Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Manual d'encarnacions

Assaltar les fronteres

Estimat Dàior, escolta els mormols de l´altra llengua que compondrà l´alquímia del verb

Assaltar les fronteres

El narrador vol descobrir coses que no han existit mai. Crec que si ho observ tot en detall i trob les informacions exactes podré afinar aquell encontre que sempre m´ha seduït entre tres grans escriptors. O més ben dit entre tres escriptors que estim. L´any 1913 és essencial en el meu relat. El mes de juliol el doctor Pötzl redacta un certificat mèdic per a Robert Musil on consta que des de fa sis mesos té una greu neurastènia (el quadre clínic de la neurastènia, una forma de tenir l´ànima cremada, es recull a l´obra d´onze toms Tractat de patologia especial i teràpia en medicina interna). N´informa així: "El grau elevat d´esgotament nerviós persistent requereix un període de repòs molt més prolongat del que en principi se suposava. Des del punt de vista neurològic és necessari ampliar sens falta la suspensió de l´activitat professional del pacient almenys durant uns altres sis mesos." Musil fa de bibliotecari a l´Escola Superior Tècnica de Viena i el metge oficial de l´escola, el doctor Blanka, constata: "Robert Musil pateix una greu neurastènia generalitzada que afecta el cor, una neurosi cardíaca". Musil no és hipocondríac i escolta la ciència. Agafa el diagnòstic amb bones i decideix que amb aquesta baixa obligatòria tindrà més temps per escriure.

Kafka des de petit va estar delicat de salut. A principis de setembre de 2013 Franz Kafka se´n va de Praga per tractar-se la neurastènia a la clínica de Harturgen de Riva, a la vorera del llac Garda. El 28 d´agost, aniversari del naixement de Goethe, Kafka havia escrit una carta al pare de Felice Bauer amb una petició de mà molt especial: "Som una persona misantropa, silenciosa, insociable, egoista, hipocondríaca i malaltissa. Visc amb la meva família, amb les millors i més amables persones, i em sent més estrany que un estrany. Amb la meva mare, els darrers anys, no dec haver intercanviat ni vint paraules diàries; amb el meu pare no passam mai d´una salutació. Amb les meves germanes casades i amb els meus cunyats no puc parlar sense enfadar-m´hi. No tenc sentit per a la vida familiar. La seva filla podrà viure amb un ésser humà com jo, ella que té la natura d´una al·lota sana, destinada a gaudir d´una autèntica felicitat conjugal?" El pare no ha contestat encara quan per motius de feina Kafka assisteix a Viena al Segon Congrés Internacional de Salvament i Prevenció d´Accidents. D´allà parteix en tren cap a Trieste. Aquell port austrohongarès al Mediterrani és un volcà de llengües i cultures. Kafka queda embadalit amb la riquesa d´ètnies i d´idiomes que es respira als carrers i als cafès que envolten el port.

´Dublinesos´ ha estat un èxit de crítica, però no li ha donat gaires drets d´autor. A Trieste viu, retirat com a professor d´anglès a la Berlitz, James Joyce. En aquells moments escriu els estudis preliminars de l´Ulisses. I també aquell 14 de setembre Robert Musil es troba a Trieste de camí cap a Roma. M´imagín els tres escriptors altíssims asseguts a tres cafès pròxims als vaixells i als transatlàntics mentre contemplen una posta de sol molt vermella d´aquell horabaixa convuls i hemorràgic de finals d´estiu. M´agradaria que es trobassin per un atzar, que no existeix, i es posassin a parlar de literatura. Em sent amb cor de fer els diàlegs tan singulars que mantindrien? I sé que no es trobaran mai en tota l´eternitat. Agaf el principi de L´home sense qualitats musilià i hi llegesc: "Sobre l´Atlàntic avançava un mínim baromètric en direcció est, enfront d´un màxim estacionat sobre Rússia; de moment no mostrava tendència a esquivar-lo desplaçant-se cap al nord. Les isòteres feien el seu deure. La temperatura de l´aire estava en relació amb la temperatura mitjana anual, tant la del mes més calorós com la del mes més fred, igualment l´oscil·lació mensual periòdica. La sortida i la posta del sol i de la lluna, les fases de la lluna, de Venus, de l´anell de Saturn i molts d´altres fenòmens importants se succeïen de conformitat amb els pronòstics dels anuaris astronòmics. El vapor de l´aigua atenyia la tensió més alta i la humitat atmosfèrica era escassa. En poques paraules, que descriuen fidelment la realitat, encara que estiguin un poc passades de moda: era un bell dia d´agost de l´any 1913."

