A
Una claror un poc seca. Ell, el narrador, es trobava entre la forma i l´informe. Havia agafat una història quotidiana, l´havia prenyada i volia assistir-la en l´infantament. Ho tenia tot dins un lloc boirós, el signe d´una transformació, de la circulació entre dos estats, d´alguna cosa difuminada entre la presència i l´absència: un passatge del caos inicial al fiat lux del Gènesi.
Hi ha tantes de coses de les quals en Pau voldria fugir! Per ordre de gravetat: el seu veí gat i epilèptic, els papers del divorci que la seva dona li vol fer signar, el record del drama que ha arrossegat la seva separació, la seva condició d´aturat. Sap que es troba en els preliminars d´un canvi de vida. Però el procés metamòrfic li resulta molt mal de dur.
Ha decidit que anirà a l´oficina de l´atur, posarà anuncis arreu arreu oferint-se com allò que creu que és: cuidador. Li és igual si hi ha molta de competència amb les joves sud-americanes que fan la feina per tant poc. Ell no presentarà gaire títols perquè allò encareix el producte, però podrà assegurar que ha cuidat gent gran molt diferent i encara conserva algunes de les cartes d´agraïment que li donaren.
B
Tot vol surar. Et furgues el nas amb l´ungla i amb ànsia, t´arrabasses totes les crosteres. La sang et lubrica el dit i et permet entrar més endins, hi fas entrar un altre dit, i un altre, i ja tens gairebé mitja mà dins del propi crani. Sents que alguna cosa no funciona per dedins, n´escoltes la pudor com un murmuri sord dins les dues orelles. Has decidit que no et pots passar tot el sant dia dins aquestes quatre parets que peguen a un descampat on hi un fasser menjat pel becut i dues cases mig esbucades que fa uns dies han ocupat una tropa de gitanos. Creus que pots acabar amb aquesta fotgeria, aquest desfici, aquesta mortor que no et permeten relacionar-te amb ningú. I així cada dia t´enfonyes una mica més fins que tens al bell mig de la cara un forat de la mida del teu puny. T´has vist al mirall?
No t´avergonyeix l´erecció inesperada que sobreïx del xandall. Has cercat un poc de porno a l´ordinador i això t´ha fet veure que encara conserves algun glop de potència. Ella, que ara vol el divorci com una condemnada, et va escopir a la cara: no serveixes ni per boixar! Somrius. Quins deuen ser els fonaments bioquímics de la sentimentalitat? Et fas un porro d´una herba que et sembla un poc passada. Voldries pessigar i eliminar aquelles parts de la matèria grisa que no funcionen, les que et fan ser un antisocial i un cabró i un egoista infeliç. Ho enviaries tot a pastar fang.
Et notes dins una vaga general de neurotransmissors. Lobotomia a través de l´autotrepanació, el benestar per l´extirpació, ras i curt. No deixes de servar, de totes maneres, certa esperança de trobar, pel camí, alguna veta d´algun metall preciós que et permeti viure de rendes la resta de la teva vida i oblidar tots els problemes. Et sents un desgraciat.
C
Quin són els elements que determinen les accions futures? En Pau té una amiga. Na Joana va començar a estudiar d´assistent social. I ha acabat com una espècie de monja seglar. Viu a un pis amb quatre dones maltractades i es passa la vida ajudant tothom. Fa uns dies li va telefonar. Ell no la volia veure. Però ella va insistir. Sempre ha defensat el dret a la insistència com a forma de vida. I avui ha aparegut de bon dematí. I l´ha fet aixecar. Havia duit un berenar amb tota casta de llepolies. I un ram de roses mesclades amb nebulosa blanca. Ha hagut de netejar la cuina que s´enfilava de brutor. Ha ficat en Pau dins la dutxa. Li ha trobat, entremig d´un garbuix de roba que feia una pudorada de suor, uns vaquers sense taques, una camisa de quadres escocesos i un jersei de llana gris. Ha ordenat aquella sala, menjador, dormitori. Sembla mentida com unes flors dins un gerro poden transformar fins i tot una soll com aquella. Li diu que no pot seguir així. Li ha trobat una feina que necessita molta d´atenció.
En Pau menja com si fes tota una vida que no sabés que és una llesca de pa amb oli, tomàtiga i cuixot. Ella, darrere les seves ulleres de cul de tassó, el mira i riu. La pacient és una al·lota que fa un any que va tenir un accident de cotxe. I va quedar paralítica. Ara ha passat per un hospital que hi ha a Toledo. L´han espavilada molt. I ha tornat amb una cadira de rodes nova i moltes de ganes de viure. Tu l´hauràs de treure cada dia. Seràs el seu cuidador. Et sents amb cor?
D
Et tems de l´insignificant que ets? Com fil de seda entrares en la trama. Aquella nit t´havia costat dormir. Havies somniat amb un jardí que semblava una selva. Tu volies sortir i hi havia tres portes. Les tres eren germanes, però tu sabies que només n´hi havia una que fos de bon de veres. Les has tocades per veure si podies trobar alguna esquerda. Les has ensumades i no feien olor. Les has mirades i remirades de prim compte sense veure cap diferència de l´una amb l´altra. T´havies de decidir. Quan ho has fet per la de l´esquerra les coses no han anat com et pensaves. La porta s´ha començat a moure i al mateix temps el veí epilèptic ha començat a cridar com un boig i t´ha despertat. Merda! T´has quedat tancat amb un pam de nassos.
Aquell matí tenies la cita amb na Joana: ens veurem a les deu al cafè Líric. Vine ben deixondit que el primer dia sempre hi ha molta de feina. Li he contat a na Margalida que tens una gran experiència, que com ella, t´agrada la poesia i que saps cantar una miqueta. Ha quedat entusiasmada amb el retrat. Esper que em faràs quedar bé.
E
Dansau la taronja. Allò que, finalment, distingeix l´home de la resta d´animals és que no para d´atorgar significat al món; de tirar línies, de fer programes, de proclamar sistemes. El narrador busseja, amb la boca oberta, sense brànquies, engolint l´aigua salada. Els pulmons a punt d´esclatar. Crec que se li està acabant l´oxigen. I veu allà dalt, a la terrassa-hivernacle del bar Varadero na Margalida, asseguda a la cadira de rodes amb un bloc on dibuixa la Seu damunt la mar, i en Pau que li llegeix alguna cosa.
Fa quatre mesos que corren plegats per una Palma plena d´atraccions que cal saber cercar. Perquè en Pau sap que l´única manera d´oblidar el dolor i la desgràcia, la malenconia i la bilis negra és distreure´s. I s´ha proposat que na Margalida estigui sempre viatjant pel setè cel.
Ella no s´ha enamorat d´ell. Ell, sí.
