Bell amic, Dàior, et salud com l´ermità que aconsella Fèlix al Llibre de les meravelles de Llull quan li diu: "Scientment vos faç aytals semblances per ço que vostre enteniment exalcets ha entendre, cor on pus escura és la semblança pus altament entén l´enteniment que aquella semblança entén".
Crec, Dàior, que cal que meditis un poc aquestes paraules alades de mestre Llull perquè dins la seva aparent senzillesa amaguen tresors de saba i de sabor. Com més negranit hi ha en la semblança, com més enfora són les relacions que uneixen dues coses, més saviesa, més enteniment i més imaginació caldrà per comprendre i reconèixer la semblança que mantenen aquestes coses.
Repeteix-te, Dàior, que quan més fosc és el saber, més alt és el coneixement que s´assoleix. Paraula de Llull.
A
La realitat és l´ombra de la paraula. Na Rosa feinejava amb els cossiols que hi havia devora la fonteta que sortia de la mina d´un marge d´oliveres. Dins el conró de les tomatigueres en Francesc comprovava de bell nou que la nit passada les rates havien tornat a atacar. Les tomàtigues madures estaven totes menjades i s´havien carregat un bon tros de l´entrellaçat de canyes. Li va pegar un atac de ràbia. Llavors va ser quan va sentir el renou d´un motor de cotxe que arribava i va escoltar les exclamacions i les rialles de na Rosa. Segur que ja són n´Andreu i en Jordi. Quin gust! Potser ells saben alguna cosa per matar aquestes bèsties. He d´anar alerta a parlar-ne davant na Rosa perquè és tan poruga que si li dic res començarà a agafar manies. I una porada. No li faltaria més que això amb la mitja depressió que passeja des que la tragueren del magatzem i amb tot l´embull de cap que duu amb la tesi doctoral.
Com pots veure, Lector dels mil i un sexes de l´esperit, la situació és senzilla, però plena de problemes quotidians, domèstics i personals. Na Rosa és una ni-ni de luxe: ni estudia, ni fa feina. Desmotivada, apàtica i desorientada ha decidit fer una tesi doctoral sobre documentals turístics a Mallorca. Va acabar els estudis d´audiovisuals a vint-i-nou anys i, des d´en fa quatre, viu amb en Francesc. No va trobar cap altra feina que promocionar perfums, xoferessa de rodatges, i vendre telèfons mòbils a Media Market, i fa un any que la tragueren per retalls de personal.
En Francesc és llicenciat en econòmiques. Té trenta-cinc anys i ja ha fet feina a dos bancs i a una empresa d´informàtica. Ara ja no cobra ni l´atur. Deuen tres mesos de lloguer de la casa. Han agafat com a rellogada na Fàtima, una marroquina de vint-i-cinc anys, pintora sense papers que fa de dona de fer feines a l´hotel El Port.
N´Andreu i en Jordi són una parella que na Rosa ha convidat per veure si els pot encolomar el petit apartament que han fet als sestadors i així tenir una altra entrada de doblers. N´Andreu té un pare molt ric que ja li ha pagat dos curtmetratges de ficció i un documental. En Jordi, fill d´un fabricant de teixits de Barcelona, escriptor, podria ser un bon contacte perquè en Francesc pogués trobar feina.
Som al mes d´agost. Fa uns dies tòrrids, molt xafogosos, els cossos i els cervells van alçurats amb una calitja potent que converteix la línia de l´horitzó en una taca de niguls on el cel i el mar es confonen dins una boira blavosa, d´un blau blanquinós que ho empastifa tot.
B
La mirada és l´erecció de l´ull. L´escriptura veu, la imatge observa, el silenci crida, el sexe calla i els sanglots es posen en moviment.
En Francesc ja no pot pus de rates. Ha descobert cagallons dins el bidet. Sort que na Rosa sembla que no es tem de res. Cerca a internet i troba Plagues attack, S.L. Hi telefona. Queda l´endemà al bar Foradada amb un exterminador de plagues, el senyor Biel Maria Quart.
