Belgrad, Beograd en serbi, que vol dir ´la ciutat blanca´, té una particularitat que el fa molt especial: no és travessat per un riu, sinó per dos, el Danubi i el Sava i, de fet, el darrer s´ajunta amb el primer en aquesta ciutat, en un indret que és conegut amb el nom d´U-?e (literalment ´confluència´), presidit per l´antiga fortalesa de Kalegmedan. A grans trets, la part banyada pel Danubi abans d´arribar a U-?e és l´antiga ciutat de Zemun, Novi Beograd se situa a l´oest del riu Sava i Beograd a l´est.
Els tres nuclis tenen unes peculiaritats pròpies: Novi Beograd és la part moderna de la ciutat i és on es troben la majoria d´edificis de més de quinze o setze pisos, Zemun combina una part més moderna, però a la vegada conserva una part antiga de cases baixes i carrers empedrats, al voltant de la plaça del mercat. Val ben la pena fer-hi una volta i prendre un cafè per qualsevol local d´allà, perquè l´ambient és molt tranquil. Respecte del que és pròpiament Belgrad, és polifacètic: el centre comercial, les zones residencials, la part antiga€ la sort dels qui hi vivim o els que venguin a visitar la ciutat és que el transport públic cobreix bé les necessitats i s´hi combinen autobusos, troleibusos i tramvies i anar de banda a banda de la ciutat és còmode, tret dels casos en què els embussos fan que un viatge de quinze minuts gairebé passi a multiplicar-se dues o tres vegades.
Quan sol passar això? Per exemple, quan un cap d´estat estranger es troba a Belgrad en viatge diplomàtic: carrers tallats, sirenes que obrin pas a una caravana de cotxes blindats, ambulàncies i una altra vegada sirenes que tanquen la comitiva€ La veritat és que la primera vegada això imposa, però a la llarga em vaig ´belgraditzant´ i dins el tramvia les mirades entre els passatgers com dir ´ja hi tornam a ser´ també ja formen part de la meva quotidianitat.
Però tornem a Zemun, on visc, i, en aquest sentit, no em puc sentir més afortunat: tan sols he de baixar al carrer i caminar no molt més de cinquanta metres per ser al passeig que dona al Danubi. Hi ha restaurants en vaixells, de tots els estils, paradetes de gelats durant l´estiu i de panotxes torrades durant la tardor i l´hivern. Com que està tancat al trànsit, és molt tranquil per als vianants i durant tot l´any hi ha moltíssima gent, en bermudes i shorts en l´estiu, abrics i botes amb soles gruixades quan la neu fa acte de presència i no puc negar que em va impressionar veure com el Danubi estava ben congelat els mesos de gener i febrer, fins al punt que la gent hi caminava ben tranquil·lament al damunt. No, el fred no atura la vida social de Belgrad, i de Sèrbia per extensió, i forma part del seu dia a dia durant moltes setmanes. I es passa fred en general? Quan ets fora, clar que sí, però totes les cases estan molt millor protegides contra el fred que no a Mallorca, per exemple, perquè solen tenir dobles finestres i un bon sistema de calefacció, ja sigui per radiadors elèctrics o, molt millor i més barat, radiadors d´aigua calenta comunitaris.
Un amic meu que visqué relativament a prop de Sèrbia em va dir que no es podia entendre l´essència dels eslaus sense la relació que tenen amb la neu i el fred: a hores d´ara ja començ a entendre què volien dir aquestes paraules i tenc moltes de ganes de continuar indagant-hi.
