TRES GUARDONS QUE M’ALEGREN MOLT. El primer premi fou concedit fa uns mesos a Enrique Vila-Matas: Premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic). Record que quan em convidaren a la FIL fa uns deu anys el guanyador d’aquest premi fou Juan Goytisolo, que va fer un gran discurs a la Universitat i immortalitzaren el seu cap amb un bust de marbre en una galeria de premiats. Vila-Matas haurà de preparar també una dissertació sobre la seva obra, i segurament ja hi ha un escultor que fa el seu bust. Crec que l’amic Vila-Matas, que ha estat un participant assidu en aquesta fira del llibre que és la més important d’Amèrica i la segona del món després de Frankfurt, se sentirà molt a gust perquè els lectors mexicans són d’una calidesa i d’un fervor emocionants. Ha estat una de les poques vegades que he plorat en públic durant un acte de la fira guadalajarenca quan vaig recordar l’atemptat contra una mestra lluitadora a la qual el narcotràfic li havia assassinat un fill. I encara record l’afabilitat i la simpatia que em mostraren tant els organitzadors com els lectors, especialment els joves. Vaig anar a un institut i m’havien preparat un auditori amb un milenar d’estudiants, un vídeo fet a partir d’Internet amb la meva vida i una acollida tan triomfal com si fos un cantant de rock. Em semblava viure dins un somni de les mil i una nits. Felicitats, amic Vila-Matas!
Qui viu en un somni de les mil i dues nits és Mathias Enard, que ha guanyat per unanimitat a la primera votació el premi Goncourt 2015 amb la seva novel·la Boussole (Actes Sud). Mathias Enard és un escriptor que va néixer a Niort (França) el 1972, es va llicenciar en persa i en àrab i va començar a viatjar pel Líban, Síria i Turquia. Tots els seus llibres estan tocats pel món oriental amb la riquesa de músiques, ecos, ressonàncies i històries que això indica. Va començar a publicar el 2003 amb La perfection du tir on contava la vida d’un franctirador en un país que podia ser el Líban. L’any 2008 va publicar la seva quarta novel·la, Zona (Actes Sud), que és un tour de force literària: una frase de tres-centes planes. Li concediren dos premis, el Desembre i l’Inter. L’any 2010 publica Parle-leur des batailles, des rois et d’elephants, una meravellosa invenció d’un soldà que crida Miquel Àngel perquè construeixi un pont sobre el Bòsfor, que guanya el premi Goncourt des Lycéens. I ara, 2015, Boussole (Actes Sud) se’n duu el premi més important de França amb una novel·la molt enardiana. Franz Ritter, un musicòleg vienès, en una nit d’insomni entre les 23 i les 7 hores, ens conta la seva vida i les seves obsessions. El lector viatjarà a Istanbul, Teheran, Damasc, Alep i coneixerà Sarah, erudita i aventurera, un altre pols del llibre. Un text habitat per la malenconia, perquè els ideals dels personatges són agranats violentament pels ecos de l’actualitat immediata que ens conten la guerra de Síria, la destrucció de Palmira, l’horror i la desolació dels refugiats. Un llibre bellíssim dedicat als siris. Vaig conèixer personalment Mathias Enard a les Converses de Formentor de fa tres anys i és una persona encantadora, contadora i sempre xalesta. Viu amb la seva dona a Barcelona, feia classes d’àrab a la Universitat fins que retallaren el seu lloc i té amb un amic un restaurant libanès. Parlàrem dels problemes d’orient mitjà que coneix tan bé, de la situació de davallada de la literatura fins i tot a França i de la necessitat d’escriure cada dia per fer una obra duradora. Enhorabona, amic Enard!
I suara mateix el Ministeri de Cultura de Madrid (que deu tenir molt mala consciència respecte a la literatura catalana) li dóna el màxim guardó literari a l’escriptora catalana Carme Riera pel conjunt de tota la seva obra. Ella mateixa ha reconegut que si li donen per l’immens treball que ha fet en el camp literari i en el de la divulgació potser sí que tenen raó. Li produeix una sensació agredolça aquest reconeixement i diu: «fa 40 anys del meu primer llibre i em sembla que fos ahir.» Vertaderament Carme Riera ha estat una dona que no s’ha aturat mai: s’ha dedicat a ensenyar la literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona des dels anys vuitanta, ha escrit més de vint-i-cinc llibres entre novel·les, contes i assaigs, ha muntat exposicions sobre temes tan essencials com Don Quijote o sobre el personatge de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, ha guanyat nombrosos premis, té la Creu de Sant Jordi i fou elegida el passat 2012 com a membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. Ha fet una feina essencial: crear ponts entre cultures i especialment entre la catalana i l’espanyola. Un detall: ella mateixa s’ha traduït tots els seus llibres al castellà i n’ha fet una recreació valuosa i interessant. Gràcies, Carme, per la teva obra i la teva lluita per la literatura i pels escriptors. Ara mateix és la presidenta de Cedro, aquesta institució que defensa els drets d’autor. Enhorabona i per molts d’anys, estimada!
JEAN MARIE DEL MORAL AL BALUARD. Aquest fotògraf, fill d’exiliats de la guerra incivil, que ha fet una carrera en la qual ha intentat caçar tot un món de detalls i paisatges tan ric com emocionant, que ha realitzat retrats dels pintors catalans, espanyols i internacionals i ens ha mostrat els seus estudis (els llibres sobre Miquel Barceló són ja uns clàssics, el darrer sobre Miró, Miro’s Eye, publicat per La Fábrica, és un àlbum de poemes fets d’objectes mironians), que ha sabut captar les palpitacions del temps d’una actualitat sempre fugissera i les ha eternitzades en una obra que ja es pot veure en els principals museus i institucions artístiques d’Europa i Amèrica, farà una master class avui, dia 12 de novembre, de les 17 a les 20 hores al Museu del Baluard de Palma. Un esdeveniment que cap amador de la fotografia i de l’art no es pot perdre. Enhorabona, amic, per la teva feina magnífica!
