Reduir, reutilitzar, reciclar, valoritzar energèticament i eliminar. Aquesta és la jerarquia pel que fa a la gestió de residus que s´ha d´aplicar de manera tangible i que la Llei potencia des de diferents vessants. És a dir, el primer de tot és prevenir la producció de residus i la darrera opció, la que s´hauria de reduir al màxim, abocar-los a dipòsits controlats. Entre mig la resta de graduacions.
L´any 2015, a les Illes Balears, es varen recollir selectivament el 14,3 % dels nostres residus. Al 2020, passat demà, la Unió Europea ens marca com a objectiu arribar al 50 %. N´estam molt lluny, massa lluny, i les conseqüències d´això no només són ambientals sinó que seran, si no complim, econòmiques amb la imposició de multes substancioses o el bloqueig de fons europeus. No ens podem permetre que el 85,7 % dels nostres residus siguin eliminats o bé a una incineradora en el cas de Mallorca o bé a un abocador en el cas de la resta d´illes. A més cal afegir una altra problemàtica que causa estralls ambientals: l´abandonament de residus no biodegradables al medi natural, especialment al nostre mar i litoral, que provoca la mort o patiment de molts organismes i la introducció d´elements nocius a la cadena tròfica que tendrà un efecte boomerang i acabarà repercutint també damunt la nostra salut.
A la Llei, però, no només incorporam els objectius, ja de per sí molt ambiciosos, que se´ns marquen des d´Europa sinó que també ens avançam i adoptam objectius aprovats recentment pel Parlament Europeu però que encara no han estat transposats en forma de directiva. És el cas de l´establiment d´un objectiu del 3 % per al 2025 de preparació per a la reutilització dels residus municipals d´origen domèstic i un 5 % per l´any 2030, per tal de fer valer al màxim la jerarquia que indicàvem al principi.
El primer gran repte que se´ns planteja, per complir amb els objectius, és la recollida selectiva i el tractament diferenciat de la matèria orgànica perquè suposa, en pes, un 40 % de mitjana de la fracció resta, -tot i que en alguns llocs, com a Formentera, supera el 50 %. És cert que a alguns municipis, i també a alguns establiments comercials, ja es recull separadament però encara representa, en percentatge damunt el total de les Balears, una part massa petita. Amb dades de 2015, la fracció orgànica tractada va ser un 2,25 % del total de residus generats. L´aprofitament d´aquesta fracció no només és importantíssim pel que fa als objectius sinó també perquè no ens podem permetre el luxe, en un territori com el nostre on cada any perdem sòl fèrtil a causa de la desertificació provocada pel canvi climàtic, desaprofitar compost en potència. Per tot això, incorporam a la Llei,l´obligatorietat de la recollida de la matèria orgànica, potenciam l´autocompostatge i apostam per la qualitat dels bioresidus incidint amb el llindar màxim d´un 5 % d´impropis per assegurar que el seu tractament sigui de qualitat.
També cal destacar l´obligatorietat de recollir de manera diferenciada el tèxtil ja que representa un percentatge important de la fracció resta. En aquest sentit posam en valor la tasca feta per entitats socials en la seva recollida i reutilització.
Dues fraccions més s´hauran de recollir separadament: l´oli vegetal, a causa de la problemàtica que causa en la contaminació de les aigües i en l´embossament de les canonades, i els residus perillosos d´origen domiciliari. En aquest darrer cas, les deixalleries tendran l´obligació d´acceptar-los per evitar que el ciutadà es trobi sense alternatives a l´hora de gestionar-los i els acabi abandonant al medi.
Tota la Llei té en compte els principis de l´autosuficiència i proximitat, és a dir, tractar el màxim de residus a les Illes Balears i preferentment que cada illa pugui gestionar correctament els seus propis residus in situ.
Un altre aspecte fonamental és l´obligació de dur a terme accions d´educació, formació i conscienciació per part de les administracions, en l´àmbit de les seves competències, ja que la sensibilització en bones pràctiques de residus és una feina imprescindible i que ha de ser constant per fer un canvi d´hàbits a tots els nivells i a totes les edats. Posar en valor la importància de l´educació ambiental en l´àmbit de les deixalles també té un altre valor positiu: la creació d´economia verda, nous nínxols laborals que també sorgiran en el desenvolupament d´altres articles de la llei, com la posada en marxa d´entitats col·laboradores de l´Administració en matèria de residus i sòls contaminats, o l´obligatorietat dels grans generadors de residus de fer estudis, cada quatre anys, de minimització, entre d´altres.
Donada la importància que té el transport en tots els àmbits de les Illes Balears, , i per tant també en el dels residus, deixam una porta oberta a fer una declaració de servei públic, sense que signifiqui excloure la lliure iniciativa privada, al tragí de deixalles ja que a vegades ha resultat problemàtica i/o excessivament cara i en canvi és un servei necessari.
D´altra banda, per evitar situacions que deixen fermada l´administració i que no deixen lloc al desenvolupament de l´activitat a empreses privades, només hi podrà haver concessions públiques en règim de monopoli quan hi hagi una previsió legal expressa. És a dir, hi haurà d´haver una llei que ho justifiqui i ho possibiliti. No bastarà amb un simple acord de Ple.
* Director General d´Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus
