Donem els títols, ja: Los incursores, de Mary Norton, i En Mattia i l´avi, de Roberto Piumini. El primer és un clàssic. El segon podria arribar a ser-ho. Els dos ofereixen al lector sensibilitat, intel·ligència i narració acurada. Qualitat. Los incursores ens parla dels éssers menuts, coneguts en totes les cultures sedentàries. Éssers menuts que mai no podem veure, però, que intuïm sempre molt a prop en les nostres cases; són els essers que ens oculten una agulla tancadora que havíem dipositat en la tauleta de nit, un tros de goma d´esborrar que ara hem de menester i que creiem recordar que la teníem just aquí, en la taula de dibuix, un tros de galleta d´Inca que ens pensàvem haver deixat sobre la taula de la cuina mentre que fèiem un glop d´aigua, un anell, la virolla d´un bolígraf, un tap de suro... Sentim de vegades fressa, ens pensam haver vist un moviment o percebem que el moix o la cussa de ca-nostra estan inquiets i ens pensam que han vist una cucamolla o un ratolí darrera del congelador o del rellotge de paret.
Els incursors són personatges que habiten amb discreció els enforanys inaccessibles de les cases, deambulen sigil·losament per passadissos secrets de darrera les parets i s´enfilen, si escau, per cortines per assolir, en una escalada molt arriscada, la lleixa de la xemenèia per furtar-nos uns mixtos... Qualsevol cosa els pot ser útil: una clovella d´anou o de musclo, un didal -quants de didals es perden!-, un agulla de cap blanc, una filassa d´estora, un carbó... No són nanets ni elfs ni hobbits; són humans? D´una altra casta, sens dubte. La família que formen el prudent i hàbil Pod, la poruga i alhora resoluta Homily i la molt coratjosa Arriety és una família entranyable. I ho és el bravíssim Spiller, capaç de caçar un ratolí amb una sageta. Bellíssim relat, ple de bon humor, de molt amable humor, i de tendresa, i també de diàlegs vius, i de decisions que animen a resoldre dificultats i a superar entrebancs. Que una editorial hagi volgut reeditar les seves aventures és d´agrair.
El relat de Roberto Piumini, En Mattia i l´avi, és totalment distint: aquí la tendresa es manifesta en una situació de dòl i de pèrdua. Un avi és mor. Un net ho percep, al final tan lúcidament, mentre que els adults ja n´han fet, de la mort, un trànsit rutinari. El conte ens mostra com la complicitat entre un padrí vell i un nin és sòlida, és necessària, és inopinadament important per al creixement emocional d´un infant. No sabem si qualificar certs passatges de la narració com a surrealistes. Potser, onírics. Sens dubte, emotius. Poc a poc, en una estranya passejada compartida, Mattia aprèn que hi ha un acabament i un comiat, fins i tot d´allò i d´aquells que més pots estimar. I que són irrenunciables i que són experiències que cal viure i acceptar i que, és clar, són males de comprendre. Hi pot haver mentretant un cavall o un tropell de pirates o un tresor enterrat en un arenal. L´avi que se´n va i tu sou una sola cosa: un acte d´amor entre generacions. Dos llibres francament preciosos. I molt ben escrits (i traduïts) i, per tant, recomanables per a bons lectors. Enhorabona Blackie Books i enhorabona Viena. Excel·lent feina!
MARY NORTON
Los incursores
Traducció de Héctor Silva Míguez
BLACKIE BOOKS, 344 PÁGINAS, 21 €
ROBERTO PIUMINI
En Mattia i l´avi
Traducció de Josep M. Pinto
VIENA, 104 PÀGINES, 16 €
