A l´Edat Mitjana, un dels objectius dels frares predicadors era la conversió de jueus i musulmans al cristianisme. A la segona meitat, les relacions entre els jueus i els cristians estan força relacionades amb l´anomenada Disputa de Barcelona; els debats de l´estiu de 1263 enfrontaren les teories del pensador jueu d´origen gironí Moixé ben Nahman (Bonastruc ça Porta) i el convers Pau Crestià de Montpeller i el dominic Raimon de Penyafort. En resum, la polèmica de l´època tractava de demostrar la falsabilitat dels textos sagrats jueus o la jerarquia entre les ciències religioses i les filosòfiques. Els debats religiosos també arrelaren a Mallorca, on tenim constància d´una disputa de l´any 1268.
Llull va estudiar els principis mosaics al Llibre del gentil, on presenta un savi jueu o a la Doctrina pueril on també realitza consideracions sobre la fe jueva. A final del segle XIII, el 1299, Ramon Llull obtingué del rei d´Aragó un permís per poder predicar a totes les sinagogues de les seves terres.
La relació de Ramon Llull amb la cort de Jaume I el Conqueridor i la seva relació amb el regne de Mallorca, el fan bon coneixedor dels debats i de les disposicions dels savis cristians i jueus. Pocs anys després Ramon Llull acudirà a la cort de Jaume II de Mallorca, i sota la seva protecció iniciarà la seva obra missional, encaminada a la difusió del cristianisme i a la conversió d´infidels. El 1306, Felip IV de França dictaminà l´expulsió dels jueus dels seus territoris. El rei francès, casat amb la germana de Jaume II de Mallorca, va establir una relació de cordialitat i col·laboració amb el filòsof mallorquí.
L´Art de Ramon Llull situa clarament la polèmica del judaisme en l´òrbita de la conversió religiosa amb la predicació com a eina fonamental. El rei de França, per exemple, va recolzar la creació d´escoles amb estudis d´àrab i hebreu amb la finalitat de comprendre els seus textos i la seva coherència. Fruit de l´estudi de les fonts hebrees i també dels textos antijueus de l´època, Ramon Llull publicarà el 1305 el text Liber de erroribus Iudaeorum seu liber praedicationis contra Iudaeos, obra que tindrà una bona acollida i difusió entre els sermonadors i predicadors de la segona meitat del segle XIV, època en la qual, la disputa ideològica era ja a un segon plànol.
La projecció francesa de Ramon Llull també explica les seves controvèrsies vers els jueus i en favor de l´eliminació de l´Orde del Temple, discutida al Concili de Vienne entre el 1311 i 1312. El Concili accelerà la persecució contra ambdues minories, la templària i la jueva. Sens dubte, amb el rerefons religiós però també polític, econòmic i social, la societat del moment iniciarà un camí sense retorn que inclourà l´expulsió i la persecució com a elements complementaris de la labor missional que conversos i cristians feien cada vegada amb més assiduïtat.
Els concilis religiosos del moment, la situació social i econòmica de les terres mediterrànies de la segona meitat del segle XIV i la feina constant de difusió del cristianisme i crítica moral de les altres creences creen un context hostil envers els jueus. Els episodis de 1391 són -en part- les conseqüències lògiques de les llavors que arrelen en bona part de la societat de final del segle XIV.
