Pocs mesos després de la Cimera del Canvi Climàtic a París, llegim que l´any 2015 ha estat el més càlid de la història recent, i que gener i febrer també han batut rècords de temperatures. A Balears els efectes ja són tangibles, amb un hivern que arriba tard i una sequera visible molt abans de la temporada d´estiu. La situació d´urgència climàtica és evident, i no podem esperar a 2050 „quan haurem d´haver eliminat la nostra dependència dels combustibles fòssils„ per actuar. Igual que és evident que la solució, una veritable transició energètica, no consisteix simplement a instal·lar i connectar plaques solars o aerogeneradors.
Per començar, no té cap sentit parlar de canviar d´on ve l´energia si no parlam de quanta en necessitam. Fins recentment, la demanda energètica es considerava una cosa indiscutible, imposada, que no es podia canviar i que el sistema energètic havia d´acomodar sí o sí. Però de la mateixa manera que estam aprenent que no necessitam més sinó millor turisme, o que l´expansió urbanística acaba empobrint en lloc d´enriquir, estam aprenent que una millora del benestar de la societat no ha d´anar lligada a un creixement etern del consum energètic. Un dels objectius de la futura llei d´energies renovables i eficiència energètica „un dels Acords pel Canvi„ ha de ser, per tant, qüestionar aquesta idea de la demanda en continu creixement, i fixar l´estalvi energètic com a eix tan fonamental (o més) de la política energètica com ho pot ser la generació d´electricitat o la seva distribució als consumidors.
També està clar que un full de ruta cap a un model renovable ha de preveure tant un augment de renovables com una disminució de combustibles fòssils, i és per això que un dels objectius del Govern a curt termini és precisament fixar el calendari de tancament de les centrals tèrmiques de les illes, començant per les de major impacte sobre la qualitat de l´aire i el canvi climàtic.
Una altra part fonamental de la transició energètica ha de ser l´apoderament de la ciutadania: que aquesta no sigui només un client del sistema energètic sinó que hi jugui un paper actiu. Per això estam posant en marxa mesures per fomentar l´autoconsum d´energies renovables, com ara eliminar taxes i barreres administratives; impulsar l´autoconsum a edificis públics; i, ben aviat, línies d´ajuda per a la instal·lació d´aquests sistemes per part de la ciutadania, empreses i institucions. El desplegament de la futura llei autonòmica d´energia també haurà de promoure que les instal·lacions energètiques tenguin un component social i col·lectiu, i aspirin a models com els de països del nostre entorn on una proporció dels projectes ha d´estar oberta al fet que hi pugui invertir la ciutadania de la zona.
Al mateix temps, ens trobam amb una normativa estatal restrictiva amb les renovables. D´una banda, es penalitza l´autoconsum amb l´anomenat "impost al sol". De l´altra, la generació amb combustibles fòssils a les illes cobra per unitat d´energia tres vegades més que el que cobren els productors renovables. En aquestes condicions, es fan econòmicament inviables els projectes renovables de mides reduïdes, que serien més fàcils d´ubicar en llocs degradats o sense impacte visual.
Per tant, tot i que sabem en quina direcció volem moure el model energètic, la construcció d´aquest model no està lliure d´obstacles. Però des de juliol de 2015, treballam per construir-lo (primer, amb mesures concretes immediates; després, amb la redacció de normativa) mentre lluitam per combatre un marc legal imposat des d´un gris edifici a Nuevos Ministerios que no té cap interès per un canvi energètic.
Mentre construïm el futur energètic que cercam, però, els 34 anys que ens separen del 2050 es van reduint. Mentre treballam per aquest model ideal, el 97 % de la nostra electricitat continua provenint de combustibles fòssils, principalment carbó. Mentre lluitam contra la regulació estatal, continuam contribuint al canvi climàtic a un ritme esgarrifós.
La transició energètica ha de ser equitativa, democràtica i sostenible, i ha de començar ja: partint del 3 % actual d´aportació renovable a Balears i del fet que en quatre anys se n´ha instal·lat un sol megawatt, tenim molt per fer. Ens podem permetre no avançar en renovables fins que no tinguem solucionat el marc legal energètic a Balears i a Madrid? Podem construir una veritable transició sense començar per trobar un encaix al que ja és viable, mentre continuam creant les condicions perquè també es faci viable el tipus de projecte al qual aspiram? Serem capaços d´instal·lar els milers de megawatts d´energia renovable que necessitam per a 2050 si no començam ara a fer passes concretes en aquesta direcció?
A la Cimera de París, una reivindicació central dels representants ecologistes era que no hi havia temps per perdre, que l´hora d´actuar és ara. Mentre continuam construint el futur energètic de demà, doncs, actuem avui i reconeguem, també amb fets, la urgència climàtica en què ens trobam.
(*) Director General d´Energia i Canvi Climàtic del govern balear
