AIXÒ NO SÓN FRAGMENTS D´UN TEXT D´AUTOAJUDA. Abans de res vull assegurar que la bona literatura és la millor autoajuda que podem trobar. Un bon llibre ens ajuda a entretenir-nos, a pensar, a distreure´ns, a conèixer-nos, a fruir, a consolar-nos, a enriquir-nos, a fer passar el temps sense matar-lo. I els llibres que es venen com d´autoajuda generalment són receptes fetes per gurus i pseudoguaridors que sense negar que siguin molt ben intencionats generalment només donen uns quants llocs comuns ben ordenats i remasteritzats perquè semblin nous i facin vendre.
Per això quan vaig sentir parlar del llibre Biografía del silencio (Biblioteca de Ensayo, editorial Siruela), de Pablo d´Ors, vaig sentir un doble impuls: per un cantó el títol em va sembla molt seductor i també el llinatge de l´autor, que, com molt bé vaig suposar, era un nét del meu mestre Eugeni d´Ors, i per l´altre cantó vaig descobrir que era un llibre sobre la meditació (i em va fer olor d´autoajuda) i que l´autor, Pablo d´Ors, que havia nascut l´any 1963 a Madrid, era un capellà catòlic i per expressa designació del papa Francesc havia estat nomenat conseller cultural del Vaticà. Però quan vaig començar a fullejar-lo a la llibreria tot d´una vaig caure en la transparència, la suavitat, la frescor i la profunditat d´una veu que en primera persona et contava la seva experiència espiritual (i material, ai las!).
Des de molt jove sempre he cregut en la meditació: aquest esforç per no fer res, per badocar. Per asseure´t, alenar amb un ritme pausat, fer callar els pensaments i entrar en un món que sempre és desconegut i que t´ensenya a conèixer-te, sentir-te, a descobrir zones del teu interior que no havies explorat mai.
Recordava un conte zen que m´havia impressionat molt feia temps. Escoltau: L´alumne demana: "Mestre, quant de temps em caldrà meditar per aprendre la serenitat?" Després d´un silenci llarg, el mestre respon: "Trenta anys". L´alumne se´l mira estupefacte i contesta: "I si faig l´ullastre esbrancat, si faig feina dia i nit, si no faig més que això?" El mestre guarda un silenci llarguíssim, se´l mira amb bondat i diu: "Llavors, cinquanta anys..."
Quina meravella d´apòleg per donar una idea d´aquestes paradoxes fascinants que hi ha en la meditació. Meditar demana un gran esforç: no fer res. I amb una concentració sobre l´instant present, fent fugir els pensaments que ens assalten de totes parts, alenant amb un ritme precís i exacte, fer un viatge cap a les fondàries d´un mateix.
Això és molt bo de dir i molt mal de fer. I el llibre d´en Pablo d´Ors, amb quaranta-nou fragments escrits amb senzillesa i fertilitat, et mostra perspectives perquè un mateix s´animi a entrar en aquesta pràctica que pot ser tan beneficiosa en un temps en què l´estrès, les angoixes i les pors ens ataquen arreu arreu. Els beneficis de la meditació ja s´han provat científicament (als hospitals s´apliquen tècniques meditatives per gestionar millor el dolor o prevenir el retorn de la depressió) però D´Ors no agafa aquest camí ni per fer-ne publicitat. Ell avança per uns consells al nounat a la via meditativa donats amb la humilitat i la saviesa dels bons mestres: "Cuanto más se medita, mayor es la capacidad de percepción y más fina la sensibilidad, eso puedo asegurarlo. Se deja de vivir embotado que es como suelen transcurrir nuestros días. La mirada se limpia y se comienza a ver el verdadero color de las coses. El oído se afina hasta límites insospechados y empiezas a escuchar -y en esto no hay ni un gramo de poesía- el verdadero sonido del mundo."
VIVIM ENTRE ORGANITZACIONS PATÒGNES QUE CAL DESEMMASCARAR. Pablo d´Ors ens diu ben a les clares que la meditació no es pot reduir a una gimnàstica del cervell o un mètode de concentració i de lluita contra l´estrès, malgrat que sigui eficaç en aquests territoris. Cal rompre els clixés sobre la pràctica egoista de la meditació replegada sobre si mateixa: es tracta de transformar-se un mateix per anar cap als altres i poder-los ajudar millor. També la meditació és un sinònim de llibertat. Llibertat en relació amb nosaltres mateixos i amb els nostres pensaments. Aquells que remuguen el passat, ens projecten a un futur incert i ens allunyen dels moments en què estam vivint. Llibertat en relació amb les nostres emocions. La meditació ens ajuda a ensinistrar-les. A ser lliure d´obeir o no, per exemple, quan ens sentim amenaçats o atacats. La meditació ens obre la consciència d´allò que ens passa en l´instant present i per això ens fa humans en profunditat.
Escoltau uns mots de Pablo d´Ors: "Gracias a mis sentadas de meditación he descubierto que todo sin excepción puede ser una aventura. Escribir una novela, cultivar una amistad, hacer un viaje... es una aventura. Pero es que también dar un paseo puede ser una aventura, y leer un cuento o prepararte una cena. En realidad, cualquier jornada, aún la más gris, es para quien sepa vivirla una aventura inconmensurable".
Un llibre esplèndid. Un bon llibre. Un llibre ajuda.