C
La seva veu i la seva dicció tenien la qualitat d´estar amarades amb una nostàlgia de silenci. Tot d´una que vaig veure en Biel Maria assegut a la terrassa del bar que pegava damunt els vells rentadors públics de Deià vaig saber que era un home bo. Ens entenguérem com si ens coneguéssim de tota la vida. Era llarg i prim com un bonjesús i duia una cabellera onada d´un castany clar que li pegava damunt les espatles. La fesomia li regalimava serenitat i dolçor. Li vaig explicar que hauria de dissimular amb na Rosa i la resta de gent que vivia a Ca na Salerosa. No volia cap atac de pànic. Ho va entendre tot d´una. Em va dir que les rates podien transmetre la pesta bubònica, el tifus, la ràbia, la leptospirosi i la triquinosi. Que contaminaven l´aigua o els aliments amb salmonel·losi, cariomeningitis limfocítica, la teniasi i la malaltia de Weil. Li vaig dir que creia que eren rates tragineres. Em va assegurar que segurament eren Ratttus rattus que transmeten fins a vint agents patògens.
Vàrem decidir que el presentaria com a un vell amic hortolà. Em va assegurar que amb una setmana es veia amb capacitat per destruir la plaga.
Quan arribàrem a casa vaig dir que duia un convidat. Tots, quan el varen veure, quedaren encantats d´aquell amic meu que passaria una setmana amb nosaltres per ajudar-me.
D
No fa falta conèixer qualcú perquè t´importi. Després d´haver parlat de tots els temes d´actualitat, de la vida i de la mort, primer es retiraren n´Andreu i en Jordi, al cap d´una estona na Rosa i, després d´uns xiuxiuejos de complicitat, en Francesc. En Biel Maria va dir que quedaria una estona tot sol prenent la fresca i llegint.
Na Fàtima va arribar devers les dues i encara el trobà despert. Es presentaren. Na Fàtima conservava una genètica de supervivència tan potent que li permetia centrar-se en allò que li importava i afrontar el present amb humilitat però amb força. Tot d´una intimaren. Ella va dir que si volia li podia mostrar els seus quadres. Quan entraren a la seva habitació en Biel Maria es va entusiasmar amb aquells paisatges d´una delicadesa i sensibilitat que l´emocionaren. Els grins cantaven dins la fosca.
E
El perill forma part del paisatge. Quan has dit això, Biel Maria, t´he mirat com es contemplen les coses impossibles, com s´aprèn l´idioma de l´absència. Ens havíem passat tot el dematí junts, primer a l´hort contemplant les destrosses de les rates als pebres i a les albergínies, també a les tomàtigues. Jo et veia fer les coses més senzilles com si fossin aventures d´Indiana Jones. Quan era quasi l´hora de dinar ja m´havies mostrat per on venien els rosegadors i tots els desastres de l´hort estaven adobats com per un miracle. Hem dinat amb na Rosa. La parella de Barcelona havia partit d´excursió i na Fàtima no ha sortit de la seva habitació perquè volia pintar. Na Rosa estava nyica i s´ha retirat després del cafè.
Hem aprofitat per anar a l´apartament de la parella de Barcelona per mirar si hi havia cagallons de rata. Tot estava net. He fet un alè. Després ens hem assegut al sofà i ens hem posat a parlar baixet. No sé com ens hem abraçat tant de temps. No sé com he fet tot allò amb tu, estimat Biel Maria.
F
Configuració d´una carícia. En Biel Maria estava devora el safareig completament nu, tot sol. Na Rosa s´hi ha acostat com enlluernada. I ha començat a acaronar-lo amb la lentitud dels segles. Ell no es bategava. Després na Rosa li ha posat la llengua damunt els mugrons rosats, damunt la verga enravenada, damunt els llavis lluents. Això ha durat molt de temps. Estaven tots sols com si fossin la darrera parella sobre el planeta.
G
Quan certs éssers s´estimen tremola la terra. Feia cinc dies que en Biel Maria era allà i tot havia canviat a Ca na Salerosa. Semblava que una atmosfera de tendresa impregnàs totes les coses. Les rates havien partit escapades.
Avui, el sisè vespre, en Biel Maria ha anat a comprovar que a defora de l´apartament les trampes de les rates estaven buides. Llavors ha vist que n´Andreu i en Jordi, despullats damunt el llit, es nuaven. I quan ells l´han afinat han somrigut... i l´han convidat a la festa. Tota la nit s´ha posat a tremolar i els rosegadors no han tornat pus mai més a Ca na Salerosa.
Aquells personatges ja sabien que la plaga més perillosa és la submissió de les persones, la cobdícia que arrela en tots nosaltres. I que l´única plaga que fa mal de veres és la podridura interior.
