En el meu primer viatge a Belgrad, ara fa ha fet dos anys, una de les primeres coses que em va xocar era la quantitat de apotecaries (apoteka) que hi havia a segons quines zones de la ciutat: en un mateix carrer no gaire gran n´hi pot haver dues o tres. També això mateix passa amb els forns (pekara) i establiments d´ultramarins i botigues de roba: n´hi ha moltíssims i conviuen un devora dels altres. A més, com vaig dir en un article anterior, tenen uns horaris flexibles i és freqüent que també estiguin obertes en diumenge, per ventura amb unes hores d´obertura una mica més reduïdes, però és difícil trobar-ho tot tancat, excepte el dia 1 de gener i el dia de Nadal segon el calendari ortodox, el dia 7.
La veritat és que m´agraden molt aquests tipus de negocis que, de cada vegada més són més difícils de trobar a Mallorca, perquè hi ha una proximitat, no tan sols en el sentit "d´anar a comprar la llet i el pa a la cantonada", sinó també perquè et fas amb gent a qui poses nom. En els primers mesos de la meva estada a Belgrad, quan a penes em defensava en serbi, la dependenta de la botiga de fruita i verdura, una persona ja major, era la que em donava conversa perquè anàs agafant fluïdesa.
Evidentment, també hi ha cadenes de supermercats i les dues principals són Maxi i Idea. Algunes de les seves sucursals tenen obert les vint-i-quatre hores i, per tant, és mal de fer trobar-se sense on anar a comprar.
Ara bé, hi ha un cosa que m´entristeix: el carrer Kneza Mihaila, una de les vies comercials més importants de Belgrad és preciosa, però hi trobam Zara i Zara Home. Als carrers dels voltants és possible anar a comprar a C&A, Mango, Desigual, Benetton? A més, U-?e, Big Fashion i Delta City són els principals centres comercials grandiosos a l´estil de Porto Pi o Fan Mallorca, amb les mateixes cadenes que he dit abans. I per què em dol aquest fet? Perquè sé que justament això no és per casualitat entre Mallorca i Belgrad, sinó que es repeteix ciutat rere ciutat arreu d´Europa i el món occidental en general, amb negocis internacionals que han fagocitat els tradicionals i que un era conscient que formaven part de la història íntima de cada població en concret.
Conec gent que quan va de viatge a l´estranger braveja d´haver anat als millors establiments de les cadenes hoteleres internacionals i d´haver anat de compres a qualssevol de les botigues esmentades i jo em faig la pregunta: ha hagut d´anar a l´altra punta d´Europa per comprar allò que tens a mà a les Avingudes o a Jaume III? Jo sempre he cercat, en la mesura que econòmicament era viable, hotels que fossin emblemàtics de la zona on viatjava i he anat a comprar a negocis que no podia trobar a Palma. Això mateix he aplicat als menjars: per què cercar un restaurant italià en plena zona de la Provença francesa? Per què anar a menjar una hamburguesa a McDonald´s quan les pljeskavice sèrbies són molt més gustoses?
A la diferència que feia Paul Bowles entre turista i viatger, que era que el primer sabia quan tornaria a casa i el darrer no, jo hi afegiria que un turista cerca el que ja coneix a altres bandes del món, mentre que el viatger torna a ca seva amb sensacions noves que li hauran donat una nova perspectiva. Per tant, si veniu a Belgrad, no deixeu de tastar un sarma?
