Els dubtes apareixen quan som al davant de les obres que superen els límits dels gèneres, com puguin ser ara Memòries d´Adrià o Bomarzo, a les quals poc favor faríem si tan sols les consideràssim novel·les històriques.
Seria, distàncies salvades, el cas de la primera novel·la de Jaume Pons Lladó (Binissalem, 1965), Mentre el llop encara aleni, guardonada amb el premi de novel·la Ciutat de Manacor Maria Antònia Oliver. L´autor emmarca l´acció dins un període històric del nostre passat, el segle XVI; el gruix de la trama és fruit d´un treball a fons de documentació arxivística. Encabir-la dins els límits canònics de la novel·la històrica seria reduir-ne les qualitats.
És ben segur que un lector apassionat de la història, més de la història del segle XVI mallorquí, en sortirà ben satisfet i recompensat per l´esforç que ha fet de llegir les 593 pàgines de la novel·la. Ara: la història n´és només el teló de fons, igual que a les de Mújica Lainez i Marguerite Yourcenar. Aquestes novel·les ens parlen de les passions més comunes dels homes, de les seves misèries i grandeses: de l´ànsia de poder, del mal, de la violència, del delit sexual, de la bondat i de la bellesa, de la incertesa del pas per la terra, de la infelicitat permanent que ofega els homes.
Per bé que passi al segle XVI, Mentre el llop encara aleni és una novel·la que podria situar-se perfectament a la Mallorca actual. Hi ensopegam un rerefons mafiós; lluites terribles pel poder, la corrupció, el contraban, la presència d´un bigarrat estol de personatges (arribistes, estafadors, pispes) dels quals en trobaríem de manera fàcil l´equivalent present.
Es nota la voluntat de Jaume Pons de bastir una relació completa i minuciosa d´un fragment de realitat. Que podríem relacionar amb la suggeridora idea de la «novel·la total» que va encunyar Vargas Llosa, quan encara era de fiar i es podia llegir. Ens parlava de l´existència d´uns novel·listes que tenen l´ambició de ser com Déu a l´hora de crear l´univers, alçant uns mons de ficció complexos, diversos, desmesurats, inabastables. El resultat són unes novel·les que són moltes coses a la vegada i cap en concret, novel·les que mostren i revelen la diversitat i l´envitricollament de la realitat.
Des d´aquesta perspectiva podem llegir Mentre el llop encara aleni com una novel·la alhora històrica; de costums, perquè hi podem descobrir un seguit de formes de vida i tarannàs propis del segle; eròtica, perquè el desig eròtic, hi té una presència constant; d´aventures, perquè ens són contades múltiples topades, enfrontaments, bregues, malifetes, com en les millors novel·les d´aventures i d´acció; psicològica, perquè ens presenta els neguits més íntims, les interioritats més secretes, sobretot, dels personatges principals. Precisament l´afaiçonament d´alguns personatges és un dels valors de la novel·la. N´hi apareixen cinquanta. N´esmentarem només dos; el Bord d´Alfàbia, esclau, un dels fills il·legítims d´Arnau de Santacília, que es passa al bàndol contrari. El Bord té un gran somni: fugir de Mallorca, el mateix que Esclaramonda de Santàngel, una dona rica, d´una gran bellesa, xueta, culta, lectora de Petrarca, que aconsegueix ser lliure dins els estrets marges d´una societat opressora.
No es pot menystenir com a mèrit de la novel·la el model de llengua (per damunt de tot en l´ús del registre col·loquial mallorquí en els diàlegs, cosa no fàcil d´aconseguir) d´una senzillesa aparent, una llengua que a penes es nota mentre anam llegint, però a la qual no és difícil imaginar una dura tasca d´exsecallament i de filtratge.
JAUME PONS LLADÓ
Mentre el llop encara aleni
Premi Ciutat de Manacor de Novel·la
MÓN DE LLIBRES, 613 PÀGINES, 22,90 €
