Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies

Llibre de maravelles

Llibre de maravelles

Dilluns passat fou la festivitat de Ramon Llull. Vull fixar l´atenció en un tema que es desprèn del Llibre de meravelles, segurament el tema més important que ens ofereix la novel·la de Llull, des del meu punt de mira. I, potser, el que defineix amb més força una de les actituds del seu autor davant la vida: la de l´home que pensa que el món és bell i admirable, que paga la pena trescar per viles i conreus encercant les meravelles del món i, en haver-les trobat, seguir endavant món enllà només per recontar-les a les gents que trobaràs en el camí: "Tot aquell dia anà Fèlix per una gran foresta encercant aventura de la qual es pogués meravellar".

No és fàcil meravellar-se del món en què vivim. Vull dir que no és atractiu per ningú ni el món que trobàrem, ni el que hem fabricat, ni el que deixarem als nostres hereus. Haurem passat per la vida sense pena ni glòria, potser com tothom. Al menys tinguérem la il·lusió de capgirar-lo, el món. I proclamàrem el goig de viure en el sentit més poderós del terme. I ens vàrem comprometre amb les causes que ens varen semblar més dignes, perquè es dirigien contra la indignitat, contra l´egoisme i la misèria moral. No vàrem canviar res i tot va continuar igual, disfressat amb les robes de la modernor. Passats els anys i assumit el fracàs, ens hem d´esforçar perquè el món no ens canviï a nosaltres.

No crec que els temps de Llull fossin més nets i més clars que els nostres. La generació dels seus pares havia fet una guerra de conquesta i causat la desesperació i el dolor que són propis de totes les guerres. La mort, el saqueig, la humiliació del vençut eren al fons del paisatge. Llull va créixer en aquell entorn d´eufòria que celebrava els nous temps. I projectà en el jove Fèlix l´afany de trescar el món disposat a cercar meravelles. Un dia, s´esdevingué que aquell jove arribà en una abadia i fou bellament acollit per l´abat i els monjos. L´abat el preguntà per la seva vida i volgué saber quin era el seu estament, a què es dedicava. Fèlix li recontà que son pare li havia donat un ofici: que partís a trescar món i a cercar meravelles i, en haver-les trobat, aquelles meravelles, partís a recontar-les per les corts dels prínceps i dels prelats, per les viles, pels castells i les ciutats, pels deserts i per tots aquells llocs en què la gent habita.

Curiosament, el pare l´havia enviat a meravellar-se davant el món. Li havia comunicat el delit de meravellar-se des de la sensibilitat i des de la intel·ligència. Potser, volia per a ell el cor intel·ligent que Salomó havia demanat al Déu d´Israel que volia recompensar-lo per la construcció del temple. Un cor intel·ligent, no cal oblidar la resposta del rei savi. Que no ens passi desapercebut que aquell pare volia que el seu fill recontàs les meravelles que havia trobat. Vull dir que, en recontar-les, ens en donàs la pròpia versió, la representació que se n´havia fet, perquè quan recontam allò que hem viscut no reproduïm la realitat, sinó que, perquè ens l´hem fet nostra, l´oferim als altres filtrada per la sensibilitat, pel cor intel·ligent de què he parlat. Recontar no és reproduir la realitat, sinó que és mentir sobre la realitat: i trobar rere allò que creiem que és la realitat, la veritat més profunda de les coses. Reinventar la realitat per la imaginació. La intrèpida il·luminació de Ramon Llull el conduí al terreny de la raó fantàstica, alhora que, enamorat de les paraules, experimentava l´erotisme dels mots, la suavitat de la pell dels mots i el seu perfum.

Però el món no és bell i admirable, i és difícil trobar-hi meravelles, al món en què vivim. En obrir els periòdics, en escoltar els informatius de televisió, em resulta difícil de comprendre. I es pot habitar el món sense comprendre´l?

Un antic proverbi assegura que de totes les meravelles la més gran és l´home. Salvador Espriu afirmava que es tracta d´una dignitat que està per guanyar. No sé si és cert. He conegut molts homes i dones, al llarg de la vida. A vegades m´entren ganes de dir que no vull conèixer ningú nou. Ja he conegut prou gent. Potser és que he vist un excés de meravelles. I ara encara em queda nervi per recontar-les.

Compartir el artículo

stats