Estimat, Dàior, avui no estic alegre. Per això no em facis gaire cas. Però escolta´m, tanmateix. Qui sap si en morir podrem llegir el llibre de la vida. Només en veurem les retxes quan ja serem ombres. No sap ningú d´on ve ni cap a on va. Te n´aniràs i no has de tornar pus mai. Som una espira entre dues ombres. Passam com un buf.
Aboca´m, Dàior, un poc de vi.
A. L´altra cara del vent. Una dona està asseguda entre dos homes a la part de davant d´una furgoneta en marxa. És de nit. Fa una pluja de clauet. Només se sent a prop el renou de les escombretes de l´eixugaparabrises que lleneguen damunt el vidre amb una certa estridència, i d´enfora els altres cotxes que circulen per aquella carretera ampla. Tots sembla que miren a l´enfront negre i es peguen ullades de biaix, sincopades. Els fars dels cotxes que van en direcció contrària els enlluernen amb intermitències. No es mou ningú, però alhora no hi ha ningú al seu lloc. L´al·lota comença a desembotonar el bergant del costat del passatger, un jove ros amb cara d´àngel amb rissos com un efeb pasolinià; ella s´assembla a una versió verinosa de Maria Callas. Ella l´acarona, ell resta passiu, sense un gest. Ella s´obre la cremallera de l´impermeable daurat, sota el qual va nua, i puja damunt ell per, lentament, posar-se a tocar-la-hi. Té la mirada fixa, mostra les dents, els collars llargs copegen contra el ventre i les mamelles, els colors projectats des de defora a través de la cortina de pluja marbregen el seu cos amb reflexos blavosos, groguencs i vermells. El conductor no pot pus. Atura el cotxe devora la cuneta. Agafa l´al·lota. Ella lluita. Després, cop en sec, se li aferra al coll i el besa amb violència mentre el desembotona a grapades. Se sent un renou fort de calabruix que copeja els vidres i el sostre.
B. El mal: la ruptura del lligam amb l´altre. Crec que va ser quan vaig entrar al pàrquing de la plaça Major que el vaig veure. Anava amb vaquers i duia una americana marró i una bufanda negra. El vaig afinar que em mirava les cames. Sempre he tingut aquest punt de saber on em miren els homes. Vaig fer via per arribar a la màquina de pagar. Això va ser ràpid. Després, cap al cotxe, que era devora el taller, a l´altra planta. Duia les tennis, que em permetien anar de pressa. No em vaig girar ni una vegada en tot el temps. Quan vaig fer voltar la clau del contacte em vingué al cap la claraboia de l´habitació on el malanat té tancada aquella al·lota. Viure més de cinc anys dins un cau amb un quadrat de cel, parir-hi un fill i criar-l´hi sense res més que el que cap dins una cambra petita m´era quasi inimaginable. Em sentia com aperduada amb els records de la pel·lícula, que m´havia produït massa angoixa. Crec que em vaig témer que un cotxe em seguia quan ja havia entrat dins les avingudes. Segur que això és un efecte del film. M´ha agradat, però m´ha estressat. Quan em vaig aturar al semàfor el vaig veure. Aquell individu era el mateix del pàrquing. I em seguia. Podria ser una casualitat. Vaig mirar d´anar més a poc a poc. Ell també. Vaig agafar cap a la plaça de l´Olivar. Ell també. Vaig tornar a voltar cap al Sindicat. Ell també. Ara ja podia estar-ne segura. Vaig anar cap al carrer Aragó. Ell, darrere. La via de cintura, un bon lloc per despistar-lo. Ara ja ho havia agafat com un joc. Hi havia bastant de trànsit i això m´ajudava. A la sortida de Sóller vaig fer com si sortís i en el darrer moment vaig continuar dret. Ell se´n va témer. Per això se m´acostava quan podia. Jo el deixava enrere. A la sortida de Son Rapinya hi va haver sort. Hi havia molt de trànsit i ell es degué despistar. Quan era devora la clínica Juaneda vaig veure que no em venia darrere. Però no me´n fiava. Vaig fer una voltera molt grossa fins al Terreno. I vaig tornar pel passeig Marítim. Havia desaparegut. Quan vaig arribar al meu piset del Molinar vaig telefonar a na Clara i li vaig dir que no volia tornar a veure pel·lícules tan bones però tan fortes. I li vaig contar fil per randa la feta. Na Clara em va demanar si havia agafat la matrícula per a la denúncia. I no se m´havia ocorregut ni per un moment. Ets poma!, em va cridar. Qualsevol dia et passarà un denou. I em vaig prendre un orfidal per dormir tranquil·la.
