Confés que abans d´anar-hi, recomanat per uns bons amics, ignorava què eren les Cinque Terre i on es trobaven situades en el mapa. Es tracta de cinc poblets de la costa lígur italiana que conformen un parc nacional d´una bellesa natural i patrimonial realment impressionants, distribuïts regularment al llarg del litoral en un tram de 28 quilòmetres: Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. No debades l´any 1997 les Cinque Terre, juntament amb Porto Venere i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
El nostre viatge començà a Bolonya, on anàrem en vol directe des de Palma. Des d´allà i en dues hores de tren arribàrem a La Spezia, la capital de la comarca i el lloc d´on surten els trens cap a les Cinque Terre. Nosaltres havíem decidit fer estada a Portovenere, una tranquil·la localitat marítima que limita a l´est amb el Parc Nacional i d´on també surten nombroses embarcacions que recorren aquest privilegiat tram de costa, probablement la millor manera d´apreciar l´harmonia i la singularitat d´aquests pobles. Una altra bona manera de conèixer l´indret és adquirir l´anomenada Cinque Terre Card, un abonament diari que permet recórrer amb tren o a peu (s´ha de pagar per accedir als senders, degudament senyalitzats) l´entorn urbà i natural (la verdor és a estones exuberant, característica del bosc mediterrani) que ha fet de les Cinque Terre una destinació a tenir en compte a l´hora de programar un viatge dels anomenats "especials". Això no obstant convé advertir que es tracta de localitats més aviat petites, molt sensibles a l´impacte humà i a la massificació, un perill que amenaça l´indret i que poguérem comprovar tan bon punt desembarcàrem en el primer dels pobles. Totes les viles tenen accés directe des de la mar tret de Corniglia, situada just enmig i tal vegada la més interessant de tot el conjunt.
Portovenere i el Golfo dei Poeti
Un comentari a part mereix la plàcida localitat de Porto Venere, situada a la bocana del Golfo dei Poeti (Golf dels poetes), anomenat així perquè en aquest espectacular indret hi feren estada, entre d´altres, escriptors de la categoria de Dante, Lord Byron, Mary Shelley, George Sand, Cesare Pavese o Marguerite Duras. A la part posterior del poble i ubicat sobre un turó que guaita la mar oberta es conserven les runes d´un notable castell als peus del qual es localitza la Gruta de Byron, una enorme cavitat ran de penya-segat que recorda la nostra Cova Blava de Cabrera i de la qual la tradició afirma que el gran poeta anglès hi anà nedant després de cobrir la distància entre Lerici i Portovenere, situades respectivament a un cap i l´altre del Golfo dei Poeti. Però Portovenere és, sobretot, una deliciosa localitat-balneari que recorda una mica l´incipient turisme de la Mallorca dels anys 60, amb el seu turisme familiar i silenciós, respectuós amb l´entorn i d´una pulcritud gairebé exquisida. Això sí, no hi cerqueu platges ni arena fina, per bé que la gent aprofita el més mínim espai per estendre la tovallola i remullar-se en les tranquil·les aigües d´aquesta petita joia, esdevinguda per mèrits propis la capital turística i cultural del Golf dels Poetes. Ah!, i una recomanació: passau dels restaurants cars i excessivament turístics que voregen el port i anau a degustar un saborós i barat cucurutxo de peix o verdura arrebossats, que encara es poden adquirir en algun dels locals més tradicionals i normalment allunyats del trull, no us en penedireu!
Bolonya
Les Cinque Terre es poden visitar gairebé en dos dies, per la qual cosa, si us sobra temps, us recomanam que dediqueu un dia o dos a aquesta bella i jove ciutat del nord d´Itàlia. A part d´un notable patrimoni (mereix la pena visitar la basílica de Sant Petroni, una de les esglésies més grans d´Europa, o pujar els gairebé cinc-cents escalons de la sòbria i espectacular Torre Asinelli per contemplar una de les més belles panoràmiques de Bolonya), constitueix tot un plaer passejar-hi sota les voltes que coronen la majoria dels carrers del centre històric, especialment les que recorren la Via dell´Indipendenza, vertadera artèria urbana i comercial de la ciutat. Un altre dels al·licients de Bolonya (tornem-hi torna-hi!) és la gastronomia; hom diu que és un dels llocs on es menja més bé de tota Itàlia, i us podem assegurar que no van gens errat de comptes. La pasta, sempre fresca i sota múltiples formes i varietats, és sens dubte la reina de les nombroses trattorie que hi ha repartides per tota la ciutat. Això sí, anau en compte amb les consumicions: mentre el menjar és relativament barat i assequible, el preu mitjà d´una cervesa, almenys als restaurants del centre, no baixa normalment dels 5 euros...
Us convidam a descobrir tot això pel vostre compte. Na Maria Bel, na Cati, en Lluís, na Judith, en Miquel i un servidor quedàrem gratament sorpresos de l´eixida. Pel que fa a la visita a les Cinque Terre, millor si podeu evitar els mesos d´estiu, això sí. Tal com succeeix a la nostra Roqueta, les aglomeracions són inevitables i no és la millor temporada per gaudir amb tranquil·litat dels seus atractius que, d´altra banda i com hem tractat de relatar-vos, són molts, bells i variats.
