Amb tota seguretat, una de les més ben acceptades i valorades amb un ampli consens, fet que no es dóna en altres casos; Gabriel Alomar, per massa roig; Miquel dels Sants Oliver per massa moderat; no parlem dels germans Villalonga. Els mallorquins, a tots i a tothom, qualque tara hi trobam.
La figura i l´obra de l´Arxiduc ha generat, tal com es mereix, una bibliografia extensa i, sobretot, polièdrica. Per a un servidor, tant fa si els anys que duu a damunt li puguin pesar massa, encara ara un dels treballs més assenyats i assaonats sobre la figura de l´Arxiduc és la biografia de Bartomeu Ferrà. Passa que certs personatges reals, perquè fan o són protagonistes de gestes i fets que són vedats als simples mortals, passen als arxius immensos i intemporals de la llegenda, amb els perills que, sovint, aquest procés representa. No es diria que sobre l´Arxiduc hi hagi una llegenda negra, tot i que, de ganes, no n´hagin mancat, de bastir-ne alguna.
El volum de Carme Riera L´Arxiduc dins l´imaginari illenc és, justament, un recorregut, assossegat i mesurat, sobre la gènesi de la tradició llegendària de l´Arxiduc, tant des del punt de vista popular com culte (Rubén Darío, Santiago Rusiñol, Mario Verdaguer, Llorenç Villalonga). És un text que té una evident voluntat divulgadora, escapolint-se de l´empremta de l´erudició tant com sigui possible, aturant-se en els aspectes més sobresortints dels interessos intel·lectuals, del tarannà personal i en alguns focus de l´anecdotari més conegut del personatge. Per a això, l´autora procura allunyar-se de les visions diguem-ne truculentes de l´Arxiduc, que en voldrien fer una persona d´una notòria lubricitat, i traçant-ne un retrat, a part d´algunes petites excentricitats que, en principi, no faríem per a una persona noble, que l´encasellarien dins la tipologia d´una persona normal i corrent, amb les llums i les ombres de qualsevol fill de veí.
La intenció de fer un llibre de rerefons pedagògic es veu en un dels trets d´estil que el caracteritzen: a les dades diguem-ne objectives, s´hi barregen records i elements autobiogràfics diversos de l´autora. Una dada en sobresurt; afirma que tot el relat llegendari que sobre l´Arxiduc va viure i escoltar va tenir sempre un matís positiu, cosa que a Mallorca és, ahir i avui, ben difícil d´aconseguir. L´Arxiduc de Carme Riera és una persona propera, de tracte fàcil, que va saber connectar i fer-se estimar per les gents del tros de Mallorca en què va viure.
Carme Riera recala, de manera clara i directa, en els caires profunds de la biografia de l´Arxiduc (l´amor a la natura, el projecte científic), quan hi ha dubtes no els amaga (els motius reals de la venguda a les Balears), precisa detalls (Die Balearen és una obra col·lectiva), recrea les presumptes rareses del personatge, perfila la seva forma de ser. Era una persona que, per a la seva nissaga, era descurat en el vestir, força generós a l´hora d´agraciar la gent senzilla; va ser, per damunt de tot, un entusiasta i defensor de la naturalesa; diu que gratificava qui salvava de la tala els arbres de les finques de la seves propietats. No hi falta, és clar, la referència als famosos, i feroços, cans que tenia a lloure per S´Estaca (i que varen donar peu a la divertidíssima presència de s´Arxiduc a Mort de dama) i al voltor de Miramar, que permet a Riera fer una petita anàlisi de precisa comparativa literària en analitzar la figura de l´animal en poemes de Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver i Joan Alcover.
Qui no coneix l´Arxiduc, té en el llibre de Carme Riera una ocasió immillorable d´esmenar tal mancança.
CARME RIERA
L´Arxiduc dins l´imaginari illenc
JOSÉ J. DE OLAÑETA (LA FORADADA, 136),
91 PÀGINES, 17 €
