Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Manual d´encarnacions

Tot és un trencaclosques

Acab d´arribar, estimat Dàior, de fer d´espia. Llegir és espiar. Llegir és molt més espiar que veure-hi

Tot és un trencaclosques imatge de Mateu Coll

La frase següent és falsa. La frase precedent és vertadera. Na Xisca ha decidit que vol fer el mateix que el príncep Franz Joseph Maximilian Lobkowitz, que va ser el protector de Haydn i de Beethoven. Al seu palau de Viena, en una petita sala que pegava defora, va fer col·locar un mirall a la dreta de la finestra que li permetia observar el carrer i els vianants sense que el veiessin. Restava hores assegut davant el mirall. Na Xisca ha decidit que la finestra de la cuina que pega al carrer dels Sis Pins, on passen tots els guiris que van cap a la cala Entornell, és el millor lloc per instal·lar aquest giny. Ha telefonat a en Tòfol, el fuster, perquè l´endemà véngui a prendre mides. Li explicarà com ho vol. Després només haurà d´anar a cercar el mirall. Es convertirà en una voyeuse quotidiana. Tot aquest trull l´excita molt. Na Xisca està segura que aquesta invisibilitat „veure sense ser vista„li produirà una excitació eròtica quan es conjuguin la visió i el plaer com en un somni nocturn. L´altre vespre quan va anar als excusats del cinema, mentre estava asseguda a la trona, va veure dins el gran mirall dels rentamans, per la retxillera de la porta un poc oberta, dues dones que es besaven a la boca i es tocaven amb passió. Es va masturbar i va ser feliç.

Una persona que parla es pot contradir. Una persona que sent no té el poder de contrasentir. Per un espiell que hi ha dins el rebost na Xisca mira el fuster, en Tòfol, com pren mides amb molta de parsimònia. Ella, abans de dir que partia per fer unes compres, ha deixat com si no-res un parell de revistes pornogràfiques de dones nimfòmanes damunt la taula de la cuina. En agafar l´escala per mirar una alçada des d´un costat, en Tòfol ha descobert les revistes. S´ha aturat. Ha deixat l´escala devora la finestra. Ha estirat la persiana. S´ha produït una baixada de la llum càlida del carrer. Ha anat cap a la sala per comprovar que na Xisca havia partit. Li havia amollat que sortia a comprar un poc de fruita i que tornaria al cap de mitja hora. Ha començat a fullejar les planes d´imatges de dones que fan tots els moviments i gests del kamasutra.

Na Xisca li mirava el paquet dels vaquers amb molta d´atenció. Ha vist que mentre passava el temps i les planes en Tòfol enravenava. Allò li ha produït un commoció forta i s´ha posat a tremolar. Els ulls li espirejaven i l´entrecuix li quedava tot aigualit. Després ha vist com en Tòfol es tocava amb la mà dreta, gran i peluda, de dalt a baix, de baix a dalt. Ell s´ha baixat la cremallera de la bragueta i se l´ha treta. La tenia negrosa i gruixada. Amb molta de lentitud, mentre seguia girant les planes de la revista pornogràfica, es feia, a poc a poc, una palla. Na Xisca, del rebost estant, també s´ho feia a les totes. Quan ell s´ha corregut ha amollat uns alens espessos i ha gemegat com si tingués molt de mal. El esquitxos de verrim han pegat damunt el marbre vermell de la taula. S´ha tret un mocador de la butxaca i s´ha eixugat. Se l´ha ficada dins l´eslip i s´ha apujat la cremallera. Després ha anat al rentador i amb un pedaç ho ha recollit tot. I ha tret el Fairy i ha fet la taula neta, el mateix pedaç, i ha tirat l´aigua bruta de la pica. Amb un cànyom penjat devora l´escalfapanxes ha acabat de fer la neteja i s´ha eixugat les mans. Després ha tancat les revistes, ha obert l´escala, ha agafat la cinta mètrica i ha pujat fins a dalt de tot. Na Xisca s´ha hagut de tapar la boca per mor dels gemecs rabiosos de gust d´aquell pluriorgasme que la feta li ha produït. Per matar Medusa Perseu ha de veure sense ser vist. La mata gràcies al retorn de la seva visió sobre la superfície d´un mirall de bronze. Cal no oblidar-ho: Veure mata.