C. El so del plaer al fons de l´aigua. Ha desaparegut la meva mare. He anat a la policia. L´inspector és molt alt i té una quarantena d´anys. Ho pens quan em demana la meva edat: denou. Li don totes les referències. Vivim plegades des de la mort del pare. Ell en pren nota. Em diu que no em mogui del pis. Que segurament la mare em telefonarà. Que posa en marxa tot el procediment. Són les onze de la nit. Mumare no ha telefonat. L´inspector m´envia un uatzap: Seré a ca seva d´aquí a mitja hora. Bones notícies. Em maquill un poc. Em pint els llavis. Arriba. M´explica que algú l´ha vista a prop de l´estació. Es treu l´americana. S´asseu a un extrem del sofà amb forma d´ela. Li servesc una cervesa. M´assec a l´altre costat. També a l´extrem. Ell té les cames eixancades. Diu un parell de coses més sobre mumare. Li dic: tu has vengut aquí per seduir-me. Ell acarona el forat de la botella de cervesa. Tot esdevé progressivament sexual. Estic molt excitada. Em trec la brusa i els sostenidors. Els cabells llargs em tapen els mugrons. L´inspector no es mou. Beu petites glopades. Em trec la faldilla i qued en bragues. No em moc del meu lloc. Ell no es mou del seu lloc. Ell diu: Les teves mamelles són perfectes. Em posa de pell de gallina. L´estic tocant dins el cap. La seva pell un poc vermellosa I no s´acosta ni un mil·límetre. Abans de córrer-se cap a mi l´inspector em demana si això no em molesta. Li dic que no. L´inspector, tot vestit, s´asseu devora, a dos pams. El ritme lent dels preliminars comença: ell m´acarona els cabells. Els pits. És això, que vols? El sí ofegat per l´emoció del meu coll fa que em besi i els dos cossos cauen un damunt l´altre, un dins l´altre. I en aquest moment obr els ulls amb el timbre del despertador a tota.
D. Retrobar la intensitat. Quan men no hauria de pensar. Això m´ho ha dit moltes de vegades aquest mig noviet que m´he fet, n´Eduard, que és psicòleg i crec que em vol emprar de conillet d´índies. Fa poc em demanava si podria llegir la meva plagueta, on apunt els somnis que solc tenir quasi cada nit. Aquell de l´al·lota i els dos homes dins la furgoneta davall la pluja m´agradaria molt veure com l´has resolt. Li vaig dir que això pertanyia a la meva intimitat. Molt més que la meva pantafena o el meu clatell. Es va posar a riure. Tens una idea molt singular de la intimitat. Potser t´hauria d´enviar al divan d´un amic psiquiatre. Ens vàrem posar a riure i pegàrem un pinyol d´aquells que m´agraden: dins el saló damunt la mar i amb la inconsciència de dos adolescents calents que ho fan d´eima. Però ara conduesc i hi ha molta de circulació en aquest barri de Cas Català. Quan ens hem aturat al semàfor l´he vist que em mirava. Era ell. El de l´altre vespre, el del pàrquing de la plaça Major, el que vaig veure en sortir d´aquella pel·lícula tan bona i tan angoixosa, L´habitació. Faig com si no sabés que el tenc a devora. Quan som al passeig Marítim tornam a coincidir. Seguesc cap a l´autopista de l´aeroport i veig pel retrovisor que em ve darrere de ben a prop. Passen les diverses sortides, i ell darrere darrere. A la sortida onze partesc a tota. I ell, darrere. Quan som davant la Porciúncula, volt al carrer de l´esquerra. I ara som jo i ell darrere per aquell carrer sense cases. En un lloc on hi ha com una petita placeta devora un pinar m´atur. I ell s´atura. Baix del cotxe. Me´n vaig cap al seu. Obr la porta del passatger. Ell em mira estranyat. Crid. Què vols? Em vols dir què vols? Ell calla. Jo crid de cada vegada més. M´assec al seu costat. Li baix la cremallera dels calçons. La hi trec i començ el vaivé. És això que vols, fill del dimoni? El mir com una fera ferotge mentre no m´atur de fer-li la mà. Quan està a punt de vessar m´aixec i partesc corrents. No l´he tornat a veure.