Tres cervells dels més brillants del segle es podrien haver creuat en aquesta ciutat de Trieste cruïlla de llengües i cultures europees. Quins haurien de ser els temes de la conversa dels tres escriptors: la política dels Balcans? La psicoanàlisi de Freud? Els articles de Karl Kraus? La modernitat literària? Crec que haurien de compartir tots tres amb un interès apassionat els problemes tècnics de la literatura. Aquesta darrera possibilitat és la que em fa més gola i la que podria donar més joc mental i també escènic. Però no em sent amb cor de trair la història i els esdeveniments personals de cadascun dels escriptors. Em fa sentir covard no envestir la feta. Jugar amb els llenguatges de cadascun d´aquests monstres de la literatura em podria donar molta d´informació esbiaixada de les seves escriptures. Crec que des de fa uns mesos llegesc massa linealment, sense anar per les voreres i trobar-me amb els efectes col·laterals de la lletra. I això és una forma reduccionista de lectura que em priva de molts dels plaers que podria trobar en aquesta lectura altra en què els esdeveniments exteriors a la pròpia obra de l´escriptor (cartes, carnets, esbossos, gargots, etc.) són una font ufana que em permetria eixamplar els sentits de la pròpia obra literària.

Kafka parteix amb vaixell cap a Venècia. Musil amb tren cap a Roma. Joyce queda a Trieste. A l´hotel Sandwirth, devora el Gran Canal, Franz escriu el diari. Sap que no pot crear gran art si s´abandona a l´amor i a la vida. Envia una postal a Felice i li diu que tot s´ha acabat: "Ens hem de dir adeu!". És el final d´una correspondència de més de dues-centes cartes i postals. Fa borratxos al diari: "El coit com a càstig per la felicitat d´estar plegats. Viure com més ascèticament millor, més encara que un fadrí, aquesta és la meva única possibilitat. M´aïllaré de tothom fins a l´enervació. Em barallaré amb tothom, no parlaré amb ningú." Kafka continua el viatge cap a la clínica dels germans Erhard i Christl von Hartungen. Aquests metges li recomanen dieta, molt de passeig i molt de rem. La primera setmana fa un sol espaterrant i Kafka viu a una cabana "d´aire" a la platja per respirar-hi oxigen a voler. La segona setmana les temperatures baixen i la neu arriba a les muntanyes. Kafka es muda a l´edifici principal de la clínica, on coneix una al·lota suïssa amb la qual té molta d´empatia: s´inventen contrasenyes per telefonar-se a les habitacions, juguen a conillons pel parc, van a remar plegats. "La dolçor de la malenconia i de l´amor. Que en el bot ella em dirigís un somriure va ser el millor de tot. Només el desig de morir i el fet de seguir resistint encara, només això és amor." Durant deu dies no ha pensat en Felice i se n´ha refet. James Joyce no té sort en els negocis: va intentar dur un cinema a Dublín, importar llana de tweed d´Irlanda a Itàlia, vendre llibres. Tot han estat fracassos. Ara segueix amb les classes d´anglès a la Berlitz School, les classes particulars a ca seva i una sèrie de conferències sobre Hamlet a la Sala Minerva. El diari local, Piccolo de la Sera, destaca que les seves idees són denses i clares, presentades de forma sublim i al mateix temps modesta, amb gràcia i una vivacitat que demostra autèntica intel·ligència. I què fa la intel·ligència serena i esmolada de Musil? Duu uns dies cansat i es colga d´hora. Però no s´adorm de seguida. Sent la seva dona que es prepara al bany. I agafa la plagueta i escriu: "T´escolt rentant-te les dents. Però aquí no acaba tot, ni prop fer-hi. De bell nou hi ha cents de petites accions. Sé que fas via; pel que sembla tot és necessari. Assistim sorpresos al comportament mut dels animals, que sembla que no tenen ànima, i als esdeveniments que els passen del matí a la nit. El nostre cas és exactament igual. No ets conscient de les innombrables vegades que agafes alguna cosa, de tots els actes que et semblen necessaris i resulten de tot punt irrellevants. Però estan profundament arrelats a la teva vida. Jo, esperant, ho not per casualitat." Aquesta escriptura que caça al vol amb passió i tendresa les petites coses també m´emociona. No sé què faré. Tres monòlegs comunicants? Potser.

Compartir el artículo

stats