges „des dels més desconeguts als que seran figures de l´art, de la ciència, de la literatura, breu, de la cultura„, s´obren de pinte en ample davant els ulls d´uns espectadors meravellats per la profunditat i la riquesa de matisos que l´ull Fortuny ha sabut caçar al vol. El llibre Anys 70... Barcelona (Sd·edicions) d´Albert Fortuny és alhora una capsa de records, un documental de visions i una màquina per fer veure i somniar en un temps passat que marca una de les fites històriques més significatives del segle XX dins la civilització catalana. Els miradors que Fortuny ha cercat sobre aquella Barcelona de final de franquisme i de començament dels plans de desenvolupament tenen el blanc i negre ple de veladures d´un ull intel·ligent i sensible que cerca allò que forma la carn escenogràfica de la gran urbs: autopistes, barris (Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Torre Baró, Ciutat Vella, barraques del carrer Cartagena, Bellvitge, cotxeres d´autobusos, estació de Sarrià, Ciutat Meridiana, plaça de Sant Felip Neri, etc.), llocs (Zeleste, Saló Diana, taller de la Barceloneta, oficina de la revista TBO, bar Alvareda, rentador públic de la Zona Franca, Rambles, moll de pescadors, etc.) i sobretot personatges que eren no ninguns que començaven el seu camí en el món professional i constituïen una de les avantguardes més insòlites, riques, apassionades i enlluernadores que visqueren i creixeren en una època grisa i repressiva.
FORTUNY CLAVA EN EL PAPER FOTOGRÀFIC UNA EFERVESCÈNCIA CREATIVA APOTEÒSICA. Barcelona tots els setanta va ser un laboratori d´experiències socials, artístiques, científiques, literàries, breus, culturals, innovadores. No en faré una llista perquè seria inacabable però puc donar sintètic testimoni d´aquelles que vaig viure i que són només un indici general de tot allò que es va fer. Vaig participar en l´equip multidisciplinari que va forjar l´Enciclopèdia Catalana, i allò va ser un repte titànic que durà tota la dècada, acabat amb èxit, per posar al dia la llengua catalana, prohibida i perseguida, perquè es pogués parlar i escriure amb un lèxic que tocàs qualsevol dels temes. Per afegitó a més a més de la feina científica aconseguírem que l´empresa, muntada segons els models capitalistes, se socialitzàs segons les idees d´un repartiment econòmic el més igualitari possible. Vaig viure els treballs i els esforços de nombrosos escriptors i pintors que en un temps de misèria mental organitzaven actes culturals, debats i exposicions „als instituts estrangers, a les associacions de veïns, a les galeries d´art, als col·legis professionals, etc.„ amb intervencions que han quedat com a actes històrics. L´exposició Miró, l´altre, al Col·legi d´Arquitectes de Barcelona, on Miró destruïa una obra que havia pintat als vidres de la façana, combinava l´art pobre, l´art efímer, l´art no comercial, el happening, i era precursora de l´art conceptual. Exposada de l´abril al juny de 1969, podria ser l´embrió que emblematitzaria l´art dels setanta: la denúncia de la manipulació de l´obra mironiana pel franquisme i la lluita contra la comercialització de l´art com a valor. Les dotze hores del Canet Rock que es feren el 26 i el 27 de juliol de 1975 al Pla d´en Sala no tenien permís governamental, i la històrica sala Zeleste les organitzava. Allà, tirats amb sacs de dormir, quaranta mil joves fumaven, bevien, fruïen amb tota casta de substàncies, venien i compraven revistes, llibres i tebeos prohibits o mals de trobar (El Rrollo Enmascarado, Ajoblanco, Star, Purita, etc.), escoltaven aquells grups i cantants dits contraculturals (lletres de protesta, utilització del català, ritmes roquers, etc.) com Pau Riba, Sisa, l´Orquesta Mirasol, Maria del Mar Bonet, l´Orquestra Plateria, Oriol Tramvia, etc.) i s´estimaven fins a l´alba quan sonava Qualsevol dia pot sortir el sol que Sisa no havia pogut cantar perquè l´havien prohibit en aquell espai enrevoltat de guàrdies civils. Una illa de llibertat vigilada dins el camp de concentració franquista. Tot això i més respiren aquestes fotografies inspirades i documentals, creatives i úniques que han deixat inscrit i pintat el pas d´un temps viu i vivificador.
NOMS A BALQUENA, A VOLER. Pau Riba, Biel Moll, Maria Reniu, La Voss del Trópico, Joan Brossa, Pepa López, Rosa Maria Regàs, Carme Callol, Mario Gas, Mingo Ràfols, Raimon, Xavier Mariscal, Anna Bustos, Christa Leem, Pau Garsaball, Salvador Távora, Ocaña, Antoni Tàpies, Vicky Peña, Romy, Salvador Espriu, Jeanne Moreau, Jeannine Mestre, Serena Vergano, José Maria Nunes, Leonard Cohen, Josep Maria Castellet, Núria Espert, Pep-Maür Serra, Isabel Mestres, Jacinto Esteva, Carlos Barral, Pierre Clementí, Ivonne Sentís són alguns dels noms fotografiats amb mà mestra per Albert Fortuny, que ens ofereix una galeria humana de les més completes i significatives de l´època amb un punt de vista singular i innovador, magnífic. Un llibre per mirar estones llargues, per recordar, per somniar, per volar. Gràcies, Albert Fortuny, per aquest regal ple de veritat i de bellesa!
