Jardí de feres

El personatge, i la seva obra diversa, abundant i tan distinta i suggerent, absolutament innovadora, seran retrobats per molta de gent. I coneguts per molta d´altra gent. Esperem-ho. Sovint, Llull és hermètic. És difícil llegir-lo actualment. El seu català és, com qualsevol llengua moderna arrelada enllà dels segles, complicat. D´aquí la necessitat de fer-ne, com de tots els grans clàssics, versions assequibles, entenedores. La de Roc Casagran, Llibre de les bèsties, és esplèndida. De fet, quasi ens sap greu ressenyar-la en aquesta secció quan també hauria de ser-ho a les seccions dedicades a "obra per a adults". El Llibre de les bèsties de l´atrevida editorial Sembra Llibres és del tot recomanable per a adults i adolescents, i ens atrevim a dir que també ho és per als lectors més petits, d´aquests, però, que habitualment "devoren" llibres, els petits grans lectors intel·ligents, com diria el crític Bloom. El Llibre de les bèsties no perd vigència. Mostra un món medieval, passat, obsolet. Alguns dels fets que descriu ja no ens afecten, tots ens sorprenen. I alhora mostra el nostre propi món d´ambicions, de temors, de decisions errònies, de manipulacions i de conformitats interessades. Les bèsties som nosaltres. Com Llull les exposa: cobdiciosos, egoistes, porucs. Llull no presenta un llibre de zoologia, ni les relacions que hi ha entre els animals que poblen aquestes pàgines memorables són ecològiques (llevat de les al·lusions a menjar carn o herba). Són feres d´una casa de feres, d´un jardí de senyor de l´Edat Mitjana. I són protagonistes de faules, d´exemples, tan típics de la literatura didàctica d´aquell temps (i de més tard encara). Llull no pretenia altra cosa que alliçonar sobre les conductes humanes i el seu rerefons, i sobretot mostrar el camí cap a comportaments que s´adreçassin cap el bé, el bé cristià. És l´obra d´un predicador. Tota la seva obra deu ser-ho. Les bèsties de Llull, hem dit, són humanes. D´aquí la vigència del relat complet (inclòs, ja se sap, dins una de les obres majors catalanes de Llull) i de cadascuna de les faules que s´hi inclouen, a la manera dels llibres d´apòlegs de les cultures orientals en què es va basar principalment. Roc Casagran explica en un massa breu pròleg el per què d´una nova versió en català contemporani. Aitana Carrasco hi presenta els capítols amb unes il·lustracions contundents, que ens recorden gravats d´artistes il·lustrats o del XIX.