Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Des de Belgrad

Belgrad i la plaça del Cor Obert

Vista de la barriada de Zemun. Al fons, el riu Danubi.

Per desembre farà dos anys que vaig visitar per primera vegada Belgrad i per octubre un any que vaig instal·lar-m´hi. Entremig, tres viatges més a la capital de Sèrbia: què té aquesta ciutat que em va captivar tan aviat?

Són molts els motius que ho explicarien, però primer de tot vull esmentar que el títol que encapçala aquest article no té tan sols un sentit figurat, sinó que també és literal: al bell mig del centre de la ciutat, al costat de la trg Republike (plaça de la República), hi ha una placeta més petita, coneguda com la del Cor Obert. És el punt neuràlgic i de trobada quan la gent ha quedat per anar pel centre. No és un nom gens ampul·lós, d´arrels històriques medievals o d´un guerrer heroic que va marcar la història d´aquest país balcànic, sinó un altre que transmet sentiment i sensibilitat, que és el que un viatger sent quan tracta amb la majoria de belgradesos que van i venen pels carrers de la ciutat, una de les més antigues de tot Europa, amb devers set mil anys d´història.

En aquests gairebé dotze mesos que fa que visc a la capital de Sèrbia no m´he sentit tractat com un "estranger" en el sentit pejoratiu del terme. No cauen tampoc en l´adulació just pel fet de ser-ho fins al punt de sentir-la impostada. El tracte és molt correcte i m´hi he sentit molt ben acollit. Ja aprofundiré en aquest punt en els propers articles.

D´altra banda, hi ha dues coses que més sorprenen al principi: la primera és que gran part de les botigues tenen obert tots els dies de la setmana, sense que m´hagi quedat clar si es tracta de l´herència del temps del mariscal Tito o si això ja ve de més enrere. En alguns casos, l´horari de diumenge és més curt els altres dies. En segon lloc, el doblatge en els cinemes i cadenes de televisió no existeix, tota una benedicció per a aquells que, com jo mateix, passàvem pena quan una pel·lícula no arribava en versió original a Mallorca i, fort i no et moguis, l´havíem de veure doblada. Com que s´emeten prou sèries sud-americanes, la gent que ha après castellà mirant-les sol tenir un vocabulari i accent propis dels països a l´altra part de l´Atlàntic. No obstant això, he vist que el cinema espanyol té molt bona acceptació i els dos actors que tenen estrena assegurada són José Coronado i Mario Casas, perquè totes les seves darreres pel·lícules s´han projectat a Belgrad.

Respecte de la llengua, hi ha una particularitat que crec que no és gens comuna amb cap altra que jo conegui: el serbi tant es pot escriure amb l´alfabet llatí (latinica) i l´alfabet ciríl·lic (????????). Mentre que aquest darrer té presència única en el món religiós ortodox i és usat amb preferència gairebé absoluta per l´administració pública, el llatí és el que va guanyant terreny en la vida diària dels serbis i ja la majoria de negocis el fan servir per a la retolació i fa la sensació que, a llarga, el ciríl·lic a penes serà testimonial.

Si continuam amb el tema de la llengua, des de l´escissió de l´antiga república de Iugoslàvia, la que era coneguda com a serbocroat, va passar a dir-se croat, bosnià i serbi, evidentment per motius polítics, perquè són perfectament intel·ligibles entre els parlants de cada varietat. També ja parlaré d´aquest fet més endavant.

I és difícil aprendre serbi? Escriure´l no ho és gaire, però dominar els verbs perfectius i imperfectius€ això ja és tota una altra aventura!

Compartir el artículo

stats