Els penya-segats, els fondals, les cales, els cims són les gran obres del temps. He tornat de la feina devers les vuit del vespre. No tenia cerveses. Només un glop llarg d´Heineken gelada podria treure´m la set. He anat a l´Eroski que hi ha a la cantonada de la plaça del Vapor. La cortesia amb la gent fa que hagis de parlar. I amb aquell dia tan atrafegat de feina no tenia ni ganes, ni força de saludar la caixera. M´ha demanat si volia una bossa de plàstic i li he dit que no amb un gest. Després he pensat que era una animalada perquè aquells pots de cervesa eren mals de dur. Però ja no hi havia remei. Al carrer m´he enginyat com he pogut. En arribar a ca nostra una veinada amb un nin petit que xisclava com un condemnat m´ha mirat amb cara d´oi. Amb aquella endemesa d´Heineken deu haver imaginat que era una gatona. Tenia ganes de dir-li que sí, que era una alcohòlica perillosa. Però li he fet una capada maligna i m´he ficat dins el meu cau. Les cerveses m´han caigut en terra quan anava a tancar la porta. Una ha esclatat i hi ha hagut sabonera pertot. Quan em dedicava a fer virgueries amb la fregona ha sonat el telèfon. L´he deixat sonar. Després s´ha aturat cop en sec, i s´ha posat a sonar el mòbil de la bossa. També l´he deixat sonar. Després ha començat a sonar el fix. He despenjat amb una veu de mala pècora. Era la meva germana. M´ha amollat que el nostre pare s´acabava de morir. He quedat indecisa: calia que anàs a dormir després del dia espantós que havia tingut a la feina. Demà hi havia quatre cites ineludibles. Per altra banda quan un pare es mor cal anar a vetlar-lo a la capçalera del llit. És així? No en tenia ni idea. La meva germana ha dit que m´esperava, que ells tots sols no podien fer totes les diligències necessàries en aquests casos, que em necessitava. Na Lali em coneix i sap que som al·lèrgica a aquesta casta de situacions. Sap entendre els sentiments familiars complexos amb una rara fluïdesa. Li hauria dit que estava molt cansada i que parlàs amb els de la funerària que ho arreglaven tot. Per això pagàvem. Després m´ho he repensat i li he contestat que agafaria el cotxe i aniria a ajudar-la. Però que ella ja sabia que jo era molt estugosa i que totes aquestes coses em deixaven molt tirada. Que els de la funerària i ells triassin el bagul i tota la pesca. Li he recordat, encara que ho sabia prou, que calia avisar l´imam per a la cerimònia de l´enterrament. M´he posat un vestit sastre de color gris marengo i he decidit que encara que mon pare no s´ho mereixia aniria a veure les seves despulles.

Mentre conduesc per la ciutat sense trànsit record que quan vaig presentar-me a les proves per a la meva feina d´interiorista vaig dir que mon pare era mort. No podia explicar que era filla d´un marroquí desgraciat que havia embarassat una mallorquina de poble, li havia fet dues filles i havia partit a córrer món. Quan havia tornat, vell i malastruc, nosaltres ja érem granadetes. Ell estava molt malalt de càncer. I mumare feia dos anys que s´havia mort d´un infart. La meva germana, que era una santa, l´havia acollit i cuidat. Jo m´havia encastellat en el meu rebuig i no l´havia anat a veure mai.

Quan enfonses els dits dins la mar toques totes les voreres. L´imam avança cap al bagul. El silenci sobrevola el cementiri petit amb tres xiprers rònecs. No se sent ni el cant dels ocells. Sembla que la natura ha deixat de respirar i el cor ja no batega. L´imam entona un lent recitat, una salmòdia que algunes de les dones velles amb vel negre repeteixen baixet. Em sent amb ganes de tocar la força, el sexe, la panxa, els genolls, els peus, les empremtes dels peus d´aquell home que em va engendrar seguint un camí de pudor de cada vegada més humà. Record que una vegada quan era petita i estava malalta em vaig colgar amb la camisa bruta de mon pare i l´endemà ja estava curada. Pens que aquell home que jeu mort dins el bagul amb un ram de roses grogues damunt em va traspassar aquella força genital que mou els meus dies i les meves nits. Ho mir tot com una simfonia harmoniosa.

Compartir el artículo

stats