UN DESCOBRIMENT SOLITARI. L´altre matí vaig anar a la llibreria Laie al carrer Pau Claris, entre Gran Via i Casp de Barcelona. És un lloc magnífic en què puc compaginar una càlida cafeteria, on puc llegir els diaris en paper i beure un bon tallat en un ambient tranquil on sempre hi ha bons lectors i escriptors, amb els passeig de recerca entre les prestatgeries ben ordenades i plenes de novetats i llepolies. I en aquesta exploració va ser quan vaig descobrir aquesta petita joia que vull recomanar amb entusiasme: La filosofía del vino (Acantilado) de Béla Hamvas, traduït per Adan Kovacsics. Primer de tot aquest llibret d´un format més petit que de butxaca té una coberta amb dos raïms blancs i un de negre envoltats de fulles de pàmpol que és un fragment d´un quadre d´un pintor extraordinari i molt poc conegut de principis del segle XVII, Juan Fernández el Labrador, que fa una de les més belles natures mortes de tota la història de la pintura. Després el vaig fullejar i aquelles tres parts en què està dividit em seduïren de mala manera: 1) La metafísica del vino. 2) El vino como naturaleza. 3) La ceremonia del vino. Ah! M´havia deixat de banda que el llibre duu una faixa d´un amic meu que escriu cada dissabte la plana engrescadora Sillón de orejas a Babèlia: Manuel Rodríguez Rivero. I ell deia: "Considerada por los buenos bebedores no solo una lectura esencial, sino una apología dionisíaca de los buenos momentos de la existencia." De l´autor Hamvas vaig saber a través de la biografia de la solapa que era de Presov, on va néixer el 1897, i va morir a Budapest el 1968, va ser escriptor, filòsof i crític social. La seva defensa de l´art abstracte enfront del realisme li va valer la condemna del règim comunista, que el va privar de la seva feina de bibliotecari i la possibilitat de publicar els darrers vint anys de la seva vida. Sort que sabia a fons les propietats salvadores del vi, i estic segur que en va fruir fins al final. La primera lectura fou apassionada. Des d´un bell principi ens diu que allò que tenim entre les mans és un llibre de pregàries per a ateus. No m´ho esperava. Confessa que no parlarà de Déu sinó que per dir-lo farà servir altres noms com bes, ebrietat o pernil cuit. I el nom suprem serà el vi. I afegeix: "¿Un libro de plegarias para ateos? Sí, y, además, escrito de tal modo que el lector no se dé cuenta siquiera de que le enseña a rezar. ¡Casi nada! Como dice Nietzsche, solo hay un modo de expresarse: con cinismo e inocencia. De forma perversa y sofisticada, con una inteligencia casi malvada y, al mismo tiempo, con el corazón puro, con alegría y sencillez, como el pájaro cantor."
LA BOCA ÉS UN UNIVERS. La forma de pintar els camins sensorials dels sentits humans és magnífica. Diu ben clarament que els ulls són el sentit de l´abstracte, no poden establir contactes amb els objectes que veuen ni fondre´s amb ells; l´oïda ens acosta les coses un poc més; la mà agafa les coses; el nas pot absorbir el seu perfum però és la boca la que engoleix tot allò que desitja. La boca és una font d´experiència immediata. El nin petit ho sap: quan vol conèixer una cosa se la posa dins la boca. Després ho oblidam. El poeta Novalis ens recordava que entre menjar i aprendre hi ha un parentiu molt gran.
Béla Hamvas diu ben a les clares que cada vi és individual i en cada vi (varietat, collita, denominació, terra, edat) hi viu un geni irrepetible i inimitable. El vi és una beguda espiritual que conté oli, l´oli idíl·lic.
I els països vinaters (que no tenen res a veure amb els aiguardenters) no prediquen ambicions històriques de tipus mundial i no volen salvar els altres pobles amb guerres: les regions vinícoles són idíl·liques. Són llocs plens de racons on pots aturar-te, asseure´t, instal·lar-te i dir: em qued aquí. La distinció de vins és encantadora: rossos (els blancs), morens (els negres), masculins (els secs), femenins (els dolços), vins sopranos, contralts, tenors i baixos; vins homofònics, polifònics i simfònics; solars, lunars i astrals, lògics, místics, visuals, acústics... Els raïms i els vins són com les pedres precioses: manifestacions de l´únic U. I són alhora diferents essències espirituals de l´U. Tota ebrietat és amor. El vi és amor en estat líquid, la pedra preciosa és amor cristal·litzat, la dona i l´home són amor encarnat i viu.
La filosofía del vino és un llibre carregat d´afabilitat, serenitat i saviesa. Em diu que l´ebrietat és un estat infinitament superior al de la raó quotidiana i és el començament del vertader despertar. És l´entusiasme de què procedeixen l´art, la música, l´amor i el vertader pensament. El vi ens ensenya que l´ebrietat no és altra cosa que la forma superior de la sobrietat, la vida il·luminada.
Un llibre per rellegir i fruir-ne. Per aprendre a beure i a pensar. Amadors del vi: una petita i sensible bíblia!
