Més citada que no llegida, l´ombra del Tirant lo Blanch és allargada. I ho és en tant que s´ha convertit en un dels clàssics més estudiat, versionat, interpretat, publicat, a més de seguir suscitant un interès permanent, com en són testimoni els treballs a càrrec d´especialistes de renom que se n´han ocupat. Ara, gràcies a l´estudiós Martí de Riquer, sabem que l´obra de Martorell és clarament una "novel·la cavalleresca" en oposició al "llibre de cavalleries". També sabem que Joanot Martorell posseïa una immensa documentació bibliogràfica a la biblioteca de la casa pairal familiar, que anava consultant mentre avançava en l´escriptura del Tirant; que anava posant en ordre tota la informació que arreplegava dels seus coetanis; que traslladà a les pàgines de la seua novel·la bona part de la seua rica experiència en els greus conflictes cavallerescs en què es veié involucrat al llarg de la seua vida. I que el Tirant el va escriure quatre o cinc anys abans del seu traspàs, que fou publicat trenta anys més tard, el 1490, i que els valencians que el llegiren n´aplaudiren l´altíssim valor literari de la novel·la, però ja no l´ha pogueren entendre com ho podrien haver fet els seus pares i avis (Bellver, 24/07/2014). Tirant lo Blanch és un llibre singular que encara ens permet molts interrogants, no cal dir-ho. I és ací, entre tots aquests interrogants, que s´hi inscriu Tirant, l´heroi fràgil,un estudi del professor i escriptor Víctor Labrado (Sueca, 1956) entorn als elements que emmarquen l´obra cabdal de Martorell com una novel·la innovadora, una evolució en el sentit d´un cert realisme, que s´allunya de la vella narrativa, i que obri alhora un possible camí per a esbrinar quina mena de relació s´hi estableix entre el text literari i la realitat històrica viscuda. Aquesta és la proposta de Labrado.
Joanot Martorell va escriure la seua novel·la entre el 1460 i el 1465, just quan es va consolidar la conquesta turca de Constantinoble. Fet que va trasbalsar tota la cristiandat i que, evidentment, es veu reflectit al text, concedint al seu protagonista la tasca de l´heroi: fent que Tirant es llance en auxili de la capital de l´imperi grec. Abans, però, haurà d´ajudar els cavallers de Sant Joan de l´Hospital, assejats a l´illa de Rodes. Combatent singular, geoestratega, cavaller ambiciós, galant i intrigant, serà justament en la combinació d´àmbits, diversos i alhora convergents en la lluita pel poder, en els èxits en el camp de batalla i en la intriga eròtica de la cort, on la novel·la guanya complexitat i és la part literària més reeixida del Tirant. Martorell creà el seu heroi dotant-lo de realitat, versemblança; una realitat que històricament no es produiria mai. Hi "re-creà" la història, la realitat, el món, carregant l´argument de possibilitats, d´esperances. aquest és l´ofici de l´escriptor. I és ací on Víctor Labrado cerca els elements que han fet i fan del Tirant lo Blanch un llibre singular, innovador i fascinant, encara. La transgressió formal històrica, la transformació de la realitat coneguda, les referències contemporànies, el llarg llistat de personatges -molts d´ells clarament identificats- que muden realitat històrica per ficció, els escenaris, llocs, contrades, països, mars d´identitat certa junt a uns altres de modificada aparença. Un bellíssim exemple és la descripció de València, ciutat que hi apareix sorprenentment en una "digressió extemporània", explica Labrado, "poc o gens justificada" a través d´un frare mercenari originari d´aquesta ciutat, que la descriurà entre "l´elogi vibrant i la profecia pessimista". Una digressió on, rebla l´estudiós de Sueca, Martorell deixa fora del text els mercaders, "no deixa d´obeir alguna mena d´ideari o de resolució ben rígids". Prejudici de classe, no tant, com sí de prejudici etnicoreligiós. Martorell contemplà la caiguda de Constantinoble des d´una València fràgil i vulnerable, frontera entre la cristiandat i l´Islam. I aquesta inquietud amera tot el text del Tirant, com també d´altres que recorren les pàgines d´aquest treball sorprenent que ens revela la veritat de les mentides -els interrogants- d´aquesta immensa i inabastable novel·la que segueix captivant l´atenció d´especialistes i lectors.
VÍCTOR LABRADO
Tirant, l´heroi fràgil
AFERS, 140 PÀGINES, 15
