Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies

Carnaval

Carnaval

Hem entrat al cicle festiu del Carnaval. Vénen hores jocoses de disfressats i gresca. Per uns quants dies ens oblidaren del senyor M. Rajoy, de la senyora Soraya, dels jutges, dels fiscals. Ens en riurem d´ells, que és temps de burla i tot és permès, temps de provocació i de xaranga. Però de burla controlada, de provocació consentida. Les llibertats d´aquests dies són llibertats vigilades. Però, no ho és sempre vigilada, la llibertat? Llegesc a la premsa que monsenyor Rouco vol expulsar del convent sor Llucia Caram, treure-la de monja i que se´n vagi a ca una puta. Troba que està polititzada en excés. Ella ha elegit l´Evangeli. El monsenyor es vesteix de diable, perquè és Carnaval. El món a l´enrevés. Hi ha monsenyors que fan la impressió que, si no deixam de creure en Déu, mai no serem bones persones.

Antigament les baralles eren entre el Carnaval i la Quaresma. Mossèn Alcover ho explica en alguna de les seves contarelles: es topaven enmig de la plaça el caporal dels carnissers amb el caporal dels peixaters i "s´envesteixen, s´emboliquen i s´embotonen -escriu Alcover-, i espolsada d´un vent i espolsada de l´altre, fins que el peixater tomba el carnisser..." El peixater vencerà el carnisser; però la victòria, com totes les victòries, és sempre per un temps limitat. No hi ha cap victòria que no sigui efímera, encara que s´allargui en el temps i duri molts d´anys. El text d´Alcover coincideix amb "La batalla del Carnaval i la Quaresma", la pintura de Pieter Brueghel, el Vell: un home gras assegut en una bota de vi es baralla amb la vella, pàl·lida Quaresma. Sor Llucia podria representar el Carnaval -el seu evangeli és alegre, vitalista, diàfan, compromès amb la vida, abocat als pobres, dirigit a pal·liar la fam-, el monsenyor s´assembla, només és una retirada, a la vella del davantal blanc, cendrosa i lletja. El vell combat de sempre.

En tenim altres testimonis literaris. Pens ara en el Carnaval de Bearn. Villalonga escriu que "els crits i les rialles anaven en augment", però la mort rondeja i els ulls dels senyors han començat a esblanqueir-se. L´Arxiduc també en parla. Diu que els al·lots freguen amb ortigues els braços i les cames de les al·lotes. I els més atrevits aborden un manat d´estopa encesa sota les faldes de les joves. I George Sand descriu un Carnaval quasi satànic, lasciu sota les voltes blanques de Cartoixa.

Potser el marquès de Sade és el que ens aporta el Carnaval més excitant, intimista i fresc. Se´n pot dir pervers? A Justine, o els infortunis de la virtut, escrita a la presó, explicita com sovint la virtut -i ara torn a pensar en sor Llucia-, és esclafada pel vici. El Carnaval del marquès de Sade podria considerar-se innovador. L´imaginà i el dugué a la pràctica mentre estava tancat el manicomi de Charenton i el propagà entre els seus companys reclosos. Consistia en personificar els propis atributs genitals masculins i entaular un diàleg amb ells. Un llarg diàleg. Vull dir que el marquès de Sade, al manicomi de Charenton, es posa a parlar amb el seu propi sexe. Parlen de moltes coses, però sobretot de Filosofia. Què devien dir-se? Hem d´acceptar, i potser és la cosa més difícil, que el sexe del marquès podia pensar i podia parlar. Llavors, s´inicia el diàleg amb el seu amo. No sé si això també ho feia l´Arxiduc. El problema -el primer problema-, consisteix en l´acceptació que el sexe pensa pel seu compte i parla. Si pensa pel seu compte, haurem de creure que ho fa amb llibertat i l´exercici de la llibertat és la primera condició d´un pensament positiu i legítim.

El marquès no va escriure mai aquelles converses. Probablement es varen perdre entre els meandres del manicomi, però ben segur que devien esser innovadores, inesperades, loquaces. Una festa. El Carnaval en tota la seva autenticitat. No sé si em puc atrevir a plantejar una pregunta: Sabeu si el monsenyor també interpel·la el seu propi òrgan i dialoguen entre ells com ens ensenyà a fer-ho el marquès de Sade? No ho crec, però, si de cas m´equivoc, no m´interessa saber què es diuen.

Compartir el artículo

stats