La primera vegada que vaig anar a Menorca vaig quedar atrapat pel seu paisatge, per la seva gent, per les seves festes, per la seva cultura... Tenia la sensació de trobar-me en un lloc vertaderament especial, on la natura es manifestava d´una manera a la vegada indòmita i amable, i on sobretot regnava una harmonia i serenitat difícils d´explicar. Ara que tant es parla de límits a la saturació turística i de recerca d´un model alternatiu al sol i platja convencional potser hauríem de dipositar la mirada sobre aquesta illa, on a pesar de tot s´han mantingut uns estàndards de conservació i sostenibilitat que són sens dubte un dels principals atractius per a la gent que desitja repòs i tranquil·litat.
Un d´aquests atractius rau indiscutiblement en el denominat Camí de Cavalls, un sender que recorre el perímetre de l´illa al llarg de 185 quilòmetres i que constitueix una sana i suggestiva manera de conèixer els seus nombrosos tresors naturals i paisatgístics. Un dels grans al·licients del Camí de Cavalls és que, en tractar-se d´una ruta sense grans desnivells, permet poder fer-lo xano-xano, és a dir, sense presses i gaudint d´indrets difícilment accessibles en cotxe, la qual cosa el fa summament plàcid i relaxant. Un dels seus inconvenients, si es pot dir així, és que no existeix ara com ara una xarxa de refugis o albergs on poder allotjar-se i descansar, de manera que s´ha de recórrer a establiments situats en les proximitats del Camí, normalment ubicats als nuclis urbans o poblacions més representatives de l´illa. Existeixen en tot cas empreses d´oci que, per un pressupost relativament mòdic, cobreixen aquestes mancances i presten serveis de transport (transfers) i allotjament amb un nivell de satisfacció força acceptable.
Aquest passat cap de setmana quatre bons amics, en Carlos, en Miquel, en Jaume i un servidor, vàrem cobrir el trajecte que separa la badia de Fornells de l´indret de cala Morell en dues etapes, potser les més dures quant a traçat i desnivell de tot el Camí. El primer dels trams ens dugué fins a Els Alocs (21 km), tot passant per llocs tan emblemàtics com el cap de Cavalleria (el més septentrional de l´illa), o els privilegiats llocs de Binimel·là o Pregonda, dos vertaders paradisos per als amants de la natura en estat salvatge i les aigües cristal·lines. La cosa es complica en assolir els turons que, en contínua i ascendent ziga-zaga, menen fins a la solitària cala en Calderer „que il·lustra aquesta col·laboració„, potser el símbol de nombrosos indrets costaners perduts per sempre més a causa de l´especulació i la depredació immobiliàries. A partir d´aquest punt el paisatge esdevé agrest i sense concessions: a penes cap ombra o recés fins a assolir, ja en suau pendent, les immediacions d´Els Alocs, la fi d´aquesta dura però bellíssima etapa.
Després de pernoctar a Ferreries, el segon dels trams ens dugué d´Els Alocs fins a cala Morell (14 km). D´aquest recorregut cal destacar la cala del Pilar i les platges que conformen la magnífica vall d´Algaiarens, d´arenes blanques i aigües transparents. Tanmateix no cal menystenir racons com ara el macar d´Alforinet, on els còdols arrodonits i rogencs proporcionen al paisatge una aparença gairebé espectral. En aquesta etapa abunden també les pinedes i garrigues sota les quals el Camí de Cavalls transcorre serè i ombrívol, lluny de les inhòspites arideses característiques de la jornada precedent, si més no en el seu darrer i esquerp tram.
Tot plegat va tenir un bell epíleg el diumenge 18 a Fornells, on el nostre fill major participava a la Half Triatló Menorca, una de les proves més emblemàtiques del calendari d´aquesta bella i sacrificada modalitat esportiva. Tot i les adverses condicions meteorològiques „va ploure de valent durant bona part del matí- va arribar a la meta amb un registre que li permeté assolir la segona posició de la seva modalitat (18-24 anys). Una fita que no entrava en els seus plans i que culminà emotivament en un podi que dedicà a un familiar molt estimat, el tio Toni, que ens deixà ara fa poc més de mig any i que constituí tot un exemple de lluita i superació contra l´adversitat, un valor inherent a l´extrema duresa del Triatló reflectit en aquell instant íntim de plenitud i saludable orgull.
Aquest és només un tast „petit, en som conscient„ de Menorca. Tanmaeix us convid a assaborir-la en tota la seva intensa i serena diversitat, amb la convicció que si ho feis amb la cura i respecte que mereix no en sortireu defraudats.
